Kafka i el sionisme

L¡¯estat d¡¯Israel es va fundar l¡¯any 1948, ¨¦s a dir, vint-i-quatre anys despr¨¦s de la mort de Kafka. Per¨° la causa sionista ¡ªde la paraula Si¨®, un altre nom per Jerusalem¡ª havia arrencat a final del segle XIX com a moviment pol¨ªtic nacionalista que proposava l¡¯establiment d¡¯un estat per al poble jueu al territori que havien ocupat les dotze tribus, segons l¡¯Antic Testament, d¡¯en?¨¤ que aquesta terra, promesa a Mois¨¨s, havia estat atorgada per Jahv¨¨ als seus fidels.

Theodor Herzl, un periodista nascut a terres de l¡¯anti...

L¡¯estat d¡¯Israel es va fundar l¡¯any 1948, ¨¦s a dir, vint-i-quatre anys despr¨¦s de la mort de Kafka. Per¨° la causa sionista ¡ªde la paraula Si¨®, un altre nom per Jerusalem¡ª havia arrencat a final del segle XIX com a moviment pol¨ªtic nacionalista que proposava l¡¯establiment d¡¯un estat per al poble jueu al territori que havien ocupat les dotze tribus, segons l¡¯Antic Testament, d¡¯en?¨¤ que aquesta terra, promesa a Mois¨¨s, havia estat atorgada per Jahv¨¨ als seus fidels.

Theodor Herzl, un periodista nascut a terres de l¡¯antic Imperi d¡¯?ustria-Hongria, va ser el fundador del moviment, en part esperonat per l¡¯afer Dreyfus ¡ªtan humiliant i escandal¨®s¡ª, que pot resseguir-se, entre altres fonts, a l¡¯obra gran de Marcel Proust. Amb la idea que nom¨¦s tenia sentit fundar una p¨¤tria a Palestina, els primers sionistes van emigrar a aquest lloc, des de feia molts segles ocupats per gent de religi¨® musulmana i ¨¨tnia no jueva. Els jueus, com ¨¦s sabut, havien vist enderrocat el temple d¡¯Herodes l¡¯any 70, i havien estat definitivament expulsats dels dominis romans ¡ªPalestina pertanyia a la prov¨ªncia de S¨ªria¡ª l¡¯any 135, despr¨¦s de la rebel¡¤li¨® de Bar Kochba. Llavors va comen?ar la Di¨¤spora, la llarga exist¨¨ncia del poble jueu per quasi tot arreu del m¨®n, en especial el Nord d¡¯?frica, Europa i els pa?sos de l¡¯Est.

Arreu on van anar, molt en especial a l¡¯edat mitjana, els jueus van ser mal vistos i discriminats: tamb¨¦ a Catalunya, on, quan van deixar de subvencionar les contesses de la Corona d¡¯Arag¨®, van comen?ar a ser v¨ªctimes dels pogroms, la viol¨¨ncia i l¡¯exili for?at. A Espanya van ser obligats pels Cat¨°lics l¡¯any 1492 a emigrar o convertir-se. Tanmateix, l¡¯edat moderna, sobretot a partir del segle XVIII, va comen?ar a practicar una relativa toler¨¤ncia envers les comunitats jueves, com ja va ser el cas, notabil¨ªssim, de la comunitat jueva d¡¯?msterdam, ciutat comercial de primer ordre al segle XVII: una activitat preuada pels jueus, en la mesura que es bellugava m¨¦s entre els b¨¦ns mobles que els immobles.

La discriminaci¨® dels jueus, fet i fet, no va cessar, i all¨° m¨¦s habitual va ser que visquessin en barris segregats, sense poder accedir a la mateixa educaci¨® que els cristians, ni practicar una llarga s¨¨rie d¡¯oficis i ocupacions. Cap al segle XIX, malgrat tot, es va consolidar a les nacions europees un moviment de clara assimilaci¨®, gr¨¤cies a la qual els jueus no van ser molestats, van acabar posseint llibertat de moviment, d¡¯ofici i de pr¨¤ctica religiosa, i potser eren mal vistos per les comunitats cristianes, per¨° no assetjats, llevat de casos concrets.

Aquest ¨¦s el context en qu¨¨ va n¨¦ixer a Praga Franz Kafka (1883-1924), fill d¡¯un antic venedor de carn ritual en un poble miserable, per¨° ja en vida de l¡¯escriptor comerciant pr¨°sper de ¡°galanteries¡± i complements de moda: s¡¯abastia de vanos i mantellines en un establiment del carrer del Carme, cantonada amb Doctor Dou, Barcelona.

Kafka va viure, doncs, en plena onada de sionisme i d¡¯emigraci¨® a Palestina, i molts amics seus l¡¯atiaven perqu¨¨ an¨¦s a establir-s¡¯hi: un lloc en qu¨¨ llavors no hauria pogut fer gran cosa m¨¦s que treballar en un kibutz, granges col¡¤lectivitzades durant d¨¨cades. No hi va anar: en part, perqu¨¨ es guanyava b¨¦ la vida a Praga, treballant com a advocat en una companyia estatal d¡¯assegurances; en part, perqu¨¨ es considerava prou integrat ¡ªsi ¨¦s que Kafka es va integrar mai en cap cosa que no fos la literatura¡ª en una ciutat del regne de Boh¨¨mia amb capital a Viena, amb una comunitat jueva prou nombrosa i solvent ¡ªuna altra cosa eren els jueus de l¡¯Est, els primers que Hitler anihilaria m¨¦s endavant¡ª i amb una societat liter¨¤ria suficient com per trobar-se ¡°a casa¡±.

M¨¦s encara: havia heretat del seu pare una religiositat molt vaga, aquella que li va fer escriure, a la famosa carta que va adre?ar-li l¡¯any 1919 i que el pare no va arribar a llegir, que ¡°tampoc en el judaisme podies ser-me un refugi; per ell mateix, el judaisme hauria pogut ser-ho [¡­], per¨° el judaisme que em vas transmetre era molt mediocre¡±. De fet, molts jueus de Praga, en vida de Kafka, visitaven d¡¯esma la sinagoga, o hi tancaven pactes comercials.

Heus aqu¨ª, doncs, el cas d¡¯un home amb una clara consci¨¨ncia de ser jueu que, als anys 1910 i 1920 va considerar que no hi guanyaria res formant part d¡¯una naci¨® israelita ¡ªl¡¯estat va arribar m¨¦s tard¡ª: hi ha homes que s¨®n en si mateixos un estat-naci¨® des que neixen. I han estat molts els que despr¨¦s dels avatars m¨¦s aviat sinistres de l¡¯estat d¡¯Israel d¡¯en?¨¤ de la seva fundaci¨® han considerat que la di¨¤spora ¡ªamb les mateixes garanties jur¨ªdiques per als jueus que per als altres¡ª, va oferir al poble d¡¯Israel, almenys despr¨¦s de 1945, una vida digna i passadora. Entre els que ho han cregut aix¨ª, hi ha jueus tan notables com Arthur Rubinstein, Noam Chomsky o George Steiner. I milions.