Sobre la malaltia mental (i tres esperances)

V¨ªctor Catal¨¤, una escriptora amb una identitat poli¨¨drica i amb una gran saviesa a l¡¯hora d¡¯assumir les contradiccions i de reivindicar de manera feli? el garbuix de diversitats que ens conformen, diu que cadasc¨² de nosaltres n¡¯¨¦s un viver, d¡¯¨¦ssers misteriosos. Afegeix que aquests ¨¦ssers, que conviuen dins nostre i que ho fan barrejant-se, es marfonen en l¡¯obscuritat (psicoanal¨ªtica). I acaba dient, i aix¨° ¨¦s trist¨ªssim, que alguns no tenen l¡¯oportunitat de manifestar-se (perqu¨¨ es perden en la negra nit de la personali...

V¨ªctor Catal¨¤, una escriptora amb una identitat poli¨¨drica i amb una gran saviesa a l¡¯hora d¡¯assumir les contradiccions i de reivindicar de manera feli? el garbuix de diversitats que ens conformen, diu que cadasc¨² de nosaltres n¡¯¨¦s un viver, d¡¯¨¦ssers misteriosos. Afegeix que aquests ¨¦ssers, que conviuen dins nostre i que ho fan barrejant-se, es marfonen en l¡¯obscuritat (psicoanal¨ªtica). I acaba dient, i aix¨° ¨¦s trist¨ªssim, que alguns no tenen l¡¯oportunitat de manifestar-se (perqu¨¨ es perden en la negra nit de la personalitat, de la vergonya, de l¡¯impuls reprimit o de les normes d¡¯una societat que titlla de bojos els que miren de trescar amb un peu fora del cam¨ª).

Des d¡¯aqu¨ª (des de la idea segons la qual la identitat ¨¦s all¨° que una persona ¨¦s, i des de la idea segons la qual aquesta identitat mai no ¨¦s una), voldria fer un apunt sobre la malaltia mental.

Anir¨¦ r¨¤pid: les persones no s¨®n malaltes mentals, les persones, si de cas, tenen malalties mentals. Fer aix¨°, aquesta separaci¨®, aquesta necess¨¤ria distinci¨® entre el verb ser i el verb tenir, t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies m¨¨diques, per¨° tamb¨¦ en t¨¦ de filos¨°fiques i de pol¨ªtiques. M¡¯explico.

Considerar, des d¡¯un punt de vista m¨¨dic, que la malaltia mental ¨¦s una cosa afegida dins un magma org¨¤nic constitu?t per diferents moviments, em sembla que representa una esperan?a. I en poso un exemple. De la mateixa manera que la medicaci¨® psiqui¨¤trica pot treure¡¯t del pou, la possibilitat de deixar de dependre¡¯n pot alliberar-te del tot. ?bviament, jo no soc metge. Nom¨¦s els metges saben quan cal i quan no cal la pastilla. Dit aix¨°, i lluny de voler demonitzar la medicina, crec que la gran majoria de pacients haurien de tenir l¡¯oportunitat d¡¯experimentar el retorn a una vida sense qu¨ªmica. Com a m¨ªnim, provar-ho. Crec que ¨¦s un dret: que un metge et vigili, que t¡¯acompanyi en la retirada gradual d¡¯una pauta m¨¨dica que et pot salvar, per¨° tamb¨¦ invalidar.

Considerar, des d¡¯un punt de vista filos¨°fic, que la malaltia mental no forma part d¡¯all¨° que ens constitueix i ens insufla exist¨¨ncia (que no forma part del verb ser); considerar, al contrari, que la malaltia mental ¨¦s una part afegida, alguna cosa que ens acompanya i explica, per¨° no una entitat essencial (que forma part del verb tenir), em sembla que representa una altra esperan?a: la de deixar de considerar que Martin Heidegger ¨¦s l¡¯¨²nic fil¨°sof que explica el subjecte. Si mitjan?ant la difer¨¨ncia ontol¨°gica Heidegger distingeix entre l¡¯¨¦sser i l¡¯ens per afirmar que l¡¯ens deu el seu ¨¦sser a l¡¯¨¦sser (ent¨¨s com a verb), que l¡¯ens oculta l¡¯¨¦sser i que l¡¯¨¦sser ¨¦s, Jeanne Hersch, una fil¨°sofa que va gosar posar en entredit una de les filosofies amb m¨¦s descend¨¨ncia del segle XX (i que, contra ?sser i temps, va escriure L¡¯¨¦sser i la forma), afirma que l¡¯¨¦sser ¨¦s heideggeri¨¤ no s¡¯aguanta des d¡¯un punt de vista l¨°gic: en la mesura que l¡¯afirmaci¨® no pot refutar la seva negaci¨® (perqu¨¨ l¡¯¨¦sser no ¨¦s no t¨¦ cap realitat de pensament), la ra¨® es torna inoperant ?¡ªi es corre el perill d¡¯entrar en el terreny de la m¨¤gia o, encara pitjor, del totalitarisme.

Considerar, des d¡¯un punt de vista pol¨ªtic, que les persones no som malaltes mentals, sin¨® que tenim malalties mentals, em sembla que representa una tercera esperan?a. M¡¯ho sembla perqu¨¨ implica, en el fons, ajuntar la psiquiatria amb la filologia i amb l¡¯humanisme. I aix¨° ¨¦s treure l¡¯espasa de D¨¤mocles del damunt del malalt mental i tractar-lo amb una mica de cura. I aix¨° ¨¦s fer el m¨®n una mica menys dur i una mica m¨¦s bo.