Carles Francino: ¡°A Catalunya no hi ha hagut mai un problema real al carrer amb la llengua¡±

Va passar la covid i un ictus alhora. Per aix¨°, Carles Francino (Barcelona, 1958) assegura que t¨¦ una pilota extra de vida. I l¡¯est¨¤ aprofitant. ¡°Al m¨¤xim¡±. El director de La ventana celebra aquesta setmana els trenta anys d¡¯aquest programa radiof¨°nic de la Cadena SER. No pret¨¦n donar lli?ons a ning¨², per¨° assenyala tres dels mals del periodisme: ...

Va passar la covid i un ictus alhora. Per aix¨°, Carles Francino (Barcelona, 1958) assegura que t¨¦ una pilota extra de vida. I l¡¯est¨¤ aprofitant. ¡°Al m¨¤xim¡±. El director de La ventana celebra aquesta setmana els trenta anys d¡¯aquest programa radiof¨°nic de la Cadena SER. No pret¨¦n donar lli?ons a ning¨², per¨° assenyala tres dels mals del periodisme: la precarietat, la pseudoinformaci¨® i la dictadura pol¨ªtica.

Pregunta. No es cansa?

Resposta. Gens. Cada dia em diverteixo molt i n¡¯aprenc un niu. Per¨° comporta un nivell d¡¯exig¨¨ncia d¡¯hores bastant potent i ja tinc uns quants anys a l¡¯esquena, aix¨° potser em far¨¤ replantejar-me el futur m¨¦s proper. Per¨° no estic gens cansat.

P. Qu¨¨ signifiquen els trenta anys de La Ventana?

R. Es va obrir un espai que a la r¨¤dio de fa trenta anys no existia, perqu¨¨ la programaci¨® de tarda estava molt atomitzada. Amb una forma diferent, disruptiva ¡ªcom tot el que posa en marxa Sard¨¤¡ª, que consistia, entre altres coses, a deixar for?a de banda la dictadura de la pol¨ªtica i obrir la finestra perqu¨¨ entressin aires nous. En aquests trenta anys, primer Sard¨¤, despr¨¦s Gemma Nierga durant molt de temps i m¨¦s endavant jo hem intentat oferir un espai de r¨¤dio on es prioritzen altres temes. En el meu cas, s¨®n la cultura, la ci¨¨ncia i l¡¯humor.

P. Sembla impossible fugir de la dictadura de la pol¨ªtica.

R. Es pot. Els ¨²ltims anys ens hem deixat conquerir un exc¨¦s de terreny, perqu¨¨ la informaci¨® pol¨ªtica ¨¦s moltes coses i no nom¨¦s les baralles entre partits. Hi dediquem massa temps i podem avorrir l¡¯oient o, encara pitjor, contribuir a aquesta crispaci¨®, volen que ens hi fiquem. La vida est¨¤ plena d¡¯hist¨°ries que val la pena explicar. I no han de ser positives per for?a, no vivim de cul a la realitat, sin¨® que l¡¯enfoquem de cara. Hi ha un munt d¡¯hist¨°ries i projectes. A La ventana deixem de banda aquesta agenda pol¨ªtica ¡°obligada¡±, no ¨¦s la prioritat.

P. Per qu¨¨ la figura del periodista s¡¯ha devaluat?

R. No passem el millor moment pel que fa a popularitat per un c¨²mul de factors. Un de molt important ¨¦s la precarietat. No vull posar excuses, per¨° la precarietat no ajuda gens a fer bon periodisme ¡ªi aquest ¨¦s un missatge per a totes les empreses. I despr¨¦s cal sumar-hi la gran confusi¨® entre periodisme, informaci¨® i pseudoinformaci¨®. La irrupci¨® de les xarxes socials, una intercomunicaci¨® magn¨ªfica, ha obert unes autopistes per on se circula sense l¨ªmits de velocitat ni radars, tothom deixa anar el que vol i ¨¦s molt dif¨ªcil digerir-ho. Per aix¨°, som m¨¦s necessaris que mai. ?s necessari tenir fonts, contrastar, jerarquitzar¡­ i establir complicitats amb qui et llegeix o t¡¯escolta. Els periodistes no som altaveus, som nexes d¡¯uni¨® entre el ciutad¨¤ i la vida. Hem d¡¯enfocar les coses des de tants punts de vista com puguem. Si ens posem una samarreta del que sigui, perdem credibilitat.

P. Per qu¨¨ les estrelles de la r¨¤dio i la televisi¨® tenen sous de futbolistes i els redactors de tantes emissores, salaris baixos?

R. Estic cansat de dir-ho a la meva empresa. Els dic que tenen un model en qu¨¨ uns quants cobren, cobrem, molt b¨¦ i la gent de base, alguns, n¡¯hi ha de tot tamb¨¦, s¨®n salaris que no es corresponen amb el prestigi i la pot¨¨ncia hist¨°rica de la marca.

Deixem de banda aquesta agenda pol¨ªtica ¡°obligada¡±, no ¨¦s la prioritat. Potenciem la cultura, la ci¨¨ncia i l¡¯humor

P. Li continua sorprenent l¡¯actualitat, com ara que es pugui aprovar a Espanya una llei d¡¯amnistia als l¨ªders del proc¨¦s?

R. El dia que un periodista perd la capacitat de sorprendre¡¯s, ja ha agafat el cam¨ª de la retirada. La vida ens regala una pila de coses que ¨¦rem absolutament incapa?os d¡¯imaginar. El tema de l¡¯amnistia ¨¦s curi¨®s, perqu¨¨ dediquem molt de temps a parlar de coses que no han passat: avui ning¨² no sap exactament qu¨¨ ¨¦s el que potser acaba aprovant-se i que anomenem amnistia. En aquest assumpte fa temps que vaig establir una divisi¨® entre els que volen arreglar tot aix¨° de forma civilitzada i els que no. Hi ha molta gent a totes dues bandes. Per¨° la veritat ¨¦s que em va sorprendre m¨¦s el cas del xef esquarterador. I, alhora, tamb¨¦ sorpr¨¨n que es deixessin un nen adormit en un autob¨²s escolar.

P. El planeta sencer adverteix els estudiants de periodisme que s¡¯han equivocat de carrera. Pot afirmar que aquests endevins van errats i conv¨¨ncer els estudiants que no afluixin i tirin endavant?

R. Quan una persona tria una opci¨®, se li ha de donar suport. La din¨¤mica de mercantilitzar els estudis no ¨¦s un bon cam¨ª, estem formant persones. Necessitem relleu i gent que empenyi, que als vells ens queden quatre dies.

P. Aquesta setmana el catal¨¤, el basc i el gallec s¡¯estrenen com a lleng¨¹es oficials al Congr¨¦s. I a Europa debaten que es puguin fer servir. Li preocupa la salut del catal¨¤?

R. Em preocupa que hi hagi gent que intenta convertir-lo en arma llanc¨ªvola. ?s a dir, a Catalunya no hi ha hagut mai un problema real al carrer amb la llengua, amb el catal¨¤ i el castell¨¤. Els que demonitzen l¡¯¨²s del catal¨¤ diuen coses que s¨®n una merda, per¨° tamb¨¦ ¨¦s absurd es pretengui ser un pa¨ªs monoling¨¹e. Som un pa¨ªs biling¨¹e, ric i afortunat, perqu¨¨ parlem dos idiomes des que naixem. El catal¨¤ s¡¯ha de protegir i defensar, per¨° l¡¯objectiu ¨¦s conviure. Qualsevol idea que pretengui separar-nos per la llengua, la combatr¨¦ sempre.