¡®Les meves idees est¨²pides¡¯, de Bernardo Zannoni: Parlar amb els homes

Com que soc una dona a qui li agrada molt parlar amb els homes, avui ho far¨¦ amb Bernardo Zannoni i el segon cap¨ªtol de Les meves idees est¨²pides, el flamant debut literari que ha estat tradu?t al gallec, a l¡¯angl¨¨s, al franc¨¨s, a l¡¯alemany, al castell¨¤ i al catal¨¤ (Meritxell Cucurella-Jorba per a Club Editor).

Comen?o aix¨ª, justificant-me, per mor d¡¯una escriptura que, lluny del feminisme i de la seva institucionalitzaci¨®, ofereix reflexions importants per a l¡¯alliberament de la dona i de tot subjecte oprimit. Parlo de ...

Com que soc una dona a qui li agrada molt parlar amb els homes, avui ho far¨¦ amb Bernardo Zannoni i el segon cap¨ªtol de Les meves idees est¨²pides, el flamant debut literari que ha estat tradu?t al gallec, a l¡¯angl¨¨s, al franc¨¨s, a l¡¯alemany, al castell¨¤ i al catal¨¤ (Meritxell Cucurella-Jorba per a Club Editor).

Comen?o aix¨ª, justificant-me, per mor d¡¯una escriptura que, lluny del feminisme i de la seva institucionalitzaci¨®, ofereix reflexions importants per a l¡¯alliberament de la dona i de tot subjecte oprimit. Parlo de V¨ªctor Catal¨¤, que comparteix amb Zannoni una fascinaci¨® pels animals i per la manera com aquests ens permeten reflexionar sobre l¡¯enginy i el desastre hum¨¤: de la Novena de Mahler a l¡¯amena?a at¨°mica.

Si avui em relaciono amb el llibre de Zannoni en tant que dona que es posa nerviosa amb la condescend¨¨ncia amb qu¨¨ em fa l¡¯efecte que avui algunes dones es dirigeixen als homes i en tant que dona que pensa que aquesta actitud representa un frac¨¤s feminista (perqu¨¨ em sembla una c¨°pia de l¡¯autoritarisme que ha travessat el discurs dels homes al llarg de la hist¨°ria), si avui llegeixo aix¨ª ¨¦s perqu¨¨ V¨ªctor Catal¨¤ va dir que calia malfiar-se ¡°dels colors rabiosament exclusivistes¡± i perqu¨¨ a ella el que l¡¯atreia eren les identitats poli¨¨driques i la complexitat dels mosaics. Del segon cap¨ªtol de Zannoni m¡¯agraden molt tres aspectes.

La condescend¨¨ncia amb qu¨¨ algunes dones es dirigeixen avui als homes representa un frac¨¤s feminista

El primer ¨¦s la manera que t¨¦ d¡¯explicar que hi ha mares (mares fagina o humanes, tant ¨¦s) que, si parlen eixut als fills, ¨¦s perqu¨¨ la vida les ha deixades a la intemp¨¨rie, perqu¨¨ estan travessades pel fantasma real de la precarietat i perqu¨¨ evitar que les criatures es morin no els deixa temps per a can?ons i car¨ªcies.

El segon ¨¦s que hi ha autors italians del segle XXI que, amb uns escenari de faula de b¨¨sties, em sembla que poden dialogar amb la idea de maternitat de qu¨¨ parlen autores franceses del XX: Marguerite Duras, a La vida material, explica que la mare ¨¦s una hero?na del desert, la instituci¨® de la superviv¨¨ncia i la cura i l¡¯¨¦sser m¨¦s boig que existeix.

I el tercer ¡ªi el que avui em sembla especialment gener¨®s i atrevit¡ª ¨¦s la reflexi¨® sobre la masculinitat que empr¨¨n a trav¨¦s d¡¯una fam¨ªlia fagina conformada per mare i sis fills (el mascle ha estat assassinat per un ca?ador mentre robava gallines). Quan ja no els turmenta la gana perqu¨¨ arriba l¡¯estiu, comen?a la festa dels tres fills mascles (un ha mort de nad¨®): mentre el petit ha quedat raqu¨ªtic i ¡°existia per no ser-hi¡± (la diversitat tamb¨¦ s¡¯entoma malament en el m¨®n animal), el gran de seguida apr¨¨n a ca?ar, arriba a casa amb ¡°els m¨²sculs tensos i la boca ensangonada¡± i esdev¨¦ el preferit de la mare, que ¨¦s dolenta perqu¨¨ pateix.

Al mig, per¨°, hi ha un altre germ¨¤, el protagonista, la primera persona del singular de la novel¡¤la i una masculinitat que ni ¨¦s feble ni ¨¦s forta, sin¨® diferent. A part de ser un home-fagina enamorad¨ªs que s¡¯arrauleix contra la seva germana i la mossega quan ella el mossega (¡°em tractava a mossegades perqu¨¨ m¡¯estimava molt¡±, diu l¡¯¨¤nec Salom¨® d¡¯Enric Casasses?), ¨¦s un home que es troba est¨²pid quan sent enveja del seu germ¨¤ gran i un home que intenta ca?ar, per¨° no en sap: si el gran ca?a un corb, ell aconseguir¨¤ tres ous de cadernera. Per¨° com que no tothom est¨¤ fet per a la competici¨® ¡ªtampoc els homes¡ª, cau de l¡¯arbre, se li esclafen els ous i queda per sempre esguerrat: ¡°amb penes i treballs vaig haver d¡¯aprendre a ser coix, i a m¨¦s amb la vergonya de sentir-me in¨²til¡±.

?s evident que aquest home no ¨¦s home in¨²til. Simplement ¨¦s alg¨² que no encaixa en la masculinitat que ha imperat durant segles. Ni ¨¦s arrogant ni violent, ni ¨¦s tan covard per amagar que t¨¦ por: plantificant-se enfront del manament b¨ªblic de no matar¨¤s, assumeix que ¡°no havia matat mai i la por em feia tremolar¡±.

Deia que m¡¯agrada molt parlar amb els homes. Si als anys setanta calia organitzar reunions en qu¨¨ nom¨¦s parlessin les dones, i si aix¨° representava una manera de reparar una injust¨ªcia (ells havien ocupat el discurs des de sempre, ells s¡¯havien erigit en els propietaris eterns de la paraula), em sembla que avui cal fer un pas m¨¦s i escoltar-los de nou. Ho diu Fina Birul¨¦s a prop¨°sit de la publicaci¨® de Hannah Arendt: el m¨®n en joc (Arc¨¤dia, 2013): ¡°Hi ha una part que els toca a ells, la de repensar qu¨¨ ¨¦s el mascul¨ª¡±. Aix¨°, crec, ¨¦s el que fa Zannoni.