Guillem Gisbert ara creu en el progr¨¦s

Fa tants anys que Guillem Gisbert intentava desempallegar-se del noi de l¡¯ukelele que al final ha hagut de matar Manel. ?s una hist¨°ria d¡¯obsessi¨® contra el fantasma d¡¯ell mateix. Comen?a amb el canvi de sonoritat d¡¯Atletes baixin de l¡¯escenari, una frase dels Jocs Ol¨ªmpics, igual que les torres Mapfre i Arts. En fa ironia el narrador de Jo competeixo quan parla de ¡°la c¨°lera del cantant del grup catal¨¤ revelaci¨® del 2008¡å. Una caricatura d¡¯aquest primer Gisbert ¨¦s ridiculitzada al videoclip de ¡®Per la bona gent¡¯. Per¨° ¨¦s ¡®Tipus Suite¡¯, la can?¨® de pand¨¨mia que tanca la discografia de Manel, la que ens posa el trampol¨ª per saltar de la banda de rock al buit de la carrera en solitari. De l¡¯adolescent que cap al 2000 se li va assecar el cervell ¡°de molt dormir i molt escoltar indie depriment¡±, a l¡¯home fet i dret que aconsella a un miny¨® que visqui i mori millor, ¡°com la Mary Santpere dintre d¡¯un avi¨®¡±; un lema vitalista que ara podem veure que entonava un cantant de Manel que no acabava de morir i un Guillem Gisbert que no acabava de n¨¦ixer.

Per¨° si no ha matat res de res!, dir¨¤ qui escolti ¡®Les dues torres¡¯ i ¡®Waltzing Matilda¡¯, els dos primers senzills que veuen la llum del projecte de Gisbert en solitari. I tindr¨¤ ra¨®, perqu¨¨ tot continua on ho hav¨ªem deixat. Gisbert no ha capgirat el to ni els temes, i la modernitzaci¨® musical d¡¯aquestes noves can?ons, integrada i luxosa, repeteix el ¡°que tot canvi? perqu¨¨ tot continu? igual¡± dels darrers discos de Manel. El mon¨°leg impressionista i filos¨°fic de la Torre Mapfre que intenta picar l¡¯orgull de l¡¯Hotel Arts encaixa amb la sumptuositat metaf¨ªsica de ¡®Les formigues¡¯ i la metamorfosi compulsiva de ¡®La serotonina¡¯. La Matilda podria ser l¡¯Adela, la Vanessa o la Dolors; i la passejada cofoia i autoconscient sembla la tarda d¡¯'Aqu¨ª tens el meu bra?' si la ve?na no l¡¯hagu¨¦s deixat al repl¨¤. Tot sol, Gisbert deixa anar la poesia i el jo, una mica m¨¦s rom¨¤ntic i sensible del que es podia permetre quan tenia grup amb tres tios barcelonins. Per¨° encara que el primer que crida l¡¯atenci¨® de ¡®Les dues torres¡¯ ¨¦s una veu que dylaneja, Gisbert no s¡¯ha tornat un cantautor-profeta i continua sent el cantant d¡¯un grup format per les multituds que cont¨¦.

El Gisbert de ¡®Les dues torres¡¯ culmina el desig llargament covat de posar fi a la ironia resignada. Ja no es tracta de ser la veu dels temps tristos, sin¨® de ¡°la rodanxa de futur¡± que t¨¦ la clau per animar-los. Guillem Gisbert competeix, i Guillem Gisbert es transforma. ?s un punt mitj¨¤ entre la mutaci¨® acceleracionista de Rosal¨ªa i una idea cl¨¤ssica d¡¯ordre i aventura. No cal anar a Los Angeles i col¡¤laborar amb Bj?rk, n¡¯hi ha prou amb Barcelona i recordar la nostra tradici¨® de cantautors. Quan la Torre Mapfre s¡¯obre al flux d¡¯imatges, la ciutat la recompensa esquerdant el mur, i ¡°ja no vull estar enfadada, ni adormida, ni desconnectada, vull mullar-me, vincular-me i ser lleial als altres!¡±. Convertit en la veu d¡¯un emblema de la ciutat gentrificada, la lletra de Gisbert ens convida a fer el mateix que la m¨²sica: deixar de queixar-nos i ser moderns fins al final. Es tracta de fer amb la vida els esgarips i els saltirons del darrer Gisbert a l¡¯escenari: ¨¦s clar que continues sent un catalanet encarcarat, per¨° la performance ¨¦s la primera pedra del canvi.

Potser el de Guillem Gisbert ¨¦s un amor sense casa, per¨° t¨¦ hotel i superilla. Ara penso que l¡¯habitaci¨® que imprimia un misteri il¡¤l¨ªcit a ¡®Tipus suite¡¯ era a dalt de tot de l¡¯Hotel Arts. I resulta que potser la hist¨°ria va acabar b¨¦ i, al final, en un no-lloc hi podem dur una bona vida. Per exemple, passejant-hi amb certa gr¨¤cia. Amb la hist¨°ria de la Matilda, Gisbert ens proposa que hi ha amor despr¨¦s de l¡¯amor, per a qui se¡¯l treballa. Caminant per Barcelona, una relaci¨® que el 2008 hauria acabat amb ¡°un tema que se¡¯n rigui de tu i de mi i d¡¯aquesta hist¨°ria que ja no ¨¦s important¡±, ara s¨ª que importa i continua viva, i ¡°ella em va seguir estimant, i jo estimant-la, amb altres formes, altres gestos i expressions, que mantindrem mentre els dos siguem al m¨®n¡±. Fa molts anys que ens queixem que les coses no ens han sortit tan b¨¦ com voldr¨ªem, per¨° al final encara som a la ciutat, competim i ens esforcem per fer-ho millor.