¡®Altres plagues¡¯, de Laia M. Llobera: Espais d¡¯intemp¨¨rie

Segueixen arribant petits quadr¨²pedes, ¨¦ssers nous de trinca que ens pregunten pel futur, per¨° sols tenim per oferir-los la incertesa, la basarda, aquest fangar i quatre espases l¨¤ser el dia de Star Wars¡±, escriu Laia M. Llobera a Altres plagues. ?s el seu segon poemari i Llobera segueix en part el cam¨ª que va obrir a L¡¯arquitecte, el llibre de versos amb qu¨¨ va guanyar el premi Ventura Ametller 2019.

¡°L¡¯anomalia estructural / O veure prostitu?da cada l¨ªnia del pl¨¤nol / Ser el Jo inquil¨ª d¡¯un edifici humit i esquerdat / Fet de badalls i esquitxat / Clivellat i escrostonat¡±...

Segueixen arribant petits quadr¨²pedes, ¨¦ssers nous de trinca que ens pregunten pel futur, per¨° sols tenim per oferir-los la incertesa, la basarda, aquest fangar i quatre espases l¨¤ser el dia de Star Wars¡±, escriu Laia M. Llobera a Altres plagues. ?s el seu segon poemari i Llobera segueix en part el cam¨ª que va obrir a L¡¯arquitecte, el llibre de versos amb qu¨¨ va guanyar el premi Ventura Ametller 2019.

¡°L¡¯anomalia estructural / O veure prostitu?da cada l¨ªnia del pl¨¤nol / Ser el Jo inquil¨ª d¡¯un edifici humit i esquerdat / Fet de badalls i esquitxat / Clivellat i escrostonat¡±. Aquests versos de L¡¯arquitecte ressonen a les p¨¤gines d¡¯Altres plagues, nom¨¦s que ara aquell edifici humit i esquerdat s¡¯ha convertit en una intemp¨¨rie, en un desert que ens remet als deserts de Georgia O¡¯Keffe, on ¡ªescriu Llobera¡ª ¡°creix la nost¨¤lgia¡± i els dies ¡°es desfan, com la resta de figures de fetges tips¡±, o al paisatge cremat on plou cendra descrit per Cormac McCarthy. ?s el paisatge devastat per una s¨¨rie de plagues, totes elles trenades amb una plaga principal que les congrega: ¡°l¡¯escassetat imaginativa davant l¡¯aclaparadora virul¨¨ncia d¡¯un ordre social que es regia segons l¡¯especulaci¨® al voltant d¡¯uns beneficis que es fan cr¨¦ixer mitjan?ant l¡¯endeutament dels individus i el mercadeig amb els seus desitjos i pors¡±.

Aquestes paraules de l¡¯assagista ?lex Matas Pons, autor del pr¨°leg, descriuen perfectament el rerefons d¡¯aquesta intemp¨¨rie que s¡¯evoca al poemari mitjan?ant imatges que, tot construint-se a partir d¡¯elements concrets, evoquen espais abstractes propis d¡¯aquell art que desconfia de la figuraci¨® i, fins i tot, de l¡¯ordre: ¡°El punt geom¨¨tric pertany al llenguatge i significa silenci¡±, va escriure Kandinski. Llobera repr¨¨n aquesta cita per dibuixar un espai liminar ¡ª¡±Sempre has de mantenir-te al l¨ªmit d¡¯alguna cosa o la imatge mor¡±, diu Willem de Kooking, a qui la poe?ta tamb¨¦ menciona¡ª pel qual deambulen un jo desdibuixat i un tu que no es pot identificar. Tot i que no ¨¦s sin¨°nim de seguretat ni tampoc de vigil¨¤ncia, ¨¦s a trav¨¦s d¡¯aquest ¡°tu¡±, que ¨¦s tamb¨¦ un ¡°nosaltres¡±, que s¡¯obre la porta cap a una alternativa, cap a l¡¯esperan?a ¡ªi aix¨ª tornem a McCarthy. ¡°Prendre la paraula / Contra el relat que ens bada / I derrocar-lo¡±, va escriure Llobera en aquell primer poemari.

Aqu¨ª el gest es replica: Llobera escriu i construeix una po¨¨tica que vol desmentir aquell concepte de ¡°realisme capitalista¡± emprat per Mark Fisher. ¡°Ignoro les qualitats de la llum, per¨° si et miro penso en una planta d¡¯aire / i fils d¡¯acer lligant-te a terra. / En les esferes, fusta d¡¯Oud / En mi mai trobarem un altre tipus de silenci¡±, escriu la poeta, que no troba consol perqu¨¨ desconfia d¡¯aquest relat que ens diu que no hi ha alternativa, que aquest ¨¦s el millor m¨®n possible. Com Mario Merz, Llobera reivindica la materialitat, all¨° org¨¤nic, enfront del mite tecnol¨°gic; la seva ¨¦s una veu po¨¨tica que, com diu Matas Pons, sap que ¡°ha estat precisament la conversi¨® del paradigma cient¨ªfic en una ideologia dominant el que ha acabat eclipsant altres modalitats del coneixement i expulsant formes de la sensibilitat i de l¡¯associaci¨® tradicionals¡±. Els seus versos, com els igl¨²s de Merz, s¨®n la resposta a una modernitat fracassada: s¨®n espais oberts on s¡¯obre pas l¡¯esperan?a.