¡®M¨°dul 3¡ä, de Bette Howland: intimitat comunit¨¤ria

M¨°dul 3 de Bette Howland, en traducci¨® d¡¯Alba Dedeu, ¨¦s la immersi¨® en una secci¨® psiqui¨¤trica d¡¯un hospital universitari americ¨¤, en una comunitat de persones que s¡¯han posat en perill. Les maneres d¡¯entrar-hi varien, poden ser conscients o no, per la for?a o buscades, per¨° en tots els casos n¡¯hi ha prou de mostrar uns canells embenats o deixar sentir l¡¯afonia i la tos provocada per la sobredosi de...

M¨°dul 3 de Bette Howland, en traducci¨® d¡¯Alba Dedeu, ¨¦s la immersi¨® en una secci¨® psiqui¨¤trica d¡¯un hospital universitari americ¨¤, en una comunitat de persones que s¡¯han posat en perill. Les maneres d¡¯entrar-hi varien, poden ser conscients o no, per la for?a o buscades, per¨° en tots els casos n¡¯hi ha prou de mostrar uns canells embenats o deixar sentir l¡¯afonia i la tos provocada per la sobredosi de somn¨ªfers per no haver de donar cap m¨¦s explicaci¨® als altres. Com en un convent cartoix¨¤, el que importa ¨¦s la vida de comunitat, i el passat dels interns queda en un segon pla, quan no s¡¯esborra amb finalitats terap¨¨utiques. Una reuni¨® for?a els malalts¨C¡±perqu¨¨ es tractava d¡¯aix¨° (...), ten¨ªem una malaltia de la qual la gent es mor¡±¨C a parlar davant dels altres quan arriben, per¨° el frac¨¤s del ritual ¨¦s rotund. A la narradora, en lloc de descriure l¡¯alienaci¨® (ja sigui mental, ja sigui al r¨¨gim comunitari), li interessa amb avidesa descriure la vida en aquell lloc, amb el to de qui hi creu suficientment per quedar-s¡¯hi, i t¨¦ la lucidesa necess¨¤ria per mantenir el cinisme a anys llum. Veure-hi clar i ser conscient que, sent-ne part, mai ser¨¤ del tot clar.

El que importa per sobre de tot ¨¦s veure com funcionen les coses en aquell m¨®n que a estones agafa aires de vida permanent, amb les seves normes, obsessions, rituals i exig¨¨ncies, constantment amena?ades pel frac¨¤s, per l¡¯enginy i les aversions dels malalts. Bette Howland mira com regna la vigil¨¤ncia sobre ells, sobre persones que s¨®n all¨¤ per sortir sense intenci¨® de tornar a treure¡¯s la vida, sota l¡¯efecte ¡°d¡¯una ocupaci¨® enemiga dels pensaments¡±; fita amb uns ulls penetrants les obsessions supremes que guien la vida en la secci¨®: l¡¯aspecte f¨ªsic, conv¨¨ncer els interns que plorin, es moguin i s¡¯engreixin, i el control del son, i enregistra com cadasc¨² hi reacciona, amb coqueteria, amb hostilitat o amb submissi¨®.

Totes aquestes mem¨°ries de la casa dels bojos estan travessades per un prodigi de sensibilitat.

Els destins separen els malalts dels elements exteriors de la secci¨®. Els metges s¨®n estudiants en pr¨¤ctiques que s¡¯avorreixen davant del ¡°material did¨¤ctic¡± que la comunitat de pacients de l¡¯M3 representa als seus ulls. L¡¯element extern es creua davant del malalts amb la immunitat a l¡¯observaci¨® que nom¨¦s els cretins creuen tenir davant dels nens, i els tracten com a criatures, fins al punt que cal sortir-ne i que passin els anys, o ser vist in situ per alg¨² que no hagi estat mai part de l¡¯M3, per adonar-se¡¯n. Les vistes s¨®n poques, poc recomanades, i escassament terap¨¨utiques, la protecci¨® m¨²tua dels malalts i dels visitants guia les decisions en aquesta mat¨¨ria. Per¨° el m¨®n exterior ¨¦s encara m¨¦s irreal que l¡¯interior, per als pacients de l¡¯M3. Hi ha una activitat comunit¨¤ria constant per ocupar el temps i allunyar-los-en. Hi ha les rondes matinals que obliguen els interns a arreglar-se, hi ha la ter¨¤pia ocupacional que repel¡¤leix regularment els malalts, malgrat la bona premsa que t¨¦ entre els psiquiatres i les infermeres. Es fan reunions per gestionar els permisos i els privilegis, que poden posar en contacte els pacients amb el m¨®n de fora de l¡¯hospital, un ¡°lloc inh¨°spit i intimidador¡±, on es passa por, on es trenca ¡°l¡¯encanteri¡± de la vida protegida de dins de la secci¨®. Es menja en comunitat, entre el f¨¤stic compartit pels menjars que se serveixen, i l¡¯aversi¨® probable per la manera de menjar de cadasc¨². Es dona la paradoxa que les visites amb el psiquiatre siguin tan espaiades i desprogramades sobre la marxa que el temps es converteix en una espera quasi permanent del que sembla ¡°el motiu pel qual ¨¦rem a l¡¯hospital¡±: l¡¯¨²nic moment d¡¯intimitat en un lloc on la intimitat no t¨¦ m¨¦s remei que ser comunit¨¤ria. Hi ha la zona d¡¯a?llament i la secci¨® separada dels hero?nomans, i les cues per rebre la medicaci¨® abans de dormir, o la fe en el liti reservat als pacients que ¡°demostraven estar m¨¦s enll¨¤ de tota ajuda¡±.

¡°Estava molt m¨¦s colpida i sorpresa per les coses estranyes que tenien lloc al meu voltant¡±, escriu Bette Howland, en el que podria ser una declaraci¨® d¡¯intencions art¨ªstica que es compleix a cada p¨¤gina de l¡¯obra. L¡¯interior de la narradora hi ¨¦s per un subtil moviment de refracci¨®: la llum va cap enfora, topa amb els altres i llavors il¡¤lumina ben endins. Com el que passa dins seu al final de la seva estada a l¡¯M3, totes aquestes mem¨°ries de la casa dels bojos estan travessades per un prodigi de sensibilitat.