L¡¯efecte Gismonda i la gent normal

L¡¯¨²ltim curs d¡¯universitat vaig compartir pis amb dues amigues a l¡¯Eixample. Ens el va llogar la senyora Mar¨ªa Moreno, v¨ªdua d¡¯un antiquari, gr¨¤cies a un anunci que vam trobar a La Vanguardia. La propiet¨¤ria ens va citar i vam sortir d¡¯all¨¤ amb les claus. A casa va agradar que vingu¨¦s moblat de s¨¨rie. Menys despeses. Ara b¨¦, en aquell piset humil tres estudiants viv¨ªem atape?des de l¨¤mpades d¡¯aranya i mobiliari regi. L¡¯ofici del difunt marit omplia tots els racons. Nom¨¦s quedaven lliures les parets i les vam fer nostres amb els p¨°sters que arranc¨¤vem del carrer. Aquest ...

L¡¯¨²ltim curs d¡¯universitat vaig compartir pis amb dues amigues a l¡¯Eixample. Ens el va llogar la senyora Mar¨ªa Moreno, v¨ªdua d¡¯un antiquari, gr¨¤cies a un anunci que vam trobar a La Vanguardia. La propiet¨¤ria ens va citar i vam sortir d¡¯all¨¤ amb les claus. A casa va agradar que vingu¨¦s moblat de s¨¨rie. Menys despeses. Ara b¨¦, en aquell piset humil tres estudiants viv¨ªem atape?des de l¨¤mpades d¡¯aranya i mobiliari regi. L¡¯ofici del difunt marit omplia tots els racons. Nom¨¦s quedaven lliures les parets i les vam fer nostres amb els p¨°sters que arranc¨¤vem del carrer. Aquest modus operandi dels noranta el vaig recordar el 2013, quan va saltar a les not¨ªcies que els cartells que la il¡¤lustradora Paula Bonet havia dissenyat per a la sisena edici¨® de La Cabina ¡ªun festival de cine de Val¨¨ncia¡ª desapareixien tan aviat com es penjaven. La bellesa inesperada atrapa la gent normal.

Par¨ªs. 1894. Hivern. Una trucada altera la tranquil¡¤litat de la impremta Lemercier. L¡¯actriu Sarah Bernhardt exigeix un nou cartell per a l¡¯obra Gismonda. L¡¯encarregat entra en p¨¤nic. L¡¯artista titular est¨¤ de vacances nadalenques. All¨¤ nom¨¦s hi ha un client an¨°nim corregint unes proves d¡¯impressi¨®, per¨° s¡¯ofereix com a artista suplent. Aquell 26 de desembre el txec Alphonse Mucha va tindre l¡¯oportunitat de la seva vida. I la va aprofitar. L¡¯1 de gener de 1895 els nous cartells de Gismonda vestien els carrers parisencs i atrapaven els transe¨¹nts, gent normal que els arrancava per a emportar-se¡¯ls a casa. La Bernhardt va quedar tan satisfeta que va contractar aquell desconegut artista txec com a director creatiu de la seva companyia teatral. Amb aquest primer cartell, Mucha va trencar el c¨¤non est¨¨tic imperant i va apostar pel format vertical, els colors esmorte?ts i una flu?desa org¨¤nica que ressaltava la sensualitat i l¡¯eleg¨¤ncia de la protagonista. Arran d¡¯aquesta col¡¤laboraci¨®, Bernhardt va forjar-se una imatge ic¨°nica i Mucha va entrar en el m¨®n del cartellisme per la porta gran. Els somnis que es van frustrar a Praga, on va n¨¦ixer el 1860, es van materialitzar en l¡¯efervesc¨¨ncia del Par¨ªs de la Belle ?poque gr¨¤cies a l¡¯efecte Gismonda.

L¡¯estil Mucha va desencadenar una febre i va ser la llavor d¡¯all¨° que ara es denomina art nouveau. Els seus cartells ¡ªque s¡¯exhibeixen al Palau Martorell de Barcelona fins al 15 d¡¯octubre¡ª van ajudar a promocionar tot tipus d¡¯espectacles i productes. Per¨° les intencions de Mucha anaven m¨¦s enll¨¤ de les virtuts d¡¯un perfum, unes galetes o un licor que sempre anunciava una dona bella, jove i et¨¨ria. ¡°Els cartells eren una bona manera d¡¯instruir el gran p¨²blic. Anant cap a la feina es paraven a mirar els cartells que els proporcionaven plaers espirituals. Els carrers es van convertir en exposicions a l¡¯aire lliure¡±, va deixar escrit. En aquesta incansable recerca de la bellesa tamb¨¦ s¡¯emmarquen els panells decoratius, uns cartells que imprimia en grans quantitats i que tenien com a ¨²nic objectiu el gaudi est¨¨tic a base de dones, flors i ornaments d¡¯influ¨¨ncia bizantina.

¡°Estava content de participar en un art per al poble, no per als salons privats¡±. Aix¨ª pensava Mucha sobre l¡¯acc¨¦s universal a la bellesa que proporcionava la seva obra, per¨° aquesta no era la seva ¨²nica preocupaci¨®: l¡¯altra era l¡¯alliberament de la seva p¨¤tria. Quan el 1910 va tornar a Praga, va centrar-se en projectes afins als seus ideals pol¨ªtics i, sobretot, en L¡¯epopeia eslava, una s¨¨rie de vint pintures en gran format sobre la hist¨°ria de la naci¨® txeca. Durant aquests anys ¡ªi fins a la seva mort el 1927¡ª Mucha va mostrar el seu perfil m¨¦s combatiu, el mateix que destil¡¤len els cartells exhibits en la darrera sala de l¡¯exposici¨® del Palau Martorell. Aquestes dones ja no t¡¯ofereixen una bi¨¨re espumosa o un pl¨¤cid viatge en tren a M¨°naco. Ara encarnen la naci¨® txeca i volen alertar l¡¯espectador sobre la mis¨¨ria, la guerra o l¡¯intens proc¨¦s de germanitzaci¨® que marcia la llengua i la cultura pr¨°pies. En els cartells-den¨²ncia de Mucha la bellesa empal¡¤lideix i s¡¯entortolliga amb un amor obsessiu per la mare p¨¤tria. Per¨° el patiment transpira i colpeix fins a diluir-ne un possible efecte Gismonda. Potser perqu¨¨ la gent normal preferim penjar la bellesa que no incomoda.