¡®Si una tarda de juliol un borinot¡¯, de Pep Puig: Creure en la inversemblan?a

La literatura de Pep Puig (Terrassa, 1969) sempre fascina, conven? i atrapa el lector. A la seva novel¡¤la anterior, El mar de cap per avall ¡ªla hist¨°ria destructiva d¡¯alg¨² que torna al seu poble, dif¨ªcil d¡¯acceptar segons els par¨¤metres del sentit com¨² quotidi¨¤¡ª, a l¡¯espl¨¨ndida aventura inici¨¤tica de La vida sense la Sara Amat ¡ªcre?ble nom¨¦s per les ganes de creure en la possibilitat de l¡¯exacerbaci¨® rom¨¤ntica descri...

La literatura de Pep Puig (Terrassa, 1969) sempre fascina, conven? i atrapa el lector. A la seva novel¡¤la anterior, El mar de cap per avall ¡ªla hist¨°ria destructiva d¡¯alg¨² que torna al seu poble, dif¨ªcil d¡¯acceptar segons els par¨¤metres del sentit com¨² quotidi¨¤¡ª, a l¡¯espl¨¨ndida aventura inici¨¤tica de La vida sense la Sara Amat ¡ªcre?ble nom¨¦s per les ganes de creure en la possibilitat de l¡¯exacerbaci¨® rom¨¤ntica descrita¡ª, en els millors contes reunits a L¡¯amor de la meva vida de moment, i ara a Si una tarda de juliol un borinot, el lector de Pep Puig, sedu?t per l¡¯instint de prud¨¨ncia de la seva prosa, o per la saviesa amb qu¨¨ aconsegueix dosificar la mat¨¨ria narrativa, hi constata que mentre dura la lectura la inversemblan?a argumental no t¨¦ cap mena d¡¯import¨¤ncia, com si l¡¯objectiu de la seva literatura no fos reproduir els fets de la vida, sin¨® exagerar-los i sacsejar-los a trav¨¦s dels excessos de la imaginaci¨®, com si la voluntat que domin¨¦s l¡¯escriptura dels seus llibres fos agrair l¡¯exist¨¨ncia de la ficci¨®, o com si una gran majoria dels seus personatges fossin deutors de les novel¡¤les juvenils ¡ªi sempre agradablement inversemblants¡ª de la gran Enid Blyton.

El territori de Pep Puig ¨¦s el temps dels instants senzills i certs de l¡¯adolesc¨¨ncia ¡ªel temps obert de la fantasia i la ingenu?tat¡ª, el temps de l¡¯arravatament vital, el temps en qu¨¨ un protagonista, com el narrador de Si una tarda de juliol un borinot, un noi de catorze anys que passa les vacances d¡¯estiu en el poble de la seva ¨¤via, experimenta veritats morals inq¨¹estionables. ¡°La soledat d¡¯un adolescent no s¡¯assembla a cap altra soledat¡±, diu ¡ªtamb¨¦ s¡¯adona que ¡°als adolescents vergonyosos els fa l¡¯efecte que tothom est¨¤ pendent d¡¯ells¡±¡ª, per¨° entre el que no expressa directament hi figura el detonant de la novel¡¤la, la necessitat que t¨¦ el protagonista de posseir una figura familiar heroica, localitzada en el retrat del seu avi, mort al comen?ament de la Guerra Civil, que penja del menjador de casa l¡¯¨¤via, i que, ¡°sense voler rec¨®rrer a la mala poesia, de vegades em fa l¡¯efecte que em vaig fer gran mirant aquesta fotografia¡±. Res d¡¯aquesta situaci¨® no representaria cap anomalia si no fos perqu¨¨ Pep Puig comen?a a elaborar una de les atractives inversemblances argumentals que marquen la seva manera de fer, i que a Si una tarda de juliol un borinot s¡¯escampen i creixen en tres l¨ªnies complement¨¤ries: el protagonista i narrador s¡¯est¨¤ a la botiga de l¡¯¨¤via, una sabateria, i hi entra un foraster ¡ªamb tots els misteris caracter¨ªstics dels homes forasters vistos segons la mirada d¡¯un adolescent insensatament desitj¨®s de misteris¡ª per comprar unes sabates perqu¨¨ ¡°aquestes ja han caminat prou¡±.

El territori de Pep Puig ¨¦s el temps dels instants senzills i certs de l¡¯adolesc¨¨ncia, la fantasia i la ingenu?tat

?s un home gran, que tamb¨¦ ha participat en la Guerra Civil, que sembla disposat a esperar el temps que faci falta l¡¯aparici¨® de l¡¯¨¤via ¡ªha sortit a comprar a Can Palet, la carnisseria del poble: la vivesa dels detalls de la vida d¡¯un poble que Pep Puig capta amb naturalitat s¨®n d¡¯una rica efectivitat¡ª, i que estimula les mol¨¨cules imaginatives del narrador: i si result¨¦s que no ¨¦s un desconegut, sin¨® el seu avi, que no hauria mort durant la guerra i, d¡¯una manera completament liter¨¤ria, al cap dels anys retorna al lloc on hauria d¡¯haver viscut? I, a m¨¦s, com pot ser que l¡¯¨¤via permeti quedar-se a dormir a casa seva un desconegut encara que hagi perdut l¡¯¨²ltim autob¨²s? I com pot entendre¡¯s que l¡¯adolescent gosi treure de la motxilla del convidat la cartera i inspeccionar-la? I com creure¡¯s el contingut dels papers que hi troba, o la confessi¨® que fa?

Se sap, o es pensa, o s¡¯intueix, que la sospita del narrador no ¨¦s possible de cap manera ¡ªo que de cap manera un escriptor com cal seria capa? de plantejar aquesta via argumental¡ª, per¨° Pep Puig aconsegueix forjar una trama detectivesca de tal magnitud que fins i tot el lector, de sobte i del tot cr¨¨dul, es troba participant, amb la mateixa euf¨°ria o alegria creativa que els amics de l¡¯adolescent ¡ªs¨®n uns ¨¨muls dels herois d¡¯Enid Blyton¡ª, en una f¨¨rtil i apassionant aventura digne de recordar, com si l¡¯autor estigu¨¦s d¡¯acord amb el que diu el narrador i, en el fons, descriv¨ªs tamb¨¦ l¡¯actitud necess¨¤ria d¡¯un bon escriptor cap als seus lectors: ¡°es notava que no em creien, per¨° m¡¯era igual¡±.