Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940-1980), de Tomeu Canyelles: L¡¯erotisme contra el r¨¨gim

Tomeu Canyelles, que encara no ha fet els quaranta, ja presenta un full de serveis a la historio?grafia mallorquina de quantitat i qualitat remarcables. ?s un estudi¨®s amb personalitat ben definida a l¡¯hora de triar els temes: ha escrit sobre el punk mallorqu¨ª, sobre els picadors (els latin lovers que suposadament captivaven les turistes procedents del nord), sobre el nudisme o sobre figures tan singulars com Bonet de San Pedro o Chocolate, el nen gitano de vida intensa que va morir amb tretze anys. Canyelles ¨¦s l¡¯historiador d¡¯una Mallorca que no ¨¦s la del r¨¨gim, ni la dels protagonistes de l¡¯alta cultura, ni la de l¡¯oposici¨® clandestina. El volum que acaba de publicar, Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940-1980), ¨¦s una nova incursi¨® en aquest territori, per¨° tamb¨¦ una pujada de gra¨® en l¡¯ambici¨®: ¨¦s un estudi de m¨¦s planes i una panor¨¤mica d¡¯angle m¨¦s obert.

Les hores d¡¯hemeroteca i arxiu arriben al lector amb un fil argumental que ens explica que les diferents formes que va adoptar el descobriment del cos i el desig (el ball, els bars de mala fama, la revista de varietats, els espectacles de streptease, el cinema de destape) van constituir una via important per q¨¹estionar el poder nacionalcat¨°lic. Els primers anys despr¨¦s de la guerra queden retratats amb unes p¨¤gines inicials d¡¯entranyables citacions de bisbes tronats i articulistes erigits en ap¨°stols de la dec¨¨ncia. Despr¨¦s, la influ¨¨ncia creixent del que ve de l¡¯estranger, el turisme o les simples ganes de viure de la gent van obrint escletxes en un ordre que volia ser ferri. L¡¯erotisme com a gran trangressor dels valors del franquisme.

Sobre aquest gui¨®, Tacats de desig tamb¨¦ ¨¦s una desfilada de noms propis que el llibre recupera per a la mem¨°ria. Noms de locals que ja s¨®n mig mite, com Jack el Negro, Tito¡¯s, Casa Vall¨¨s, Tagomago, el Globo Rojo, o tamb¨¦ a Menorca, Trocadero o Mannix, i a Eivissa, Cova Santa o Ku. I noms de personatges de perfil tan suggeridor com la miss Maruja Garc¨ªa, la cupletista menorquina Pilar Alonso, la stripper Sabina, el travesti Jimmy o l¡¯actriu Eul¨¤lia Sogorb. Per a molts de lectors que ja tenen una edat, noms com aquests o d¡¯altres faran que sonin les notes de la nost¨¤lgia.

La llista de noms propis dona una altra pista important: aquesta ¨¦s una hist¨°ria protagonitzada sobretot per dones. ?s ben rellevant, a l¡¯efecte, la caracteritzaci¨® inicial del nacionalcatolicisme com un r¨¨gim profundament masclista. Les diatribes moralistes s¡¯acarnissaven sobretot amb les dones: la idea eterna d¡¯Eva com a incitadora del pecat. Canyelles construeix un relat en qu¨¨ les dones van obrint espais de llibertat al franquisme. Per¨° t¨¦ la intel¡¤lig¨¨ncia de veure¡¯n la cara problem¨¤tica: la l¨ªnia que separa l¡¯empoderament de la cosificaci¨® no sempre ¨¦s clara i, sobretot, no sempre ¨¦s la mateixa per a tothom. L¡¯any 1980 un grup de feministes van apedregar els vidres dels multicines Chaplin (un altre nom per a la nost¨¤lgia¡­) i van escriure a la paret aquest missatge contundent: ¡°No som objectes¡±.

Resulta ben valu¨®s, finalment, el darrer cap¨ªtol, una breu s¨ªntesi del que podria ser objecte d¡¯un altre libre: com el sexe i erotisme guaiten per la literatura d¡¯aquells anys. Dit d¡¯una altra manera: com la narrativa de Baltasar Porcel i els que el van seguir (Guillem Frontera, Ant¨°nia Vicens, Maria Ant¨°nia Oliver i tutti quanti) pot ser llegida com una reacci¨®, m¨¦s o menys saludable, al clima de repressi¨® sexual del nacionalcatolicisme. L¡¯autor no ha estalviat hores d¡¯hemeroteques ni hores de lectura de novel¡¤les.

Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940-1980)?

Tomeu Canyelles?
Lleonard Muntaner Editor. 252 p¨¤gines. 24 euros