L¡¯any de l¡¯euf¨°ria de la m¨²sica en catal¨¤

El concurs televisiu Euf¨°ria arriba a la final aconseguint una segona temporada d¡¯¨¨xit amb un format que, per a la televisi¨® catalana, anys enrere hauria estat arriscat. Massa ambici¨®s, fins i tot. Per¨° actualment el panorama no hi t¨¦ res a veure. ?s innegable. Ens trobem al bell mig de l¡¯explosi¨® del sector musical catal¨¤. Concretament, de la m¨²sica pop, en tant que popular, que no sempre ha estat de refer¨¨ncia en la nostra llengua.

El catal¨¤ sona, i ho fa ...

El concurs televisiu Euf¨°ria arriba a la final aconseguint una segona temporada d¡¯¨¨xit amb un format que, per a la televisi¨® catalana, anys enrere hauria estat arriscat. Massa ambici¨®s, fins i tot. Per¨° actualment el panorama no hi t¨¦ res a veure. ?s innegable. Ens trobem al bell mig de l¡¯explosi¨® del sector musical catal¨¤. Concretament, de la m¨²sica pop, en tant que popular, que no sempre ha estat de refer¨¨ncia en la nostra llengua.

El catal¨¤ sona, i ho fa com mai. S¡¯enganxa, es viralitza, ¨¦s bo, ¨¦s banal i ¨¦s horrible, i, el m¨¦s important, no ens el podem treure del cap. I ¨¦s que el panorama musical catal¨¤, per primer cop des de fa anys, segueix el ritme del m¨®n sencer sense esbufegar: si vols ballar reggaepop, pots fer-ho en la teva llengua; si et ve de gust explorar alguna cosa semblant a l¡¯hiperpop, tamb¨¦. Vols barras warras? Doncs prem el play. Sembla, fins i tot, que en mig de la globalitzaci¨® de la ind¨²stria musical haguem trobat una trampa per fer resist¨¨ncia ultralocal i que ens hagi sortit b¨¦. Tenim un g¨¨nere pop ric, variat, actiu i escoltat. El duo The Tyets es cola a les llistes dels m¨¦s escoltats a nivell nacio?nal, Julieta s¡¯estableix en l¡¯imaginari z¨¨nnial com la princesa del pop i festivals de la dimensi¨® del Primavera Sound destaquen el debut de J¨²lia Colom a la seva programaci¨®. Tot aix¨° deixant l¡¯espai necessari perqu¨¨ no deixin de sorgir noves propostes en clau m¨¦s indie, urbanes o experimentals. La m¨²sica crida m¨¦s m¨²sica, i el catal¨¤ crida m¨¦s catal¨¤.

Cultura digital

Aquesta ¡°revifada¡± del pop ha sorgit paral¡¤lelament a una renovada cultura juvenil de la terra. I aquest cam¨ª conjunt, per¨°, no ¨¦s casualitat. Tot i que el catal¨¤ a les xarxes ha estat hiperactiu des de bon comen?ament, semblava que no acabava de generar un espai propi per a les noves generacions, com s¨ª que passava en altres lleng¨¹es. Te?n¨ªem blogs, mitjans digitals i milers i milers de picabaralles en l¡¯infern sense fi que ¨¦s Twitter; el catal¨¤ no era precisament mandr¨®s a les xarxes. Per¨° ¨¦s cert que aquesta activitat, que a la resta de m¨®n estava liderada pels m¨¦s joves ¡ªgeneradors de llenguatges i maneres de socialitzar, com s¨®n els mems o altres convencions socials¡ª, en l¡¯¨¤mbit catal¨¤ tenia lloc en un registre m¨¦s adult, fins i tot professional. Molt periodisme i molta opini¨®. Faltava, per dir-ho d¡¯alguna manera, la concepci¨® d¡¯internet com un espai recreatiu, d¡¯oci i diversi¨®, com un pati d¡¯escola.

?s arran del confinament i amb la popularitzaci¨® de TikTok que comen?a el veritable boom de contingut en catal¨¤. TikTok, originalment, funcionava d¡¯una manera molt diferent de la resta de xarxes. Si a YouTube l¡¯algoritme busca potenciar nom¨¦s aquelles plataformes que ja tenen una comunitat de fans estable, apostant pels views potencials, TikTok se centra a seleccionar contingut igual que un canal de z¨¤ping televisiu. L¡¯aplicaci¨® treballa per viralitzar v¨ªdeos a?llats, molt diferents l¡¯un de l¡¯altre, perqu¨¨ apareguin a la pantalla de l¡¯espectador sense que els hagi hagut de buscar, aix¨ª, sense necessitat de crear comunitat per participar en la creaci¨® col¡¤lectiva d¡¯una cultura digital. ?s m¨¦s aviat un f¨°rum que no pas un firmament de microcelebritats i influ¨¨ncers, un plantejament molt m¨¦s propi del 2010. Per al catal¨¤, que no havia acabat de crear xarxa en les primeres fornades de creadors de la d¨¨cada passada, aix¨° ¨¦s ideal. I per a la televisi¨® en catal¨¤?

Igual que la llengua, els mitjans tradicionals tamb¨¦ han aconseguit trobar una via de superviv¨¨ncia a les xarxes

Resulta que, igual que la llengua, els mitjans tradicionals tamb¨¦ han aconseguit trobar una via de superviv¨¨ncia a les xarxes, que tot ho engoleixen. L¡¯estrat¨¨gia ha estat senzilla. Convertir les xarxes socials, totes, en la secci¨® de comentaris dels programes respectius. Simplement, modernitzar all¨° tan antic i tan nostre de cridar-li a la tele. Avui dia la majoria de programes de r¨¤dio o televisi¨® s¨®n plenament conscients de com crear impacte a les xarxes. No hi ha programa que no generi estrat¨¨gicament talls mirant que siguin potencialment virals per incentivar el xup-xup. Fins i tot, a l¡¯hora de triar temes de debat o tertulians, es fa tenint en compte la discussi¨® que generar¨¤ en algunes aplicacions, a vegades amb m¨¦s intenci¨® que a l¡¯hora de triar el contingut que s¡¯estar¨¤ produint al programa. Aix¨° podria explicar alguns fen¨°mens pol¨ªtics estretament lligats a internet, com ¨¦s el cas de l¡¯alt-right o les cultures d¡¯identitat mal dites woke. Per¨° tornem a la m¨²sica.

El fet que visquem una nova ¨¨poca daurada de la m¨²sica en catal¨¤, tant per les llistes d¡¯¨¨xit com per programes com Euf¨°ria, ¨¦s, sobretot, per les din¨¤miques de les xarxes socials. Especialment, Euf¨°ria ha sabut aprofitar aquest pati d¡¯escola que ¨¦s internet, aquestes ganes de cridar-li a la pantalla cada cop que no estem d¡¯acord amb un jutge.

Per¨° Euf¨°ria no ha estat el primer programa a fer-ho. Aquesta sinergia entre mitjans tradicionals i noves vies la va saber explotar molt b¨¦ un altre concurs digital: Operaci¨®n Triunfo 2017, que va generar un moviment sense precedents a les xarxes, va tornar a posar de moda un programa que passava sense pena ni gl¨°ria des de les primeres edicions i va catapultar a la popularitat bona part de l¡¯star system espanyol de l¡¯actualitat.

Televisi¨® i xarxes

Qu¨¨ va fer diferent Operaci¨®n Triunfo el 2017? No es tractava nom¨¦s d¡¯oferir un producte d¡¯entreteniment als joves. El format de concurs musical televisiu ¨¦s, segurament, el m¨¦s explotat de tots. I ¨¦s m¨¦s vell que l¡¯anar a peu. A m¨¦s de tenir un aplec de concursants especialment carism¨¤tic o, almenys, memorable, el que va passar amb Operaci¨®n Triunfo 2017 va ser que ens proporcionava una secci¨® infinita de comentaris a Twitter. Oferia la possibilitat de generar comunitat, no com a creador, sin¨® com a fan. La conversa d¡¯internet s¡¯allargava prou perqu¨¨ anessin sortint bromes, teories, mems i altres formes de cr¨ªtica com una mena d¡¯entreteniment secundari annex al plat principal, que era el programa.

La majoria de formats televisius i radiof¨°nics actuals ho imiten: segons com, no veus el programa nom¨¦s pel programa, sin¨® per poder participar en la conversa que es genera al seu voltant. Per poder compartir els seus mems, les prediccions de futur i discutir amb alg¨², que mai fa mal. Aqu¨ª, Euf¨°ria ha trobat la f¨®rmula.

El programa ¨¦s especialment actiu a les xarxes, presentant contingut que va molt m¨¦s enll¨¤ del cap¨ªtol setmanal. Als comptes d¡¯Euf¨°ria, els concursants passen a ser creadors de contingut, tikt¨°kers i instagr¨¤mers, que exalten la comunitat de fans a punt per comentar. Aquest factor hum¨¤ ¡ªposar cara i ulls a la m¨²sica¡ª ¨¦s especialment ¨²til en el panorama dels concursos televisius.

Com podem valorar objectivament una cosa com la m¨²sica? Podem tractar l¡¯art com un partit de futbol, amb guanyadors i perdedors? O ¨¦s precisament aix¨° el que ens atrau d¡¯un concurs musical, la possibilitat de tornar-nos una mica hooligans? El cas ¨¦s que els concursos sempre han format part del m¨®n de la m¨²sica, sobretot de la cl¨¤ssica, on hist¨°ricament han estat part important de la formaci¨® de compositors i int¨¨rprets. Com valores una cosa tan subjectiva com la bellesa? ?s banalitzar l¡¯art, buscar maneres de mesurar-lo? De fet, el sabem mesurar? ?s clar que hi ha factors mesurables. El solfeig ¨¦s un llenguatge que s¡¯estudia durant anys i que de fet nom¨¦s fa de pedra de Rosetta per a l¡¯harmonia, que queda m¨¦s a prop de fen¨°mens de la f¨ªsica que de la paraula escrita. Podem jutjar, realment, una cosa que no entenem?

L¡¯artista com a atleta

Els concursos s¨®n per als cavalls, no per als artistes. Aix¨ª ho afirmava, segons l¡¯imaginari popular, el compositor roman¨¨s B¨¦la Bart¨®k. I amb aquestes mateixes paraules em va consolar la meva mare despr¨¦s del meu primer concurs de violoncel, quan tenia quinze anys. No el vaig guanyar, ¨°bviament. De fet, juraria que no vaig tocar gaire b¨¦. Les normes del concurs demanaven que interpretessis dues peces, una de lliure elecci¨® i una que fos dins el g¨¨nere del que es coneix com a ¡°composicions virtuoses¡±. Per a la pe?a de lliure elecci¨®, vaig tocar l¡¯Elegia d¡¯Enric Morera. Per a l¡¯obra virtuosa, ni me¡¯n recordo, del que vaig fer. Malauradament, la que comptava era la darrera.

Com demostra ¡®Euf¨°ria¡¯, una de les claus per a la cultura catalana no ¨¦s nom¨¦s parlar catal¨¤, sin¨® aconseguir que se¡¯n parli

Les composicions virtuoses es diuen aix¨ª perqu¨¨ requereixen la virtut de poder tocar molt de pressa, o b¨¦ molt fort, o ser capa? de fer alguna mena d¡¯acrob¨¤cia sobre l¡¯instrument. S¨®n aquelles peces que, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una melodia sentida, pronunciada amb m¨¦s o menys gr¨¤cia, ofereixen tamb¨¦ una mostra de les capacitats estrictament f¨ªsiques de l¡¯int¨¨rpret. Pot semblar una definici¨® superfi?cial, per¨° aquests passatges de dificultat t¨¨cnica, ¨¦s a dir, virtuosos, en el m¨®n de la cl¨¤ssica s¨®n els gols, i els gols guanyen partits.

Ara, malgrat el ressentiment pel premi que vaig perdre als quinze anys, la met¨¤fora esportiva no ¨¦s en va. La m¨²sica t¨¦ una part f¨ªsica, que ¨¦s molt important. ?s inevitable que la hi tingui, ja que la m¨²sica, al cap i a la fi, la fem amb el cos, sigui puntejant la guitarra, cantant o prement tecles a l¡¯estudi de producci¨®. Aquest estil virtu¨®s, de capacitats t¨¨cniques, pot arribar a generar una emoci¨® igual de profunda que un lento espressivo, i ¨¦s la tensi¨® de veure a alg¨² altre, alg¨² com tu, arribar a l¡¯impossible. Hi ha un factor esportiu, en la m¨²sica, que no podem obviar per molt que no acabi d¡¯encaixar amb la concepci¨® rom¨¤ntica que tenim d¡¯aquest art. La proesa f¨ªsica o intel¡¤lectual ¨¦s un dels factors que ens fan admirar un int¨¨rpret. La fascinaci¨® per all¨° que no podem comprendre, encara m¨¦s. El talent.

Formats com Euf¨°ria se centren en una visi¨® m¨¦s esportiva de la m¨²sica perqu¨¨ humanitzen l¡¯artista, el concursant, que deixa de ser geni per ser atleta. L¡¯atleta, igualment admirable, resulta m¨¦s proper al p¨²blic, que paradoxalment s¡¯admira encara m¨¦s veient que alg¨² tan semblant, tan proper, pot ser tan bo en el que fa. Aqu¨ª el context de les xarxes socials pren el paper de grada d¡¯animaci¨®, assolint la combinaci¨® perfecta entre cultura i entreteniment, contingut i discussi¨®. Convertir la cultura en un partit que podem guanyar ha estat la manera de pensar que pod¨ªem fer-ho, i ¨¦s que programes com Euf¨°ria demostren que una de les claus per a la cultura catalana actual no ha estat nom¨¦s parlar en catal¨¤, sin¨® aconseguir que se¡¯n parli.