El mestratge d¡¯Antonio Franco

El Col¡¤legi de Periodistes ha editat un n¨²mero extraordinari, el 35, de la col¡¤lecci¨® de llibres Vaixells de Paper, dedicat a la mem¨°ria d¡¯Antonio Franco, un gegant del periodisme, com encertadament es titula. Calia. Ens conv¨¦ als que, un moment o altre, hem treballat a les seves ordres per no oblidar la sort que vam tenir de pencar al seu costat. I es pencava. Demanava rigor, ve...

El Col¡¤legi de Periodistes ha editat un n¨²mero extraordinari, el 35, de la col¡¤lecci¨® de llibres Vaixells de Paper, dedicat a la mem¨°ria d¡¯Antonio Franco, un gegant del periodisme, com encertadament es titula. Calia. Ens conv¨¦ als que, un moment o altre, hem treballat a les seves ordres per no oblidar la sort que vam tenir de pencar al seu costat. I es pencava. Demanava rigor, verificaci¨®. S¨®n exig¨¨ncies que defineixen el bon periodisme que va perseguir, va fer, tota la seva vida. I conv¨¦ a la gent m¨¦s jove, particularment als que vulguin ser periodistes de veritat, i no com aquells companys seus que assenyalava en un article de 1992 que s¡¯havien passat a l¡¯ofici d¡¯entretenidors sense donar-se d¡¯alta al Sindicat de l¡¯Espectacle.

El llibre t¨¦ una estructura clara. Jaume Guillamet i Josep Maria Casas¨²s fan les presentacions. El gros el dona una antologia dels articles de Franco a El Brusi, El Pa¨ªs, El Peri¨®dico, El Papus... Acompanyen aquest recull onze dels obituaris (amb una ¨²nica firma femenina) que van publicar-se en diferents mitjans el setembre del 2021. S¨®n textos de col¡¤legues, d¡¯amics, que ens parlen de la seva honestedat (Andreu Miss¨¦/Pere Rusi?ol), de com va inventar diaris, de com va emparar la seva gent (¡°El covard m¨¦s valent¡±, diu Emilio P¨¦rez de Rozas), de la seva passi¨® culer (Ramon Besa), etc. Llegits els articles amb tot l¡¯enyor, perqu¨¨ el seguim necessitant, el llibre t¡¯apropa a com feia la seva feina i s¨®n una lli?¨® ¡ªla que ell donava di¨¤riament¡ª sobre com entendre el periodisme lliure i la seva defensa.

Demanava rigor, verificaci¨®. S¨®n exig¨¨ncies que defineixe el bon periodisme que va perseguir, va fer, tota la seva vida

A la biografia professional de Franco hi ha la sotsdirecci¨® d¡¯El Brusi i la seva milit¨¤ncia al Grup Democr¨¤tic de Periodistes. T¨¦ a veure amb Barrab¨¢s i El Papus, revistes que va fundar, amb la creaci¨® d¡¯El Peri¨®dico i amb el llan?ament de l¡¯edici¨® catalana d¡¯El Pa¨ªs ¡ªi d¡¯aquest Quadern, ara fa 41 anys. No ¨¦s estrany, doncs, que el concepte d¡¯inventor, constructor de peri¨°?dics, aparegui en els titulars de dos d¡¯aquests articles (els de Jos¨¦ A. Sorolla i Xavier Vidal-Folch/Llu¨ªs Bassets). Tamb¨¦ coincideixen M¨¤rius Carol i Xavier Roig a l¡¯hora d¡¯esmentar la seva envergadura corporal com a met¨¤fora de l¡¯enormitat, immensitat, de la seva categoria professional i humana. El mateix que fa el t¨ªtol del llibre.

Aquests i altres articles, com la imprescindible entrevista que va publicar L¡¯Aven? el 2021, no ofereixen una navegaci¨® per una hemeroteca pansida. Hi trobes aquell periodista humil (¡°soc periodista esportiu que est¨¤ en comissi¨® de serveis fent altres coses¡±) que, explicava, tenia periodistes amics ¡°molt m¨¦s bons que jo¡±. Trobes moltes reflexions, avui vigents, de qui va formular el model d¡¯El Peri¨®dico, una aposta per un diari popular on un redactat planer no eximia de desplegar informaci¨® exigent. En dos textos diferents, el mateix Franco recorda l¡¯editorial d¡¯aquest dia?ri de febrer del 2005 sobre l¡¯enfonsament del Carmel, on s¡¯afirmava que havia arribat l¡¯hora d¡¯investigar si la hipot¨¨tica embutxacada de comissions hauria perjudicat la qualitat dels encofrats del t¨²nel. Aquella mateixa tarda, Pasqual Maragall advertia Artur Mas al Parlament: ¡°El seu problema es diu 3%¡±. Aix¨° o el seguiment que va defensar des d¡¯El Pa¨ªs del cas Banca Catalana, que contradeia la imatge ang¨¨lica del patriarca nacional, demostra que no era un periodista cortes¨¤. De fet, la Generalitat no va ajudar especialment en una altra iniciativa pionera, espl¨¨ndida, de Franco: la doble edici¨®, en catal¨¤ i castell¨¤, d¡¯El Peri¨®dico.

El periodisme ¨¦s un dels temes dels seus articles. El 2018, despr¨¦s de veure Los archivos del Pent¨¢gono, escriu un punt enrabiat: ¡°Encara hi ha un periodisme decent. I a molts llocs¡±. El seu darrer article, de setembre del 2021, ¨¦s una reflexi¨® sobre l¡¯univers comunicatiu que ha portat internet i la necessitat de les edicions impreses.

Una evid¨¨ncia de la seva humanitat la dona quan fa p¨²blic el diagn¨°stic del c¨¤ncer (febrer del 2017). Encara que et diguin, escriu, que tens un c¨¤ncer, de seguida ho tradueixes per ¡°tenim un c¨¤ncer¡±, en primera persona del plural. I ¨¦s que el seu primer pensament ¨¦s que el ¡°bitxo¡± perjudicar¨¤ tamb¨¦ la gent que l¡¯estima. Les 286 p¨¤gines del llibre, bocins d¡¯un mestratge, no esgoten les aproximacions a aquesta figura del periodisme. Per¨° en s¨®n una bona ajuda.