¡®Preg¨¤ria a Pros¨¨rpina¡¯, d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol: Ficta i facta

Novel¡¤lar l¡¯antiguitat no vol dir necess¨¤riament escriure novel¡¤la hist¨°rica. Sovint l¡¯escriptor es val de l¡¯antiguitat com un pretext o un context per fer novel¡¤la negra, fant¨¤stica o de ci¨¨ncia-ficci¨® i d¡¯exemples m¨¦s o menys feli?os n¡¯hi ha per donar i vendre. Els g¨¨neres de ficci¨®, per descomptat, tenen llibertat absoluta per fer i desfer a l¡¯hora d¡¯inventar relats m¨¦s o menys reals, i fins i tot s¡¯ha defensat, amb seny, que la historiografia t¨¦ no poc d¡¯artefacte literari.

Albert S¨¢nchez Pi?ol ¨¦s un aut...

Novel¡¤lar l¡¯antiguitat no vol dir necess¨¤riament escriure novel¡¤la hist¨°rica. Sovint l¡¯escriptor es val de l¡¯antiguitat com un pretext o un context per fer novel¡¤la negra, fant¨¤stica o de ci¨¨ncia-ficci¨® i d¡¯exemples m¨¦s o menys feli?os n¡¯hi ha per donar i vendre. Els g¨¨neres de ficci¨®, per descomptat, tenen llibertat absoluta per fer i desfer a l¡¯hora d¡¯inventar relats m¨¦s o menys reals, i fins i tot s¡¯ha defensat, amb seny, que la historiografia t¨¦ no poc d¡¯artefacte literari.

Albert S¨¢nchez Pi?ol ¨¦s un autor solvent tant quan se serveix de la hist¨°ria i la ficci¨® per enfilar relats reals com quan desplega la seva fantasia desbordant per narrar distopies on satisf¨¤ la seva inquietud d¡¯antrop¨°leg i el desig sempre insatisfet de donar resposta a la pregunta de qu¨¨ es l¡¯home. Victus o La pell freda en s¨®n dos exemples reeixits; no sabria dir-ho amb la mateixa certesa de Preg¨¤ria a Pros¨¨rpina, per¨° tampoc refutaria amb arguments incontestables no ser v¨ªctima del prejudici del classicista que digereix malament que es violenti la llengua llatina amb t¨ªtols com Vae victus i no Vae victo, que seria el correcte en llat¨ª.

A Preg¨¤ria a Pros¨¨rpina es relata de nou una distopia, la fi d¡¯un m¨®n, el de la Roma antiga o el nostre, tant se val, a causa de la invasi¨® d¡¯unes criatures, les h¨°rrides mant¨ªcores, la barb¨¤rie de les quals no ¨¦s gaire diferent de la nostra. A la Rep¨²blica decadent de Cicer¨® l¡¯amena?a ve, com Ann¨ªbal, del nord d¡¯?frica, i en una societat on les armes no cedeixen el lloc a les togues, nom¨¦s la filosofia i la ci¨¨ncia, tamb¨¦ la ci¨¨ncia pol¨ªtica, poden salvar una Rep¨²blica amena?ada externament, per¨° sobretot interna per un segle de guerres civils, corrupci¨® pol¨ªtica i moral i ambicions individuals com les de C¨¨sar o Pompeu. El savi d¡¯Arp¨ª enviar¨¤ el seu fill, el jove Marc Tul¡¤li Cicer¨®, a esbrinar quina amena?a plana sobre Roma des de m¨¦s enll¨¤ de Cartago, un ritu de pas que l¡¯antrop¨°leg Pi?ol utilitza com a trama perqu¨¨ el fill es guanyi de nou l¡¯estima del seu pare, un pol¨ªtic i fil¨°sof desencantat que es debat sobre si ha de perdre o no l¡¯esperan?a en l¡¯¨¦sser hum¨¤.

Per¨° un no pot deixar de preguntar-se per qu¨¨ un escriptor solvent abusa tantes vegades de l¡¯anacronisme o, simplement, desconeix la hist¨°ria de la ciutat on ambienta la seva ficci¨®. ?s dif¨ªcil que ning¨² a l¡¯¨¨poca de Cicer¨® pogu¨¦s recordar sent¨¨ncies de Plutarc, ¨¦s poc imaginatiu que un esclau es digui Servus i s¡¯abusa del clix¨¦ d¡¯una Roma decadent d¡¯orgia, banquet i conjuraci¨® on joves patricis i Catilines fan dels costums dels avantpassats vici i no virtut. Pi?ol ja ens tenia acostumats a declinar el llat¨ª al seu gust, per¨° que un rom¨¤ parli de la pater potestas i no de la patria potestas ¨¦s tan incorrecte en llat¨ª com en catal¨¤. Tampoc m¡¯atreviria a dir que el protagonista ¨¦s un jove patrici, que Cicer¨® va promulgar un govern plat¨°nic d¡¯esperits virtuosos, ni que els peripat¨¨tics s¨®n els que passegen i donen voltes pel pati de l¡¯acad¨¨mia. Del que no tinc cap dubte ¨¦s que l¡¯esgrima mai va ser una de les arts de la guerra de l¡¯antiga Roma.

Segurament em mou el zel purista de l¡¯historiador, del classicista, per¨° per qu¨¨ violentar aix¨ª la hist¨°ria quan novel¡¤lem l¡¯antiguitat? Podem convertir Cicer¨® en un personatge de novel¡¤la, faltaria m¨¦s, com Tolstoi va convertir Napole¨® en un personatge de Guerra i pau, o com el mateix Pi?ol va fer a El monstre de Santa Helena. Per¨° una distopia com Preg¨¤ria a Pros¨¨rpina, que funciona com a tal, com a radiografia de la naturalesa humana, resulta inversemblant en una Roma de p¨¨plum. Funciona el relat antropol¨°gic i dist¨°pic, com a Pandora al Congo, per¨° no la ficci¨® com a relat real. Potser sedueixen els ficta per¨° naufraguen els facta.