Temptativa d¡¯hist¨°ria de L¡¯Horiginal

A finals de la d¨¨cada de 1990, a Barcelona hi havia una gran agitaci¨® de la poesia en viu. L¡¯any 1997, David Castillo i Gabriel Planella, amb l¡¯empenta de Ferran Mascarell, havien fet n¨¦ixer la Setmana de Poesia de Barcelona per aplegar tot un esperit que corria en cicles com el ¡°Viatge a la Polin¨¨sia¡± d¡¯Eduard Escoffet, en les programacions del G¡¯s Club que feia Lis Costa al Sidecar, les festes polipo¨¨tiques de la Papa de Xavier Sabater, els actes de l¡¯Aula de Poesia de la UB (amb en Jordi Virallonga i l¡¯Eduard Sanahuja al capdavant) o les mil accions que se succe?en en sales d¡¯art, bars i locals associatius. La paraula dita corria des de feia temps per l¡¯underground amb colles com Poesia o Aix¨ª o La Sopa Negra i s¡¯escampava amb xous quasi humor¨ªstics com els dels Accidents Polipo¨¨tics o amb accions anarquitzants com les de Jes¨²s Lizano, festes heterodoxes com les de Carles Hac Mor i Ester Xargay, vetllades especulatives a la Sala Metr¨°nom, audicions inacabables a l¡¯Heliog¨¤bal o recitals m¨¦s sumptuosos al CCCB o a la Fundaci¨® ¡°la Caixa¡±. Jo hi contribu?a des de l¡¯Associaci¨® Cultural Container, amb en V¨ªctor Nik i l¡¯Anna Pla, muntant el cicle setmanal del Bar Siena, les trobades a les Golfes de Gr¨¤cia o un cicle a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s.

Va ser en aquest context que la Meritxell Cucurella-Jorba va decidir obrir un bar-llibreria dedicat exclusivament a la poesia i, sobretot, a la poesia en viu (recitals, accions, etc.). La ubicaci¨® al cor del Raval (s¡¯acabava d¡¯inaugurar la Rambla del Raval) tenia sentit perqu¨¨ era una zona totalment activa, amb recitals al bar Muy Buenas, a la Granja de Gav¨¤ o a l¡¯Almirall i amb els inicis del Poetry Slam al Rita Blue o les mogudes teatrals d¡¯?rea Tangent. Hi havia un bullici a la zona que creava el que aleshores en d¨¨iem ¡°sinergies¡±. Per tant, el maig de 2001, poc despr¨¦s del festival de poesia, amb un recital festiu amb en Francesc Bomb¨ª, l¡¯Helena Porteros, en Mart¨ª Sales i en Gerard Altai¨®, vam inaugurar l¡¯Horiginal.

La Meritxell va plegar al cap d¡¯uns mesos de programaci¨® abarrotada, on cada dia hi havia algun sidral o altre. Per¨° per continuar d¡¯alguna manera amb l¡¯ideal po¨¨tic inicial, en Manel P¨¦rez, el propietari, ens va demanar de prendre les regnes de la programaci¨® a en Ferran Garcia i a un servidor, que vam trobar assenyat de fer nom¨¦s un acte a la setmana. Vam reinaugurar l¡¯espai, doncs, l¡¯abril de 2002 amb un debat sobre la figura de Josep Carner, amb en Sebasti¨¤ Alzamora, en Jordi Galves i en Jordi Manent; un acte molt reeixit perqu¨¨ va encarnar un dels rebomboris del moment.

A finals de la d¨¨cada de 1990, a Barcelona hi havia una gran agitaci¨® de la poesia en viu al Raval

Les primeres temporades van establir una f¨®rmula que funcionava: es tractava de recitals quasi monotem¨¤tics, on s¡¯hi anava a escoltar, amb un convidat o dos (convidats a sopar i barra lliure), homenatges (com el que vam fer a Segimon Serrallonga poques setmanes despr¨¦s del seu trasp¨¤s), presentacions festives de llibres i revistes, concerts poeticomusicals i altres esdeveniments inenarrables. Ho vam plantejar amb una vocaci¨® de capitalitat, per fer passar per Barcelona els ressons del que passava po¨¨ticament per tot Catalunya, mirant de fer venir gent d¡¯arreu i de totes les edats. Era, per tant, ecl¨¨ctic dins de l¡¯¨¤mbit immens que abra?a la idea de ¡°poesia¡±, i cada setmana era una aventura completament diferent.

Com que el negoci rutllava prou b¨¦, l¡¯any 2004 en Manel va ampliar el local amb un espai molt bonic que havia estat la seu dels tallers educatius del MACBA. All¨¤ hi vam poder fer un escenari amb una mica m¨¦s de cara i ulls i es va guanyar espai per al p¨²blic. Amb aquest creixement va comen?ar l¡¯¨¨poca m¨¦s gloriosa de l¡¯Horiginal, i aquella sala nova, amb la seva estranya energia, va servir per generar tot un seguit de connexions, afeccions i passions.

De mica en mica, vam anar guanyant una bona col¡¤lecci¨® d¡¯assidus que, amb bona predisposici¨® i amb sentit cr¨ªtic, venien a gaudir i avaluar els poetes tant com a enraonar i debatre sobre els capricis de l¡¯actualitat liter¨¤ria o les subst¨¤ncies profundes de les pol¨¨miques perennes. Va esdevenir un punt de trobada po¨¨tic m¨¦s enll¨¤ de l¡¯escenari, per¨° l¡¯escenari n¡¯era el punt de gravitaci¨® i, per tant, el que s¡¯hi deia i el com s¡¯hi deia feien la feina d¡¯obrir la llauna. S¡¯hi va divagar molt sobre el dir, sobre l¡¯escriure i sobre el transmetre, amb punts de vista oposats, amb sensibilitats enfrontades i amb intencionalitats entrebancades, amb acords de circumst¨¤ncies, amb seguretats passatgeres i amb vict¨°ries i derrotes dignes d¡¯oblidar. La gr¨¤cia ¨¦s que era un ambient obert i acollidor on qualsevol novetat era benvinguda, de manera que la comunitat que s¡¯hi aplegava era molt ¨¤mplia i molt diversa, amb visitants m¨¦s regulars i d¡¯altres m¨¦s discontinus. Hi passava tothom en algun moment o altre i, si no, mir¨¤vem de convidar-lo perqu¨¨ vingu¨¦s.

De l¡¯organitzaci¨® de tot aix¨°, en vam dir Obrador de Recitacions i Noves Actituds Liter¨¤ries (Horinal).

En aquella ¨¨poca, s¡¯hi va gestar LaBreu Edicions, l¡¯antologia Pedra foguera, el Front d¡¯Alliberament de l¡¯Escriptura (el FAES) i algunes parelles que encara van juntes. Per¨°, sobretot, va ser interessant perqu¨¨ vam trobar-li un sentit d¡¯espai d¡¯acollida que servia per fer de mostrador dels projectes que es co?en a Quark Poesia (aula de poesia de la UAB), al festival Proposta, a la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, a l¡¯Escola d¡¯Escriptura, al Pen Club, al Grup Barnils...

De cop, hi havia convidats de primer ordre internacional perqu¨¨ era l¡¯indret idoni on portar un poeta estranger, era el marc ideal perqu¨¨ la sala tenia una capacitat prou gran i prou limitada, perqu¨¨ s¡¯hi generava l¡¯ambient propici i el confort i la comoditat per entrar en una mena de catarsi col¡¤lectiva, i perqu¨¨ el p¨²blic ja hi venia predisposat. Un dia vaig fer una llista de les lleng¨¹es en les quals vaig sentir dir poemes a l¡¯Horiginal i era prou contundent: catal¨¤, castell¨¤, occit¨¤, franc¨¨s, basc, asturianu, gallec, portugu¨¨s, itali¨¤, bret¨®, amazig, ¨¤rab, serbocroat, eslov¨¨, macedoni, grec, alemany, angl¨¨s, ga¨¨lic, neerland¨¨s, polon¨¨s, roman¨¨s, ucra?n¨¨s, suec, noruec, fin¨¨s, armeni, turc, b¨²lgar, rus, hebreu, island¨¨s, ioruba, angami naga, ogoni, afrikaans, kinyarwanda, urdu, xin¨¨s, japon¨¨s, sefardita i esperanto.

La gentrificaci¨® ha fet que la poesia, com tota la resta, se n¡¯hagi d¡¯anar a la primera perif¨¨ria

El fet d¡¯obrir-nos tant al m¨®n va propiciar un efecte contradictori: al mateix temps que s¡¯hi entronitzaven cl¨¤ssics, s¡¯hi bressolaven noves fornades de poetes. La curiositat dels noven?ans es barrejava amb l¡¯expectaci¨® dels veterans, la fascinaci¨® per all¨° que era ex¨°tic amb la suggesti¨® del que era fresc, la paraula amb la pron¨²ncia, el significant amb el significat. I va arribar una inspecci¨® que va tancar el local per uns temes de permisos. Tan llicenciosos est¨¤vem, que ens van caducar les llic¨¨ncies.

En haver d¡¯interrompre el cicle, a mitjans de 2010, es va crear un gran renou i la milit¨¤ncia po¨¨tica d¡¯arreu va fer sonar l¡¯alarma, perqu¨¨ aquell havia esdevingut un espai necessari, una ¡°catedral¡± (que deia, ir¨°nic, l¡¯Hac Mor). De nord a sud, els poetes ho sentien com una cosa pr¨°pia, com un niu, i es va reclamar la imperiosa obligaci¨® de mantenir-ho viu i en funcionament. I aix¨ª fou. De manera que vam reemprendre la programaci¨® gr¨¤cies al bon fer de Jordi Mart¨ª, que ens hi va ajudar des de l¡¯Ajuntament de Barcelona, despr¨¦s d¡¯anar d¡¯ac¨ª d¡¯all¨¤ durant uns mesos.

Al cap d¡¯un temps, el pes dels anys va anar fent que ens retir¨¦ssim de la tasca els qui l¡¯hav¨ªem comen?at. A poc a poc, entre 2015 i 2018, en Ferran Garcia i jo vam anar passant el relleu al trio format per Laia Carbonell, Raquel Santanera i Maria Sevilla, que han donat un altre sentit a aquelles trobades, encarant-ho m¨¦s a les mancances d¡¯aquests moments: l¡¯Horiginal fa una altra funci¨® en un altre context. Ara s¡¯hi poden sentir m¨¦s sessions de micr¨°fon obert i de necr¨°psies (cops d¡¯ull a poetes difunts), o s¡¯hi fan m¨¦s presentacions de llibres. Per¨° segueix servint de refugi a les vocacions l¨ªriques que busquen una orella amatent o un grup on debatre, fa de casa per als poetes que ja s¡¯hi havien acollit antany.

Amb el temps, per¨°, tamb¨¦ el local ha anat canviant de mans i, finalment, aquest estiu, els darrers nous propietaris, sense contemplacions, han desmuntat el temple que havia estat vint anys el cau dels poetes, han llan?at les escultures que li donaven personalitat, obra d¡¯en Ferran Garcia, a la brossa i han destrossat la barra i l¡¯escenari. No n¡¯ha quedat res. I ¨¦s cert que, tard o d¡¯hora, havia de passar-n¡¯hi alguna, al lloc, per¨° hauria estat bo de no trobar-lo destru?t sense compassi¨® ni tacte. L¡¯orfandat dels poetes es fa m¨¦s dura per la nul¡¤la diplom¨¤cia i el menyspreu. La destrucci¨® de patrimoni (material i immaterial) ¨¦s dura d¡¯encaixar.

Si el Raval de fa vint anys era un rusc de vida cultural, ara la gentrificaci¨® ha fet que la poesia, com tota la resta, se n¡¯hagi d¡¯anar a la primera perif¨¨ria, cap a les antigues viles del pla de Barcelona (Gr¨¤cia, Sants, el Clot, Sant Andreu, Sarri¨¤...), o m¨¦s enll¨¤ (l¡¯Hospitalet, Santa Coloma, Cornell¨¤...). Conv¨¦ pensar, per tant, la manera de reconquerir la ciutat per als barcelonins. O, al contrari, capitular i cedir-la als qui ni la saben ni la volen saber m¨¦s enll¨¤ del seu ara incidental en una bella estampa. Una Barcelona decorat, amb l¡¯adjectiu ¡°mediterr¨¤nia¡± per buit i per obvi i ¡°cosmopolita¡± per vendre-la millor.

L¡¯Horiginal (l¡¯Horinal) comen?a la temporada 2023-24 a la llibreria Calders i no se sap ben b¨¦ cap a on anir¨¤. El tercet Carbonell-Santanera-Sevilla saben qu¨¨ en volen fer i buscaran les opcions m¨¦s adequades per tirar endavant.

Queda, per ara, la petja d¡¯aquell santuari en una mir¨ªada de fetes que han marcat un per¨ªode i unes maneres de fer en la poesia en catal¨¤. Per b¨¦ o per mal.