Literatura fragment¨¤ria

L¡¯editorial Fl?neur, una de les m¨¦s exquisides de Catalunya ¡ª¡±massa bona per al pa¨ªs¡±, hauria dit Albert Manent¡ª acaba de treure tres volums, dedicats a Emily Dickinson, Thoreau i Proust, primera entrega del que anomenen col¡¤lecci¨® Fragments. La literatura fragment¨¤ria t¨¦ cada dia m¨¦s adeptes, possiblement perqu¨¨ cada dia hi ha menys gent capa? d¡¯¡°incorporar-se¡± llibres com Anna Kar¨¨nina o, per cas, els dotze volums d¡¯El pelegr¨ª apassionat, de Puig i Ferrater: tot massa llarg atesa la velocitat imperant als nostres dies.

La literatura en fragments ¡ªde fet, correspondria dir-ne ¡°passatges¡±, perqu¨¨ segons la filologia un fragment ¨¦s un tros de vers o de prosa incomplet, trobat en manuscrits malmesos, o citats per autors posteriors als originals¡ª t¨¦ una llarga hist¨°ria a les lletres del continent. No sabem exactament si estoics, epicuris i c¨ªnics ¡ªels postsocr¨¤tics¡ª van escriure en forma de fragments o en forma de llargs discursos, per¨° quasi tot el que en tenim, com en el cas dels presocr¨¤tics, s¨®n ad¨¦s passatges, ad¨¦s fragments. Amb tot, s¡¯ha pogut reconstruir tant el pensament d¡¯Her¨¤clit o de Parm¨¨nides, com el d¡¯Epictet i d¡¯Epicur.

L¡¯edat mitjana no ¨¦s gaire rica en escrits fragmentaris, per¨° el Renaixement, s¨ª: aix¨ª, per exemple, els Adagia, d¡¯Erasme, que de vegades s¨®n igual de llargs o de curts que aquests fragments que ara ens presenta Fl?neur: Emily Dickinson, Henry David Thoreau, Marcel Proust, Fragments (3 volums), tradu?ts bellament i respectiva per Dolors Udina, David Cusc¨® i el mateix (Barcelona, Fl?neur, 2023). Com si haguessin restaurat l¡¯escriptura d¡¯aquells apophthegmata, o apotegmes, dels antics, els moralistes francesos dels segles XVII, XVIII i uns quants del XIX, van escriure en forma fragment¨¤ria: per¨° l¡¯apoteosi d¡¯aquesta llei d¡¯escriptura es troba en els escriptors rom¨¤ntics alemanys, que van considerar que un passatge curt, del tema que fos, reunia tanta saviesa, o m¨¦s, que les llargues tirades d¡¯escriptura. D¡¯aqu¨ª els pensaments d¡¯Elias Canetti.

Doncs ara tenim una tria de ¡°passatges¡± molt ben triats de tres autors de valor dels ¨²ltims segles ¡ªla selecci¨® sembla procedir d¡¯una edici¨® francesa¡ª, ben tradu?ts, que faran les del¨ªcies dels amadors de les frases curtes, sovint lapid¨¤ries, per a il¡¤lustraci¨® privada, guia de conducta, consell universal. En cap dels tres casos no es tracta de frases escrites pels autors amb voluntat de ser, per elles mateixes, un passatge complet, un apotegma o un fragment. Quasi sempre s¨®n extractes de la correspond¨¨ncia o d¡¯una o altra obra dels respectius autors.

Dickinson, tan extraordin¨¤ria en poesia, falla una mica en termes generals. Hom nom¨¦s ha trobat un fragment magn¨ªfic: ¡°Que avorrit ser Alg¨²!¡±. De fet, encara ¨¦s m¨¦s avorrit ser ¡°alguna cosa¡±, com ara membre d¡¯una acad¨¨mia de savis i erudits: institucions neol¨ªtiques. Els fragments d¡¯Henry David Thoreau agradaran qui-sap-lo als amants de la naturalesa verge, la vida al bosc i l¡¯esplai vegetatiu. Per¨° hi ha dos o tres fragments del llibre molt sucosos, gens intempestius: ¡°?s m¨¦s f¨¤cil conv¨¨ncer la ra¨® d¡¯un home que regular-ne els sentiments¡± ¡ªdeixant a banda que quan un actua sentimentalment, la ra¨® ja no t¨¦ res a fer-hi; per exemple, el fam¨®s ¡°proc¨¦s¡±. Un altre: ¡°Cal una persona perqu¨¨ una habitaci¨® estigui en silenci¡±, que recorda una famosa dita de Pascal. O aquest: ¡°Si vols un escut impenetrable, queda¡¯t dins teu¡±, que fa pensar en la famosa ¨¦poch¨¦ dels esc¨¨ptics. O l¡¯altre, marcadament estoic: ¡°Ser fil¨°sof no ¨¦s ni tenir pensaments subtils ni fundar una escola, sin¨® portar una vida de senzillesa, independ¨¨ncia i magnanimitat¡±. I el millor de tots, adre?at als lectors de ¡°llibres de Sant Jordi¡±: ¡°Comen?a llegint els libres m¨¦s bons perqu¨¨ despr¨¦s potser no podr¨¤s fer-ho¡±.

Per¨° els millors de tots es troben al volumet dedicat a Proust, amb passatges extrets de les seves novel¡¤les, la correspond¨¨ncia i els articles de cr¨ªtica liter¨¤ria i art¨ªstica ¡ªamb escaien?a, els tres llibres porten la refer¨¨ncia de la font a cada fragment. El cas de Proust ¨¦s veritablement sensacional, perqu¨¨ fins i tot quan de la seva obra se¡¯n pot treure un passatge breu, aquest no ¨¦s mai abassegador, a difer¨¨ncia del que passa amb l¡¯obra de Josep Pla, on tot hi s¨®n pensades apod¨ªctiques, sense que el lector tingui cap possibilitat de dissentir. Per exemple (s¡¯ho va inventar Quim Monz¨®): ¡°Hi ha dues menes d¡¯alemanys: els que van en bicicleta i els que mengen salsitxes de Frankfurt¡±. L¡¯habilitat que va tenir Proust per definir qui sap les coses va ser insuperable: de fet, a la seva obra quasi sempre parla un ¡°jo¡±, per¨° el lector disposa tamb¨¦ sempre d¡¯un horitz¨® interpretatiu carregat d¡¯oxigen.

A veure si Fl?neur recupera aquella edici¨® en castell¨¤ de passatges de Flaubert, la cosa m¨¦s pol¨ªticament incorrecte que s¡¯ha vist mai, que es deia Razones y osad¨ªas (Edhasa, ja introbable). Es podria fer en catal¨¤, i tothom xalaria.