¡®La terra dura¡¯, d¡¯Anna Punsoda: Als soterranis sempre hi ha una porta tancada

La periodista i traductora Anna Punsoda (Concabella, 1985) debutava amb un llibre ple de sent¨¨ncies crues, gens autocomplaent, curt i en primera persona. Els llits dels altres (2018) va centrifugar molts elogis. Esquin?ada pels abusos i per les neurosis del clan, anor¨¨ctica i anorg¨¤smica, Claustre, la protagonista, enfilava un viatge expiatori fins al niu de la serp, a l¡¯origen d¡¯un malestar cr¨°nic. A les entrevistes es va fer un tip de negar cap ombra d¡¯autoficci¨®. Passats dos anys publicava La lux¨²ria, un assaig breu i escrit, de nou, amb el seu estil: idees clares, valentia prospectiva i frases netes que pocs s¡¯atrevirien a estampar en una postal d¡¯autoajuda.

Ara ens n¡¯ha arribat un llibre recomanable pels quatre costats. La terra dura. Retorn al cor de Catalunya refina la l¨ªnia que l¡¯editorial P¨°rtic va inaugurar amb les guies sentimentals d¡¯autors com Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Elies Adell i Joan, i prou, Tod¨®. I refinar vol dir agafar-ne la idea i carregar-se¡¯n la plantilla. Assistim, doncs, no tant al plany del parad¨ªs perdut com al viatge de reconciliaci¨® amb el bressol geogr¨¤fic. Concabella, els Plans de Si¨® i la Segarra passen pel sed¨¤s mental de la filla pr¨°diga, que s¡¯hi ha comprat una mig ru?na per quedar-s¡¯hi a viure. Emmainadada recent, casada amb un divorciat barcelon¨ª i elegantot, i prou intr¨²s per als barems ind¨ªgenes, restaurar plegats la casa ¨¦s la met¨¤fora perfecta de l¡¯aterratge per etapes.

Punsoda ha escrit un llibre rod¨®, el diari de la readaptaci¨® a un in?dret que la va marcar per sempre. A mesura que es retroba, amb ella i els altres, reflexiona sobre el car¨¤cter local i nacional, i enlla?a pensaments sobre les pulsions sexuals, familiars, el patiment cultural, la hist¨°ria, el patrimoni i la pol¨ªtica amb una solv¨¨ncia imbatible: seca, molt poc ir¨°nica, intel¡¤ligent, sense el pebre de la morbositat. Una de les imatges m¨¦s poderoses ¨¦s la lluita entre el present turbocapitalista i els arcaismes del rodal, explicada amb una economia envejable. La depauperaci¨® i les arg¨²cies del pag¨¨s aut¨¤rquic contra el monopoli subjugador del Grup Alimentari Guissona fan pensar en les vio??l¨¨ncies d¡¯El ra?m de la ira.

La terra dura ¨¦s un llibre massa curt. Tot just el lector se sent endut per la veu narrativa, tan escaient, s¡¯acaba. Aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ en cap obra de l¡¯autora no hi ha faramalla. Un altre aspecte important, m¨¦s panor¨¤mic, ¨¦s que els seus contemporanis ara publiquen cr¨°niques de tall sentimental, exploracions del jo pr¨°pies de quarantins o de trentins a les engires del quatre. Periodistes tots, i amb un biaix est¨¨tic diguem-ne burg¨¨s, Anna Pazos, Jordi Graupera i Laura Cal?ada tornen a Barcelona engalanats de fugides pr¨¨vies (el pas inici¨¤tic per Nova York ja passa de leitmotiv d¡¯oli), tot fent un llarg rep¨¤s emotiu mentre els surt la primera pota de gall. Cal afegir-hi J¨²lia Bacardit, que no ha viatjat a l¡¯estranger, ans pels bra?os d¡¯homes estrangers. De moment, per¨°, Punsoda ¨¦s l¡¯¨²nica que no se¡¯n va anar del pa¨ªs i ara hi ha tornat per encarar-se als fantasmes de l¡¯edat; l¡¯¨²nica que no es despenja de cap pedigr¨ª llampant, perqu¨¨ la seva terra promesa ¨¦s un erm sense neons. No ¨¦s barcelonina, no ¨¦s cosmopolita: va n¨¦ixer a pag¨¨s i sap que el terr¨°s m¨¦s dur de llaurar es troba a l¡¯¨¤nima.

La terra dura?

Anna Punsoda?
P¨°rtic
112 p¨¤gines. 18,50 euros @7,99