?Necessito escriure a alg¨², em trobo sol¡­?

Un mat¨ª, l¡¯editor Xavier Folch (d¡¯en?¨¤ del 1985 Folch editar¨¤ tots els llibres de Bau?¨¤) rep una visita, una dona, que li dona les cartes que li va enviar el poeta de Felanitx. A la primera carta, datada el 10 d¡¯abril del 1978, li diu que fa dos anys la va aturar i li va parlar. ¡°El dia era espl¨¨ndid i, com que encara no havia comen?at el curs, les aules i els passadissos de la Universitat oferien una pau i una quietud perfectes¡±. Ella duia un vestit granota sense m¨¤nigues i un cab¨¤s de palma amb un lla? amb les quatre barres. ¡°Els cabells; potser eren els cabells el que m¨¦s ajudaven que semblessis sortida d¡¯un quadre d¡¯un pintor pre-rafaelita o simbolista¡±. La noia havia entrat a la universitat, anava a matricular-s¡¯hi, i l¡¯havia seguit. Ella va omplir el full de la matr¨ªcula i ell en va poder copiar el nom, N¨²ria Masip, i l¡¯adre?a, Maestro Falla, 31. Ara li escriu aquesta carta. Li parla d¡¯aquell mat¨ª i li diu: ¡°El meu problema actualment ¨¦s que necessito escriure a alg¨², perqu¨¨ em trobo sol; ¨¦s a dir, no hi ha cap altra intenci¨® en el meu cas. Si m¡¯he decidit de dirigir-me a tu, ¨¦s perqu¨¨ tu ets actualment l¡¯¨²nica persona de la qual tinc un record amable; em conforta pensar que hi ha persones com tu, o com jo me les imagino. Normalment, tot ¨¦s tan lleig el que trobem, o trobo, cada dia¡±. Potser ha acabat la seva novel¡¤la, Carrer Marsala, i necessita escriure a qui sigui del que sigui. A les cartes s¡¯esplaia sobre els detalls m¨¦s ¨ªnfims, qu¨¨ menja i quant li costa, 515 pessetes a la setmana, com ¨¦s l¡¯habitaci¨® on viu tot sol des de fa dos mesos, quins mobles i objectes recull pels carrers, les not¨ªcies de la BBC, les escolta a les nits. Ressaques i rosegons de sac de pobre. ?s la cr¨°nica dels desenganys d¡¯un home ingenu i insensat, encara jove, que passa la nit de Sant Joan tot sol i passa els dies passejant, recorrent els carrers de Barcelona, sense gaireb¨¦ parlar amb ning¨², sense amics, esperant que la N¨²ria li escrigui una carta. ¡°La perfecci¨® suprema seria que tu m¡¯escrivissis i tamb¨¦ m¡¯expliquessis coses, la teva vida, on has estat, qu¨¨ penses fer, quins s¨®n els teus petits o grans sentiments, que segur que han de ser fins i ben perfilats com ho ¨¦s la teva escriptura i el teu caminar¡±. Ell li diu que en els temps antics, a la Proven?a, l¡¯Amor, la fin¡¤amor, era aix¨°: els trobadors, li diu, cavalcaven per la Camarga i ¡°tot el que veien els seus ulls era bell i net¡±. La diada de Sant Jordi, despr¨¦s de dues setmanes de rebre cada dia una carta signada pel Miquel, la N¨²ria, que no n¡¯ha respost cap, en rep una amb una rosa dibuixada, sense cap paraula. L¡¯endem¨¤ rep aquesta carta.

S¡¯hi veu un home ingenu i insensat, que passa la nit de Sant Joan tot sol i els dies passejant sense parlar amb ning¨²

¡°Barcelona, 24 d¡¯abril de 1978.

N¨²ria, crec que avui, dilluns, he de donar per acabada aquesta primera fase, sobretot perqu¨¨ veig que haig de corregir una cosa important: recordes el que et vaig dir del lla?; ja des del principi m¡¯ha semblat una mica cursi. ?s a dir: com que es tracta que tu em diguis s¨ª o no vols que t¡¯escrigui m¨¦s, he pensat el seg¨¹ent. Tu saps la pla?a del Duque de Gandia, dalt del carrer Major de Sarri¨¤; b¨¦, all¨ª hi ha una petita biblio?teca de la Caixa d¡¯Estalvis, al costat mateix de la sucursal d¡¯aquesta Caixa. M¡¯imagino que deus passar sovint per aquesta pla?a, tot sortint del metro. Aquesta biblioteca p¨²blica t¨¦ una planta baixa i un pis, ¨¦s a dir, t¨¦ dues plantes; els prestatges estan repartits a baix i a dalt. Doncs, a dalt, hi ha un prestatge que t¨¦ tres cossos i porta el r¨¨tol ¡®Secci¨® 8: Literatura¡¯; en el cos central i en la lleixa 5 comen?ant per dalt o a la 2 comen?ant per baix hi ha un grup de llibres de poesia catalana. Un d¡¯aquest llibres es titula Sonets d¡¯It¨¤lia i el seu autor es diu Ferran Casas-Mercad¨¦. Resulta que les tapes d¡¯aquest llibre estan folrades, ¨¦s a dir, recobertes amb un ¡®forro¡¯ de cartolina color cru. Tot aix¨° t¡¯ho dic perqu¨¨ entre les tapes i el ¡®forro¡¯ no et ser¨¤ dif¨ªcil de deixar-m¡¯hi una nota. Els horaris de la Biblioteca s¨®n: mat¨ª: 11-1; tarda: 5-9; dissabte: 10-1.

Resumint: no t¡¯escriur¨¦ m¨¦s perqu¨¨, ¨¦s clar, temo que et pugui haver creat algun problema. Si fos aix¨ª, prou.

Adeu Miquel?.

El 19 de maig ella hi deixa una nota i ell li torna a escriure cartes (¡­)