Gomila, la pla?a de tothom

L¡¯any 1996, nosaltres en ten¨ªem setze i la pla?a Gomila era el nucli dels nostres vespres de divendres, una mica s¨°rdida ella, una mica ingenus ells. El que no sab¨ªem llavors, o si ho sab¨ªem no ho acab¨¤vem de comprendre, era que aquell mateix indret havia estat una mena de centre del m¨®n i la millor cara de la ind¨²stria tur¨ªstica que canvi¨¤ per sempre la ciutat on viv¨ªem. Va ser m¨¦s endavant, llegint (per exemple i sobretot) Jos¨¦ Carlos Llop, quan ente...

L¡¯any 1996, nosaltres en ten¨ªem setze i la pla?a Gomila era el nucli dels nostres vespres de divendres, una mica s¨°rdida ella, una mica ingenus ells. El que no sab¨ªem llavors, o si ho sab¨ªem no ho acab¨¤vem de comprendre, era que aquell mateix indret havia estat una mena de centre del m¨®n i la millor cara de la ind¨²stria tur¨ªstica que canvi¨¤ per sempre la ciutat on viv¨ªem. Va ser m¨¦s endavant, llegint (per exemple i sobretot) Jos¨¦ Carlos Llop, quan entengu¨¦rem el pes d¡¯una mem¨°ria col¡¤lectiva que parla de locals m¨ªtics plens a vessar de celebritats tant locals com universals; d¡¯una modernitat que irromp¨¦ sense transicions ni avisos al mig d¡¯una illa adormida i poruga; d¡¯amors i tra?cions i sexe bell all¨¤ on ning¨² no l¡¯havia convidat.

Convidat per la marca de sabates Camper, aquests dies el mateix Llop acaba de publicar un llibret titulat Gomila 70¡äs, una preciositat en forma i fons. L¡¯empresa de la fam¨ªlia Flux¨¤ s¡¯ha embarcat en una reforma molt ambiciosa de la malmesa pla?a i, per una vegada, jo aparcar¨¦ la mirada cr¨ªtica a la (segura) gentrificaci¨® per celebrar un text espl¨¨ndid que l¡¯autor porta tota la vida anunciant-nos, una mena de lletania pronunciada amb un somriure al servei d¡¯una experi¨¨ncia generacional ¨²nica: sortir de ca teva, sense sortir de la teva ciutat, i mesclar-te amb Hendrix, Flinn, Amstrong, Aznavour, qu¨¨ s¨¦ jo: tothom. Perqu¨¨ tothom visit¨¤ Gomila i Gomila recorda tothom.

La primera not¨ªcia que vaig rebre de l¡¯arribada de Gomila 70¡äs a les llibreries va ser la fotografia de la p¨¤gina 97 que m¡¯envi¨¤ un amic via WhatsApp: son pare hi surt citat, retratat des d¡¯una perspectiva (i en un moment vital) inaccessible per a un fill que arrib¨¤ despr¨¦s, quan la vida ja era una altra. L¡¯emoci¨® d¡¯aquesta troballa ens representa una mica a tots els ciutadans/lectors que gaudim de redescobrir un boc¨ª del teixit urb¨¤ sota la llum d¡¯una mirada particular, la llopiana, que mira de capturar-ne una altra, la d¡¯un temps passat. Fer la cr¨°nica d¡¯una ciutat tamb¨¦ ¨¦s urbanitzar-la.

Hi ha un fragment del llibre que m¡¯agrada especialment, quan el narrador i els seus amics veuen l¡¯actriu Marlene Dietrich sortir d¡¯un local de moda (la m¨ªtica sala Tito¡¯s) per un carrer¨® obscur, i en els seus ulls perduts hi perceben el principi d¡¯una metamorfosi i d¡¯una decad¨¨ncia. Costa escriure sobre Palma sense que ens sobrevolin una ombra melanc¨°lica i una ferida de p¨¨rdua, i no tan sols perqu¨¨ en el paisatge hi projectem sempre la pr¨°pia vida en fuite, sin¨® perqu¨¨ el turisme i l¡¯urbanisme que han caracteritzat el darrer mig segle de la nostra hist¨°ria s¨®n mecanismes devoradors, m¨¤quines de desmem¨°ria. Llavors, de sobte, la literatura (i la fotografia: Gomila 70¡äs deu molt a l¡¯arxiu de Planas i Montany¨¤).