¡®Ven?uda per¨° no submisa¡¯, de Joaquim Albareda: Despr¨¦s de l¡¯Onze de Setembre

Amb una tria acurada de fets i dades, tota interpretaci¨® hist¨°rica ¡ªamb major o menor grau de viol¨¨ncia interpretativa¡ª ¨¦s possible. Succeeix amb les not¨ªcies del diari d¡¯ahir i succeeix amb les grans fites del passat. Ho vam viure amb motiu del tres-cents aniversari de 1714, quan el presentisme d¡¯uns i altres va promoure congressos i llibres de vergonya aliena, tot malbaratant l¡¯oportunitat per fer avan?ar el coneixement i la divulgaci¨®.

Superats ja els (ne)fastos, l¡¯especialista en hist¨°ria moderna Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) revisita el per¨ªode des d¡¯una mirada triplement ¨¤mplia: des del punt de vista bibliogr¨¤fic i documental, des de la contextualitzaci¨® internacional, nacional i local, i des d¡¯un par¨¨ntesi temporal est¨¨s a tot el segle XVIII. Lluny de cercar una s¨ªntesi as¨¨ptica, el catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra basteix, a partir d¡¯aquesta generosa aproximaci¨®, un assaig de tesi, tot posicionant-se enfront de la resta d¡¯investigadors en els debats oberts i travant un text exigent i complet adre?at al lector culte.

En primer lloc, Albareda ens recorda la complexitat intr¨ªnseca de la Guerra de Succesi¨®, on convivien el conflicte din¨¤stic, la confrontaci¨® de models politicoecon¨°mics interns i el sempre variable joc d¡¯equilibris internacionals. En aquest context, ¡°els grups dirigents catalans van fer una aposta decidida per un rei a la seva mida, Carles III l¡¯arxiduc, al costat dels aliats, i van optar pel model parlamentari i mercantil de les pot¨¨ncies mar¨ªtimes, enfront de Fran?a¡±. I van perdre. La derrota de les institucions catalanes va permetre, pel dret de conquesta, la implantaci¨® d¡¯una militaritzada Nova Planta absolutista m¨¦s contudent que el pret¨¨s model franc¨¨s.

Segonament, aquesta contund¨¨ncia va generar resist¨¨ncies per part dels ven?uts i dels seus hereus. D¡¯una banda, trobem l¡¯influent entorn exiliat a Viena, que apostava per una realineaci¨® favorable de l¡¯statu quo internacional; i, de l¡¯altra, la gent del Principat, amb actituds que anaven de l¡¯epis¨°dica i declinant resist¨¨ncia armada a les constants i documentades den¨²ncies dels abusos dels nous gestors, passant pels intents reformistes per ressuscitar aspectes de l¡¯anterior ordenament jur¨ªdic. Aquesta continu?tat ¡ªnost¨¤lgica i pr¨¤ctica alhora¡ª va trobar inesperats aliats en aquells sectors oficials per als qui algunes d¡¯aquelles velles f¨®rmules degudament actualitzades podien tenir el potencial de combatre l¡¯excessiva verticalitat ¡ªtradu?da en venalitat, corrupci¨® i incompressi¨®¡ª del poder borb¨°nic i dotar-se d¡¯una capacitat d¡¯intermediaci¨® m¨¦s representativa i ajustada a les necessitats del territori.

I, finalment, Albareda cerca substanciar una interpretaci¨® sense anacronismes, ni elucubracions contrafactuals, ni lectures teleol¨°giques. Aix¨° ¨¦s especialment rellevant pel que fa al despertar econ¨°mic, ja que el ¡®cherry picking¡¯ n¡¯ha perjudicat especialment la comprensi¨®. Aix¨ª, les bases de la revoluci¨® industriosa catalana cal cercar-les en el segle previ i no en les suposades ¡°grans transformacions econ¨°miques degudes a les reformes borb¨°niques¡± i, alhora, ¨¦s innegable com van saber-se aprofitar els imprevistos incentius creats per la uniformitzaci¨®, la incipient construcci¨® del mercat interior espanyol i el canvi de registre personificat pels successors de Felip V. En resum, el XVIII catal¨¤ suma avui una obra de refer¨¨ncia.

Ven?uda per¨° no submisa. La Catalunya del segle XVIII?

Ven?uda per¨° no submisa. La Catalunya del segle XVIII?
Joaquim Albareda i Salvad¨®?
Edicions 62. 456 p¨¤gines. 21,90 euros