Deures a Ernest Urtasun, ministre de Cultura
Potser ¨¦s el moment de desenvolupar per fi una pol¨ªtica pel multiling¨¹isme que protegeixi la diversitat de lleng¨¹es de l¡¯Estat
Finalment hi ha hagut relleu de catalans al capdavant del Ministeri de Cultura, hem passat del socialista Miquel Iceta al sumaire Ernest Urtasun, que s¡¯hi end¨² com a escuder Jordi Mart¨ª, el qual havia estat tinent d¡¯alcalde i regidor de Cultura a l¡¯Ajuntament de Barcelona amb ...
Finalment hi ha hagut relleu de catalans al capdavant del Ministeri de Cultura, hem passat del socialista Miquel Iceta al sumaire Ernest Urtasun, que s¡¯hi end¨² com a escuder Jordi Mart¨ª, el qual havia estat tinent d¡¯alcalde i regidor de Cultura a l¡¯Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau. Haur¨ªem de preguntar-nos, m¨¦s enll¨¤ de si aquests moviments seran beneficiosos per al sector cultural espanyol (no ¨¦s tan dif¨ªcil, almenys no hi han posat un torero), si tal vegada som a les portes d¡¯una nova concepci¨® del multiling¨¹isme a Espanya, o m¨¦s que ¡°nova¡± potser haur¨ªem de dir ¡°in¨¨dita¡±, en tant que l¡¯Estat tradicionalment no hi ha sigut gaire procliu. El fet que per primera vegada el ministre del ram formi part de l¡¯esquerra plurinacional hauria de convidar a un cert optimisme.
L¡¯ordenament constitucional pel que fa a la diversitat ling¨¹¨ªstica d¡¯Espanya ¨¦s bastant simple: l¡¯Estat es defineix a si mateix com a monoling¨¹e en castell¨¤ i, a la vegada, permet que les comunitats aut¨°nomes facin la seva a trav¨¦s dels Estatuts d¡¯autonomia i de les pr¨°pies legislacions en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica. L¡¯Estat, per tant, no interv¨¦ en les mesures de foment del catal¨¤ que, per exemple, es puguin emprendre des de Catalunya, cosa de la qual sempre s¡¯han dolgut des de les files dels que defensen el biling¨¹isme des del monoling¨¹isme; d¡¯aqu¨ª que tantes vegades s¡¯hagi clamat per una ¡°ley de lenguas¡± que per sort no ha arribat mai i que actuaria de cavall de Troia, o m¨¦s aviat d¡¯ariet demolidor, per desmantellar les mesures de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica.
Aquest ordenament, per¨°, t¨¦ dues contrapartides. La primera, la poc dissimulada pol¨ªtica en favor del castell¨¤ empresa pels successius governs centrals, per exemple a trav¨¦s de l¡¯Instituto Cervantes, i, m¨¦s recentment, per la pluja de milions que ha beneficiat la llengua espanyola: potser ara estem encantats amb la traducci¨® simult¨¤nia al Congr¨¦s o amb la petici¨® de l¡¯oficialitat a Europa, per¨° el mateix executiu de Pedro S¨¢nchez ha destinat un total de 1.100 milions dels fons europeus per fomentar el castell¨¤ en el m¨®n dels videojocs, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial o l¡¯ensenyament exterior, en un pressupost que deixava les engrunes del 2,7% al foment del catal¨¤, el basc i el gallec conjuntament. A l¡¯Estat ja li va b¨¦ que les autonomies s¡¯ocupin de les altres lleng¨¹es, que ell ja s¡¯ocupa del castell¨¤.
I la segona contrapartida ¨¦s la impunitat. Gr¨¤cies als acords de PP i Vox en comunitats diverses, especialment al Pa¨ªs Valenci¨¤, les Illes Balears i Arag¨®, ens hem acostumat a presenciar la retallada sistem¨¤tica en drets ling¨¹¨ªstics, en un desmantellament pe?a per pe?a fonamentat en la mateixa autonomia competencial que permet construir la normalitat ling¨¹¨ªstica, per¨° destruint-la. Diguem-ne cancel¡¤laci¨® de subscripcions, bandejament del requisit de con¨¨ixer totes dues lleng¨¹es oficials per prestar l¡¯atenci¨® m¨¨dica, anul¡¤laci¨® de concerts, construcci¨® de dobles xarxes escolars o supressi¨® d¡¯ajudes a entitats valencianistes. Si abans l¡¯Estat, en les comunitats amb llengua pr¨°pia, s¡¯ho mirava mentre avan?aven en la normalitzaci¨®, ara tamb¨¦ s¡¯ho mira quan el cam¨ª ¨¦s a la inversa.
Vet aqu¨ª el repte del nou Ministeri de Cultura si realment es creu que Espanya ¨¦s ling¨¹¨ªsticament diversa i que aquesta diversitat ¨¦s un b¨¦ que cal preservar. Si del multiling¨¹isme en fa bandera. Vist el desmantellament a qu¨¨ estan disposades la dreta i l¡¯extrema dreta, hi ha motius m¨¦s que suficients per articular una resposta estatal a l¡¯altura, que vetlli perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ d¡¯unes mesures de pol¨ªtica auton¨°mica m¨¦s o menys legitimades per l¡¯acci¨® de govern, els canvis en mat¨¨ria de llengua no comportin una retallada de drets del ciutad¨¤. La Constituci¨® espanyola, en el seu article 3.3, diu expl¨ªcitament que la diversitat ling¨¹¨ªstica ser¨¤ ¡°objecte d¡¯especial respecte i protecci¨®¡±, per¨° fins ara en les comunitats governades per PP i Vox aquests respecte i protecci¨® no s¡¯han vist per enlloc, al contrari.
Potser ara, amb aquest ministeri i aquest govern, ¨¦s el moment de desenvolupar per fi una pol¨ªtica pel multiling¨¹isme que distribueixi amb m¨¦s equitat els recursos de qu¨¨ disposa l¡¯Estat, i alhora d¡¯encarar una llei de lleng¨¹es que realment desenvolupi l¡¯articulat constitucional de protecci¨® de la diversitat, amb vista a garantir uns drets, els ling¨¹¨ªstics, batuts en retirada. Altrament, al pas que anem, no quedar¨¤ gaire diversitat ling¨¹¨ªstica de la qual fer bandera.