Miquel Bau?¨¤: mirada distant, tendra, perplexa

Miquel Bau?¨¤ (Felanitx, 1940 ¨C Barcelona, 2005) va reunir a Obra po¨¨tica, 1959-1983 (Emp¨²ries, 1987) la seva producci¨® fins al moment. M¨¦s endavant va publicar llibres m¨¦s importants, tant en quantitat com en qualitat. N¡¯hi ha prou de recordar el revulsiu que va significar El canvi (1998), gr¨¤cies al qual va passar de ser una nota a peu de plana de la nostra hist¨°ria liter¨¤ria a mer¨¨ixer un cap¨ªtol sencer. Ara el que tocaria ¨¦s reunir-ne l¡¯obra completa. Tot esperant aquest moment, ...

Miquel Bau?¨¤ (Felanitx, 1940 ¨C Barcelona, 2005) va reunir a Obra po¨¨tica, 1959-1983 (Emp¨²ries, 1987) la seva producci¨® fins al moment. M¨¦s endavant va publicar llibres m¨¦s importants, tant en quantitat com en qualitat. N¡¯hi ha prou de recordar el revulsiu que va significar El canvi (1998), gr¨¤cies al qual va passar de ser una nota a peu de plana de la nostra hist¨°ria liter¨¤ria a mer¨¨ixer un cap¨ªtol sencer. Ara el que tocaria ¨¦s reunir-ne l¡¯obra completa. Tot esperant aquest moment, Edicions 62 en treu dos t¨ªtols i un altre que va restar in¨¨dit.

Una bella hist¨°ria (1962) ¨¦s el primer recull de poemes publicat per Bau?¨¤, amb qu¨¨ va guanyar el premi Salvat-Papasseit. N¡¯hi va haver una segona edici¨®, el 1975, amb el text pr¨¤cticament id¨¨ntic. La tercera, per a l¡¯Obra po¨¨tica del 1987, ¨¦s un text nou, fruit de la reescriptura en heptas¨ªl¡¤labs de tots els poemes. Cal recordar que Bau?¨¤, en un primer moment, escrivia a raig, sense fer versos, pura prosa; fins que va fer el ferm prop¨°sit d¡¯ajustar-se al vers de set, tot alternant terminacions masculines i femenines. Aquestes constriccions formals racionalment assumides tenen alguna cosa d¡¯obsessiu que lliga amb la personalitat neur¨°tica, que es despr¨¨n d¡¯an¨¨cdotes que han transcendit sobre la seva vida, per¨° tamb¨¦ deixen veure, per si feia falta, que el seu projecte literari ¨¦s s¨°lid i que no ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de cap deliri. L¡¯heptas¨ªl¡¤lab, freq¨¹ent en les can?ons i els roman?os populars, t¨¦ aqu¨ª un efecte ir¨°nic que refor?a el distanciament dels fets que explica. Nihil obstat podia haver estat, el 1965, el segon llibre de Miquel Bau?¨¤, per¨° el censor de torn va obstar-hi afirmant que la major part de les poesies ¡°s¨®n irreverents i sacr¨ªlegues¡±. Exagerava; probablement en va fer prou amb una en qu¨¨ el poeta explica que ¡°el dia de la festa de la Ra?a¡± va trencar la guardiola i ¡°me¡¯n vaig anar a jeure amb una dona¡±. Ha restat en part in¨¨dit fins ara; 19 poe?mes, d¡¯un total de 51, van ser represos en anys posteriors; aquesta edici¨® en recull les diferents variants.

En tots dos llibres s¡¯hi manifesta un ambient rural opressiu, unes situacions absurdes i poca-soltes, l¡¯avorriment juvenil, desesperan?a i desorientaci¨®. Bau?¨¤, en paraules de Josep M. Llompart del 1962, estava creant ¡°un m¨®n l¨ªric ple de caos i de confusi¨®, per¨° amb un ¨ªmpetu fora mida¡±. El crepuscle enc¨¨n estels, publicat el 1992, ¨¦s diferent dels primers, m¨¦s treballat i amb un vocabulari m¨¦s complex, per¨° tamb¨¦ m¨¦s enigm¨¤tic o potser simplement m¨¦s absurd. S¨®n 147 composicions que van d¡¯un m¨ªnim de 5 a un m¨¤xim d¡¯11 versos, sempre heptas¨ªl¡¤labs, que narren breus escenes de la vida quotidiana. ¡°Quan el cel s¡¯emmoradeix / em passejo amb la cunyada, / tot seguint el rierol¡­¡± Parlen d¡¯on ¨¦s Num¨ªdia, i al final diu: ¡°Ser¨¤ l¡¯¨²ltima vegada¡±. Que parlen d¡¯aix¨°, o que es veuran? Tant se val, tot resta en uns llimbs indeterminats on res del que passa acaba tenint sentit, ¨¦s pura an¨¨cdota, verbalment enjogassada. En una entrevista del 1971, afirmava que ¡°una manera de comprovar que un no est¨¤ perfectament alienat ¨¦s constatar si s¡¯¨¦s encara capa? d¡¯observar la seq¨¹¨¨ncia del dia a la nit com si fos un espectacle, com un veritable show¡±. Miquel Bau?¨¤ va dedicar, o sacrificar, la seva vida a la contemplaci¨® distant, a vegades tendra, sovint amarga, sempre perplexa, dels seus contemporanis, que al cap dels anys encara no saben ben b¨¦ quina cara posar-hi.