¡®Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres¡¯, d¡¯Irene Sol¨¤: L¡¯al¨¨ sobrenatural

L¡¯Alexandra, filla de la Marta, neta de la Dol?a, de petita s¡¯entestava a esbrinar l¡¯edat de la seva bes¨¤via Bernadeta. La impacientava que la resposta fos que molts, o que no ho sabia, o que s¡¯havia despistat en comptar-los: exigia concreci¨®, creia que la majoria de coses que formaven l¡¯entorn familiar al mas Clavell, a les Guilleries ¡ªl¡¯escenari gaireb¨¦ exclusiu d¡¯Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres¡ª, eren ¡°rid¨ªcules i poc acurades¡±, i no entenia que ¡°en aquella casa, i en aquella muntanya, i a tot arreu, si ho pensaves, el temps havia fet sempre el que li havia donat la gana¡±. ?s just aquesta independ¨¨ncia irredempta del pas del temps que Irene Sol¨¤ (Malla, 1990), a la seva ¨²ltima novel¡¤la, agafa com a motiu rector per narrar, amb una alta maduresa t¨¨cnica i una imaginaci¨® agosarada, una saga familiar vista des de la mirada de cinc generacions de dones: moltes i diferents s¨®n les viv¨¨ncies de cada una ¡ªamb ca?adors de llops, amb bandolers, amb carlins, amb feixistes i republicans, amb maquis, amb treballadors que construeixen una presa, amb tractoristes entusiastes dels ral¡¤lis¡ª, per¨° totes menyspreen la ra¨® i la l¨°gica, viuen empresonades en un m¨®n fet de mites, supersticions i rondalles, i accepten com a ¨²nic cam¨ª possible la fantasia, la intu?ci¨® emf¨¤tica del paper alt¨ªssim de la imaginaci¨® per encarar-se a la sordidesa de la vida real i apropiar-se i subvertir l¡¯esmerat proc¨¦s de destrucci¨® de la seva feminitat per part del despotisme mascul¨ª.

No ¨¦s menor el grau d¡¯efic¨¤cia en anar distribuint els fils infinits de les hist¨°ries sense que cap quedi ¨°rfena de conclusi¨®

?s en aquesta zona d¡¯al¨¨ sobrenatural on el lector d¡¯Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres s¡¯instal¡¤la des de la primera p¨¤gina, escoltant en tot moment una veu desbordant de passi¨® per narrar com si defens¨¦s el sabor de les velles llegendes explicades a la vora del foc: ¨¦s de matinada i al mas Clavell ¡ª¡±cada rac¨® tenia una negror pr¨°pia, pesada, cavernosa i pregona¡±¡ª, la Bernadeta dorm ¡°com una fruita podrida caiguda de l¡¯arbre¡±, sense saber que totes les dones mortes de la fam¨ªlia s¡¯han reunit al seu voltant per organitzar el banquet amb el qual li donaran la benvinguda a l¡¯altre m¨®n una vegada deixi de respirar. Es desenganyar¨¤ si pensa el mateix que la seva filla, la Margarida, i s¡¯imagina ¡°el seu trasp¨¤s com un esclat llumin¨®s, un espasme de gl¨°ria, un goig definitiu, un ¨¨xtasi ofegador al so dels lla¨¹ts i les trompetes d¡¯un ex¨¨rcit d¡¯¨¤ngels¡±: hi trobar¨¤ ¡°nom¨¦s una rotllana de dones brutes i malcarades. Grotesques i ordin¨¤ries¡±, ¡°com si fos el mateix dimoni obrint-li les portes de l¡¯Infern¡±. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ¨¦s un mosaic de jovialitat, humor, llum vitalista i joc escatol¨°gic, una farsa carnavalesca ¡ªl¡¯euf¨°ria dels cossos es mescla amb la putrefacci¨® de la carn, i les ridiculeses s¨®n serioses i terribles¡ª on les dones mortes, mentre van enllestint els preparatius de l¡¯¨¤pat hom¨¨ric que retran a la seva parenta, recorden els avatars de les seves vides, sempre extravagants i imponents gr¨¤cies al torrent verbal de la prosa d¡¯Irene Sol¨¤, velo? i tocada d¡¯una magn¨¨tica aud¨¤cia l¨ªrica que transmuta cada rac¨® de la novel¡¤la com aquell llamp que cau durant una nit de tempesta i ¡°es va estendre com una teranyina i va il¡¤luminar les muntanyes i els arbres. Va assenyalar les gotes de pluja, el cam¨ª, l¡¯hort, l¡¯era, i la teulada¡±.

No ¨¦s menor el grau d¡¯efic¨¤cia de l¡¯autora en el moment d¡¯anar distribuint els fils infinits de les hist¨°ries que hi desgrana sense que ni una sola se li escapi de les mans i quedi ¨°rfena de conclusi¨®. En un primer moment, el lector pot pensar que se li escamoteja alguna informaci¨®, que no disposa de les dades necess¨¤ries per entendre els moviments que presencia ¡ªla matriarca de la fam¨ªlia, per exemple, agafa un drap, tres ganivets, una madeixa de cordill i un ganxo, la Dol?a carrega tres cossis i una cadira, i totes dues surten a fora i ho deixen tot sota un castanyer¡ª, per¨° despr¨¦s d¡¯unes quantes hist¨°ries, quan altres assumptes li han segrestat igualment la fascinaci¨®, de sobte obt¨¦ els detalls que li faltaven: sense adonar-se¡¯n, havia estat presenciant els preparatius per escorxar un cabrit. El lector nom¨¦s ha de tenir paci¨¨ncia i confian?a: el dibuix de la hist¨°ria sempre es completa perqu¨¨ el tra? d¡¯Irene Sol¨¤ a Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres ¨¦s d¡¯una precisi¨® mil¡¤lim¨¨trica.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres?

Irene Sol¨¤?
Anagrama
184 p¨¤gines. 17,90 euros