¡®Contra el m¨®n¡¯, de Pere Antoni Pons: La civilitzaci¨® mutilada

Hi haur¨¤ una vegada, sembla anunciar Pere Antoni Pons (Campanet,1980) a Contra el m¨®n, que la poblaci¨® de Mallorca ¡ªpodria ser, tamb¨¦, qualsevol altre rac¨® de la terra¡ª, estupefacta, es trobar¨¤ en la tessitura de veure¡¯s obligada a assumir que, a pesar que ¡°¨¦s impossible que l¡¯impossible succeeixi¡±, a pesar que ¡°encara ¨¦s m¨¦s impossible que es repeteixi¡±, l¡¯evid¨¨ncia irrefutable que caldr¨¤ acceptar ¨¦s que l¡¯impossible no nom¨¦s ha succe?t, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯est¨¤ repetint: el bramul geol¨°gic passar¨¤ de nit, i se sentir¨¤ el...

Hi haur¨¤ una vegada, sembla anunciar Pere Antoni Pons (Campanet,1980) a Contra el m¨®n, que la poblaci¨® de Mallorca ¡ªpodria ser, tamb¨¦, qualsevol altre rac¨® de la terra¡ª, estupefacta, es trobar¨¤ en la tessitura de veure¡¯s obligada a assumir que, a pesar que ¡°¨¦s impossible que l¡¯impossible succeeixi¡±, a pesar que ¡°encara ¨¦s m¨¦s impossible que es repeteixi¡±, l¡¯evid¨¨ncia irrefutable que caldr¨¤ acceptar ¨¦s que l¡¯impossible no nom¨¦s ha succe?t, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯est¨¤ repetint: el bramul geol¨°gic passar¨¤ de nit, i se sentir¨¤ el soroll dels boscos trinxant-se, les roques rodolaran, s¡¯esfondraran les cases, i l¡¯espant no impedir¨¤ la constataci¨® que una muntanya, com si s¡¯hagu¨¦s afartat ser per sempre una massa gran¨ªtica i imm¨°bil, es desenganxa i s¡¯allunya a poc a poc de les altres, que ¡°havia pres el vol i, efectivament, surava, una massa de milions de tones que flu?a cap al cel i es capbussava a c¨¤mera lenta dins la nit enorme¡±, per¨° no ¨¦s el final de res, sin¨® el comen?ament de tot, de la ¡°gigantom¨¤quia mineral¡±, perqu¨¨, encara que la vista i la ra¨® ho vulguin negar, una rere l¡¯altra les muntanyes es desferren de la terra, s¡¯eleven, travessen els n¨²vols i suren a la deriva, ¡°com si una gal¨¤xia remota les reclam¨¤s¡±. ?s llavors, quan comen?a a clarejar, que els habitants de Mallorca topen de cara amb l¡¯estupor d¡¯haver de creure que la serra de Tramuntana, perqu¨¨ s¨ª, ha desaparegut.

Elegia per la p¨¨rdua de les senyes d¡¯identitat que ha dut l¡¯illa a la condemna i l¡¯ha convertit en un fals hotel d¡¯hospitalitzaci¨®

Contra el m¨®n comen?a amb aquest fog¨®s malabarisme plet¨°ric d¡¯espectacularitat, per¨° no s¨®n menys espectaculars els cap¨ªtols seg¨¹ents gr¨¤cies a la maniobra que realitza Pere Antoni Pons per subvertir el plantejament dist¨°pic, o les lleis de la ci¨¨ncia-ficci¨®, o les f¨®rmules sofisticades del realisme m¨¤gic: de sobte, el panorama que se li obre al lector ¨¦s el mateix que han d¡¯anar solcant els tres protagonistes principals de la novel¡¤la mentre expliquen i desxifren les seves ombr¨ªvoles i molt corrents perip¨¨cies dom¨¨stiques, l¡¯exdirector d¡¯un hotel, un militant actiu de l¡¯ecologisme i un artista pl¨¤stic amb vel¡¤le?tats avantguardistes. De sobte, tant ells com el lector s¡¯adonen que, m¨¦s enll¨¤ de la irracionalitat del cataclisme, tot continua igual que abans, que la vitalitat, les contradiccions, els desenganys i els entusiasmes de la quotidia?nitat no cessen, de la mateixa manera que tampoc s¡¯atura l¡¯exercici de la voluntat de poder, l¡¯afany cobdici¨®s o la pr¨¤ctica instaurada de la corrupci¨® sistem¨¤tica. I com que tot continua igual ¡ª¡±Mallorca ha quedat intacta, la destrucci¨® ¨¦s total¡±, es llegeix a la fi en el joc de mans amb qu¨¨ es conclou el relat¡ª, la distopia inicial es transforma de sobte en una mena d¡¯utopia negativa sobre el present, en una faula o un ap¨°leg moral, molt esc¨¨ptic, sobre el model d¡¯una societat en crisi. Narrant els mals del futur que es construeix a partir de l¡¯evaporaci¨® de la serra de Tramuntana, narrant els mals d¡¯una Mallorca mutilada, Pere Antoni Pons narra els mals actuals de la civilitzaci¨® occidental: l¡¯ess¨¨ncia de Contra el m¨®n se centra en l¡¯elegia per la p¨¨rdua de les senyes d¡¯identitat que ha dut a la condemna l¡¯illa sencera i l¡¯ha convertit en un fals hotel d¡¯hospitalitat tan falsa, com si fos el mateix parc tem¨¤tic tan devastador i fantasmal que descrivia Sebasti¨¤ Perell¨® a La mar rodona. Despr¨¦s del cataclisme arriben els turistes ¡°que, en lloc del sol, la platja i la festa habituals, buscaven l¡¯empremta excitant de la calamitat, el perfum embriagador del trauma, la postal morbosament preciosa de la devastaci¨®¡±; el sentit de l¡¯humor ha desaparegut, augmenta l¡¯obsessi¨® pel sexe, el desconcert i la desesperaci¨® abunden, i es disparen les malalties mentals i els su?cidis.

Pere Antoni Pons posseeix uns dons innegables de narrador efica?. ?s ¨¤gil, ¨¦s visual, i ¨¦s capa? d¡¯encendre l¡¯espurna de l¡¯inter¨¨s cap al que conta fent que creixi i no decaigui mai, a pesar que alguns episodis s¡¯allarguen sense justificaci¨® i que en algunes ocasions es t¨¦ la impressi¨® que incl¨²s es repeteixen, com si l¡¯autor s¡¯hagu¨¦s enamorat massa de la hist¨°ria que conta. Pere Antoni Pons ha escrit una novel¡¤la molt ambiciosa, agosarada i extrema, que segurament hauria agra?t una mica de contenci¨® i prou voluntat per netejar el fons de fullaraca que entorpeix la cad¨¨ncia fluida del pas. El lector intueix, sens dubte, que amb la meitat de p¨¤gines Contra el m¨®n seria el doble de bona.