Qu¨¨ ¨¦s un ¨¦sser hum¨¤ dins de l¡¯infinit?

Certes mutacions gen¨¨tiques com la que dona origen al pinot gris s¨®n summament inestables. Segons els experts, aix¨° provoca que, sense la cura adient, el ra?m es decanti cap a les versions m¨¦s simples negres o blanques. Per¨°, alhora, tamb¨¦ fa factible, si s¡¯hi posen els mitjans, recuperar aquesta esc¨¤pola varietat. Aquesta fragilitat i incertesa vin¨ªcola ben b¨¦ podria servir com a met¨¤fora sobre la condici¨® humana. Perqu¨¨, com li succeeix al vinyater, aquesta opera a partir de variables summament delicades com ara la democr¨¤cia, el coneixement, la compassi¨® o la cultura.

A partir de quatres estudis, Rob Riemen (Pa?sos Baixos, 1962) adopta el paper de sommelier a la recerca de la combinaci¨® ideal per escatir L¡¯art d¡¯esdevenir hum¨¤. Com l¡¯expert en vins, l¡¯holand¨¨s fixa un llindar exigent ¡ªfarcit d¡¯encertades refer¨¨ncies cultes i constru?t des d¡¯una juganera i ambiciosa erudici¨®¡ª per bastir, consecutivament, aproximacions a la guerra com a escola de vida, a les formes per v¨¨ncer l¡¯estupidesa i la mentida, a la vindicaci¨® del coratge i la compassi¨®, i finalment a la consagraci¨® del poder de la creaci¨® humana i de l¡¯amor veritable. En formats que combinen la carta oberta, la recreaci¨® hist¨°rica, la introspecci¨® en el passat familiar i l¡¯assaig divulgatiu, l¡¯alineaci¨® de companys de viatge ¨¦s abassegadora: Mikha?l Bulg¨¤kov, ?mile Zola, Thomas Mann, Max Weber, Robert Musil, Ovidi o Rainer Maria Rilke, entre d¡¯altres.

M¨¦s enll¨¤ del goig de la lectura i el coneixement (beneficiat per la traducci¨® d¡¯Auke Ooster-hoff), el llibre se¡¯ns apareix com a doblement oport¨². D¡¯una banda, Riemen despulla el present de tota la faramalla dial¨¨ctica i propagand¨ªstica per assenyalar els ressons evidents amb altres per¨ªodes en qu¨¨ la dignitat humana ha estat amena?ada. Sota noves o retocades disfresses, la demag¨°gia, la injust¨ªcia i el mal tornen a assetjar-nos¡­ per¨°, com que la hist¨°ria no es repeteix sin¨® que rima (esgarrifen les resson¨¤ncies entre la Rep¨²blica de Weimar i els Estats Units de Trump), ho fa amb m¨¦s contraindicacions que mai: ¡°Com n¡¯¨¦s, d¡¯incomprensible, la incapacitat per viure en harmonia. ?s una mena de bogeria. Quina estupidesa, la cont¨ªnua destrucci¨® del planeta. Una forma d¡¯autodestrucci¨®¡±.

De l¡¯altra, l¡¯autor carrega principalment sobre els intel¡¤lectuals la responsabilitat d¡¯exercir com a consci¨¨ncia cr¨ªtica de la societat, d¡¯evitar que el coneixement esdevingui una especialitzaci¨® isolada, de garantir la centralitat de la cultura i de mantenir el record del passat. Sense deixar de tenir un punt aristocr¨¤tic ¡ªl¡¯aristocr¨¤cia del talent i del saber¡ª, l¡¯objectiu final no oblida la fragilitat humana explicitada per Blaise Pascal i cerca beneficiar tota la humanitat. Vell conegut d¡¯Arc¨¤dia com a autor de tres t¨ªtols m¨¦s del cat¨¤leg barcelon¨ª i propiciador de l¡¯exitosa estrena de La idea d¡¯Europa de George Steiner (2004), el director de l¡¯holand¨¨s Nexus Instituut ens recorda que, en ess¨¨ncia, la nostra principal preocupaci¨® hauria de ser viure de forma correcta per crear una bona societat.