Antonio Bigat¨¤ i la m¨ªstica del Bar?a

N¡¯hi ha uns quants que hem tingut la sort d¡¯haver estat menats per Antonio Franco Estadella. Alguns no gaire temps, suficient en qualsevol cas per aprendre l¡¯ofici d¡¯un director que feia bons els seus redactors despr¨¦s de collar els caps, autoexigent de mena, com recorden els que el van patir i gaudir, cap de tan proper segurament com Jos¨¦ A. Sorolla.

M¨¢s informaci¨®n

Catalanes en Madrid

Un abrazo, compi, amigo

La honestidad period¨ªstica

A mi em va fer molta por el dia que el vaig con¨¨ixer, no nom¨¦s perqu¨¨ era un gegant, sin¨® perqu¨¨ em vaig sentir intimidat per com em parlava i em convidava a conquerir el m¨®n amb una pilota, i si no me¡¯n vaig tornar a l¡¯Avui va ser perqu¨¨ Emilio P¨¦rez de Rozas, que va ser qui m¡¯havia fitxat per a El Pa¨ªs, va intervenir per dir-me: ¡°Quan es porta aix¨ª vol dir que li has caigut b¨¦, burro¡±; paraula del capi, que ¨¦s com anomeno l¡¯estimat Emilio.

Tenia ra¨®, perqu¨¨ un temps despr¨¦s vaig poder gaudir de l¡¯abra?ada de l¡¯os Baloo, com anomen¨¤vem aquella mostra de confian?a, i de ser qualificat m¨¦s tard de ¡°bandit¡±, senyal que ja et tenia per un periodista capa? de pixar amb la teva i poder discutir abraonadament quan escrivies del Bar?a. No volia submisos, sin¨® tafaners que donessin la murga i fessin sonar el seu tel¨¨fon cada dos per tres perqu¨¨ se sentien maltractats per la secci¨® d¡¯Esports d¡¯El Pa¨ªs.

No he conegut una redacci¨® m¨¦s connectada i m¨¦s humana que aquella de la Zona Franca que portava l¡¯Antonio. Tenia una manera de fer molt seva, que consistia a cridar-te al despatx per preguntar-te si de deb¨° havies anat a Logro?o, perqu¨¨ a la cr¨°nica que havies fet del Bar?a no es deia que P¨¦rez, el porter del Logrony¨¨s, s¡¯havia lesionat al minut 60 i nom¨¦s li havia pogut fer un gol Urbano. La repassada que et feia del que havies escrit et deixava en fora de joc perqu¨¨ acostumava a tenir ra¨®.

¡°Has fet un editorial, i en aquest diari no ens podem permetre confondre els g¨¨neres si volem que els lectors ens creguin i ens respectin a Madrid¡±, em va dir en tornar de Logro?o. Volia que el tractament del Bar?a fos implacable per aix¨ª poder presumir que la condici¨® de culers no comprometia la nostra feina de periodistes, al mateix temps que oblig¨¤vem a fer el mateix als de Madrid amb el Reial. Ja em veia acomiadat despr¨¦s que m¡¯advert¨ªs d¡¯una manera prou severa dient-me: ¡°No te¡¯n vagis! Bravo, nano! La intenci¨® era bona, espero la propera cr¨°nica amb ¨¤nsia¡±.

Vaig intentar aprendre de pressa despr¨¦s d¡¯aquella lli?¨® de vida i de periodisme, i ja no vaig t¨¦mer m¨¦s l¡¯Antonio. Aleshores era jo qui, des de l¡¯autocr¨ªtica, el buscava i provocava per ser mereixedor de tant en tant d¡¯un d¡¯aquells calbots que et fotia per fer-te saber que sabia que estaves al cas i, per tant, que no et perdia de vista per si et tornaves a equivocar amb el Bar?a. T¡¯exigia i al mateix temps et protegia, sempre bondad¨®s, just i honest, capa? d¡¯abrigar tota una redacci¨® per despr¨¦s inventar-se una secci¨® i fins i tot un diari.

Van ser uns dos anys que em van marcar per a tota la vida fins que se¡¯n va anar a El Peri¨®dico. La meva sort va ser que era ¨ªntim de l¡¯Emilio i, per boca seva i del seu germ¨¤ Carlos, sempre estava al cas de quina una en portava de cap l¡¯Antonio. A canvi de perdre¡¯l de director, el vaig recuperar com a lector i em vaig sentir igualment afortunat perqu¨¨ Antonio Bigat¨¤, que era com signava a les p¨¤gines d¡¯esports ¡ªla seva dona es diu Myl¨¨ne Bigat¨¤¡ª, ha estat un referent de la informaci¨® esportiva i del Bar?a, i a m¨¦s a m¨¦s, sense que se s¨¤piga per qu¨¨, seguidor incondicional de l¡¯Elx.

El relat del Bar?a no nom¨¦s s¡¯explica a trav¨¦s de Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, sin¨® tamb¨¦ de l¡¯Antonio Bigat¨¤, d¡¯aquell periodista del Diari de Barcelona que es va atrevir a escriure que Felip V havia tornat a Catalunya el 6 de juny de 1970, quan Guruceta va xiular un penal contra el Bar?a per una falta fora de l¡¯¨¤rea en un Bar?a-Madrid. Aix¨ª ho va explicar Enric Gonz¨¢lez, un periodista fora de s¨¨rie i tamb¨¦ periquito de tota la vida que esmenta Bigat¨¤, ?lex J. Botines i V¨¢zquez Montalb¨¢n com els autors de la m¨ªstica del Bar?a.

A Bigat¨¤ li agradava escriure del Bar?a sempre que podia, sobretot quan no era director, i anar a veure les finals del seu equip, alguna vegada fins i tot amb la cara pintada de blaugrana, mostra de la seva condici¨® de culer de soca-rel i antimadridista declarat, especialment cr¨ªtic ¨²ltimament amb el poder de Florentino P¨¦rez. Va acabar essent un l¨²cid columnista despr¨¦s d¡¯haver estat un cronista pioner i, entremig, haver discutit cada jornada amb el madridista Joaqu¨ªn Estefan¨ªa. Ho podria explicar i segur que ho explicar¨¤ algun dia Walter Oppenhaimer.

No sempre est¨¤vem d¡¯acord quan darrerament coment¨¤vem l¡¯actualitat del Bar?a. A vegades, des del respecte reverencial que li tenia, fins i tot em permetia discutir amb veu baixa sobre la diferent manera de jutjar els directius i els jugadors blaugrana i tamb¨¦ sobre el victimisme del Barcelona. No ens vam barallar mai perqu¨¨ l¡¯Antonio sabia que, si jo soc com soc, ¨¦s perqu¨¨ ell em va ensenyar a ser d¡¯aquesta manera a la redacci¨® d¡¯El Pa¨ªs. Aquest dissabte vaig arribar a pensar que si el Madrid havia empatat contra el Vila-real era perqu¨¨ l¡¯Emilio i el Walter em van dir que t¡¯havies mort. Et ploro, estimat Antonio,?mentre t'imagino feli? per veure la llum cegadora d'Ansu Fati.