L¡¯amistat: Ordine i Steiner

Nuccio Ordine, que va morir sobtadament fa poc, va tenir una gran amistat els ¨²ltims vint anys amb George Steiner quan aquest ja es trobava retirat ¡ªsempre estudiant i escrivint, tanmateix¡ª en una de les seves ciutats universit¨¤ries, Cambridge, Anglaterra.

Les amistats de deb¨° ¡ªno les de conveni¨¨ncia, que abunden¡ª s¨®n fruit d¡¯all¨° que Goethe va anomenar Wahlverwandschaften, ¡°afinitats d¡¯elecci¨®¡±. Ordine va con¨¨ixer Steiner despr¨¦s d¡¯haver llegit i admirat una part substancial de la seva obra, i no va poder evitar sentir devoci¨® ¡ªque ¨¦s m¨¦s que admiraci¨®¡ª per aquell home, que, al seu torn, se¡¯n va endur l¡¯any 2020 l¡¯¨²ltima parca. Van comen?ar a freq¨¹entar-se, Ordine va convidar a It¨¤lia George Steiner, i Nuccio visitava almenys un cop l¡¯any el seu amic a Cambridge: conversaven, passejaven, i potser bevien te. Sembla poca cosa, perqu¨¨ la conversaci¨® tranquil¡¤la, s¨¤via o no, ja no t¨¦ cr¨¨dit; per¨° ¨¦s el que assegura la s¨°lida relaci¨® entre els amics. La Gr¨¨cia cl¨¤ssica considerava aquesta mena de vincle, la philia, el fonament mateix de la ciutat, que venia a ser el mateix que la pol¨ªtica. Ressona aquesta idea en el tractat que Cicer¨® va escriure en honor d¡¯aquesta virtut, Laelius de amicitia, llibre profit¨®s que trobareu a la Bernat Metge; i, ja als temps moderns, Montaigne va celebrar als Assaigs la seva amistat amb La Bo¨¦tie. Pope, Swift i Thomas Gay van fundar un club per celebrar tant la seva amistat com l¡¯enemistat que sentien pels escriptorets del seu temps. Goethe va confiar a Eckermann, amb amistat, el bo i millor del seu pensament. Flaubert va celebrar la seva amistat amb Louis Bouilhet finan?ant una est¨¤tua en mem¨°ria seva... I aix¨ª fins avui: Ravelstein ¨¦s un gran llibre de Saul Bellow que festiva la seva amistat amb Allan Bloom, un humanista proscrit en un pa¨ªs que abans els valorava. Aqu¨ª, Lupetus i Rico han escrit sengles llibres, recents, honorant els seus mestres. Per¨° aix¨° s¡¯acaba. La gent s¡¯admira a si mateixa, en especial al gimn¨¤s, i ja en t¨¦ prou.

Ordine no va escriure una obra tan extensa i polim¨°rfica com la de Steiner, per¨° aix¨° ¨¦s el de menys: tots dos eren humanistes, i aix¨° vol dir que tots dos tenien un respecte enorme per la tradici¨® liter¨¤ria i filos¨°fica de Gr¨¨cia i Roma, i, en general, per totes les mostres de pensament i de discurs escrit en qu¨¨ es tract¨¦s de la perfectibilitat del g¨¨nere hum¨¤, de les seves virtuts i de les seves possibilitats.

A Steiner degu¨¦ satisfer-li l¡¯amistat amb l¡¯itali¨¤, tota vegada que aquesta pen¨ªnsula ¡ªincloses les corts de la Corona d¡¯Arag¨®, a N¨¤pols¡ª va fer ren¨¦ixer els grans assoliments de la Gr¨¨cia arcaica i cl¨¤ssica, i, damunt, va ser la primera, entre Petrarca i els humanistes dels segles XV i XVI, a multiplicar amb una energia que avui sembla prodigiosa, irrepetible, aquell llegat. Va ser una lli?¨® que va perdurar s¨°lidament mentre la gent culta va con¨¨ixer les lleng¨¹es de les anomenades ¡°tres nacions¡± ¡ªl¡¯hebreu, el grec i el llat¨ª¡ª; almenys una o dues. No va passar res quan el llat¨ª va quedar redu?t al m¨®n eclesi¨¤stic i a la lit¨²rgia fins entrat el segle XX: molts literats, savis i estudiosos van deixar d¡¯emprar-la ¡ªencara no Descartes o Spinoza¡ª, per¨° van romandre fidels a una tradici¨® que imposa tant com alli?ona.

Quaderns Crema acaba de publicar un resum de la gran amistat entre Ordine i Steiner que ser¨¤ del¨ªcia per a tot amant del deixant human¨ªstic, i, m¨¦s encara, li dar¨¤ ¨¤nim i esperan?a: Nuccio Ordine, George Steiner, l¡¯hoste inc¨°mode. Entrevista p¨°stuma i altres converses, traducci¨® de Jordi Bayod (Barcelona, 2023). Les humanitats no reviscolaran fins d¡¯aqu¨ª a molts anys ¡ªvegeu: ara als col¡¤legis i les universitats els nois tenen tirada a apunyalar professors i companys d¡¯estudi, molestos quan s¡¯adonen que hi ha gent que sap coses i que ells, creient-se molt savis, s¨®n pr¨¤cticament analfabets¡ª, per¨° llibres com el d¡¯avui permeten respirar fondo, amb con?fian?a. Diem aix¨° perqu¨¨ el tema major del llibre ¨¦s l¡¯ensenyament: no una professi¨®, sin¨® una devoci¨® (una altra): tant Ordine com Steiner van practicar-la amb excel¡¤l¨¨ncia.

I si el llibre anomena aquest darrer ¡°l¡¯hoste inc¨°mode¡± ¨¦s, en primer lloc, per la seva condici¨® de jueu a l¡¯eterna di¨¤spora; en segon lloc, pel fet que Steiner, com tamb¨¦ li va passar a Harold Bloom, es va convertir, malgrat el respecte que despertava, en el representant d¡¯una actitud insubornable, cada cop m¨¦s sospitosa: pensar lliurement, creure en un c¨¤non literari i ensenyar basant-se sempre en la literatura, ella mateixa ¡ªgaireb¨¦ mai en les fonts secund¨¤ries, que s¨®n les que es fan servir pertot als nostres dies¡ª, i, finalment, pel seu rebuig de qualsevol mena de nacionalisme: ¨¦s la humanitat el que importa, parli la llengua que parli: la polis del temps de P¨¨ricles ¨¦s avui tot el m¨®n, globalitzat. Potser el llibre mour¨¤ a una menuda melancolia els homes i dones que es dediquen a la lectura, l¡¯ensenyament o l¡¯estudi dels cl¨¤ssics de la literatura universal. Per¨°, passat aquest bri de deixament, el lector s¡¯alegrar¨¤ que les humanitats encara tinguin al m¨®n representants tan honorables.