¡®Xacona¡¯, de Jordi Mas¨®: L¡¯instant fatal

L¡¯¨²ltim llibre de Jordi Mas¨® (Granollers, 1967), Xacona, un t¨ªtol que fa refer¨¨ncia a una composici¨® musical caracteritzada per una estructura de variacions sobre una s¨¨rie harm¨°nica i mel¨°dica, ¨¦s una novel¡¤la de reiniciaci¨®: en un instant fatal, una viuda, mentre endre?a el despatx del Gustau, el seu marit, enterrat el dia abans, troba una carta d¡¯amor sense data i firmada per una tal Clara R., i en el desenrotllame...

L¡¯¨²ltim llibre de Jordi Mas¨® (Granollers, 1967), Xacona, un t¨ªtol que fa refer¨¨ncia a una composici¨® musical caracteritzada per una estructura de variacions sobre una s¨¨rie harm¨°nica i mel¨°dica, ¨¦s una novel¡¤la de reiniciaci¨®: en un instant fatal, una viuda, mentre endre?a el despatx del Gustau, el seu marit, enterrat el dia abans, troba una carta d¡¯amor sense data i firmada per una tal Clara R., i en el desenrotllament de la ficci¨® d¡¯immediat apareixen la Roser i l¡¯Enric, la filla i el gendre; i no trigaran gaire a entrar a l¡¯escena uns altres secundaris tan imprescindibles com l¡¯Asunci¨®n, la dona de fer feines; un inspector que es diu Quintana, i el doctor F¨ªgols. A partir d¡¯aquesta troballa, Xacona es converteix en una multiplicada caixa de sorpreses, o potser en una caixa de Pandora, on el lector assisteix at¨°nit a les espectaculars figures de calidoscopi, tantes com lletres t¨¦ l¡¯alfabet, que Jordi Mas¨® tra?a com un il¡¤lusionista portent¨®s ¡ª¡±imaginem trucs de naips, el vol d¡¯una capa negra, els arabescos sinuosos de la vareta m¨¤gica, barrets de copa que vomiten conills i coloms¡±¡ª, com el mestre de les apropiacions subtils, de les imitacions que superen el model i de la refer¨¨ncia demolidora que el lector amb sort ¡ªuns pocs feli?os¡ª ja coneixia de Polpa (2016), La biblioteca fantasma (2018) o L¡¯hivern a Corf¨² (2019).

Crea un cercle d¡¯infinites combinacions argumentals d¡¯intriga picaresca i devastadora que s¡¯entrellacen o s¡¯impugnen

Encara que Xacona pugui fer recordar el desafiament narratiu que Paul Auster va ordir a 4321, on la vida del protagonista de la novel¡¤la es ramificava en quatre models o possibilitats ¡ª?qu¨¨ hauria passat si en comptes d¡¯optar per una opci¨® A hagu¨¦s triat una opci¨® Z?¡ª, l¡¯inter¨¨s de Jordi Mas¨® es decanta ambiciosament cap a l¡¯exploraci¨® meticulosa ¡ªo cap a l¡¯aut¨°psia implacable¡ª del punt de partida, i una vegada i una altra, com si en fossin alteracions colossals, el lector es troba de nou davant del moment prec¨ªs que una viuda, en el despatx del seu marit difunt, localitza a pesar seu ¡ªo no¡ª la carta d¡¯amor que Clara R. li va enviar no se sap quan. Com en un retorn etern, la novel¡¤la es reinicia cont¨ªnuament, des de la a fins a la zeta, i en cada una de les lletres el lector topa amb el fet que els personatges esdevenen uns herois tan polifac¨¨tics ¡ªla primera viuda ¨¦s molt pr¨¤ctica, la segona abnegada, antisentimental la tercera, i una v¨ªctima de d¡¯Alzheimer la quarta, per exemple¡ª com polifac¨¨tiques s¨®n les seq¨¹¨¨ncies narratives que originen, talment com si l¡¯aclaparador postmodernisme cl¨¤ssic de Robert Coover es conjunt¨¦s amb el torrent imaginatiu de Balzac i s¡¯organitzessin per crear un cercle d¡¯infinites combinacions argumentals d¡¯intriga picaresca i devastadora que s¡¯entrellacen, s¡¯impugnen o es complementen. Visiblement constatables en una primera aproximaci¨®, com uns exercicis d¡¯estil calculats de manera semblant a un teatre d¡¯operacions de la simpatia, el joc, el divertiment, la broma, l¡¯experimentaci¨® formal i el sentit de l¡¯humor concedeixen el goig de l¡¯euf¨°ria lectora ¡ªcom si s¡¯estigu¨¦s davant d¡¯una novel¡¤la estructuralment vodevilesca¡ª, per¨° alhora es revelen a la manera d¡¯un mecanisme protector contra un altre ineluctable instant fatal, el transc¨®rrer ineludible del temps, la futilitat mort¨ªfera de la rutina sentimental, el trist final de tots els Gustaus del m¨®n ¡ªi de les viudes, de les filles, dels gendres, dels Quintanes i dels doctors F¨ªgols¡ª, que no tots aconsegueixen entendre que viure ha consistit a aprendre en qu¨¨ ha consistit viure: a Xacona la conviv¨¨ncia entre el tr¨¤gic i el burlesc no ¨¦s incompatible, per¨° el que quedar¨¤ a la mem¨°ria del lector ¨¦s que Jordi Mas¨® hi elabora un artefacte narratiu explosiu i fecund com si erig¨ªs un homenatge perdurable, en honor a la literatura, a la gr¨¤cia d¡¯escriure, a la gr¨¤cia de llegir, o a la gr¨¤cia de fer-se gran dignament.

Quan Susan Sontag va llegir l¡¯Italo Calvino de Si una nit d¡¯hivern un viatger, se li va oc¨®rrer preguntar-se com era que no se li havia acudit a ella la idea que animava la novel¡¤la, els primers cap¨ªtols d¡¯una s¨¨rie d¡¯aventures que quedaven interrompudes per problemes de compaginaci¨® editorial: una cosa semblant passar¨¤ amb els escriptors que gosin llegir Xacona, decebuts que la seva imaginaci¨® estructural no sigui tan f¨¨rtil com la de Jordi Mas¨®. Els lectors amb m¨¦s sort, perqu¨¨ no escriuen i tan sols llegeixen, enduts potser pel subt¨ªtol ¡ª¡±una novel¡¤la epistolar¡±¡ª, recordaran Poe i ¡°La carta robada¡±, el conte on alg¨² deixa una carta comprometedora a la vista perqu¨¨ no vol que sigui descoberta: ¨¦s el que passa amb Jordi Mas¨® i la seva literatura, a l¡¯abast de tothom perqu¨¨ es produeixi l¡¯instant fatal ¡ª¨¦s addictiu¡ª de llegir-lo.