Joan Senent-Josa, in memoriam

Vaig con¨¨ixer en Joan Senent-Josa l¡¯any 1973. Com jo, tamb¨¦ era bi¨°leg, per¨° ell havia estudiat a Par¨ªs, a la Sorbona, amb una beca del Govern franc¨¨s. A m¨¦s, actuava des d¡¯all¨¤ com a delegat de relacions internacionals del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants (els anys 1967 i 1968). Entusiasmat amb el maig franc¨¨s i els situacionistes, repetia: ¡°Siguem realistes, demanem l¡¯impossible¡±.

Ja instal¡¤lat altre cop a la nostra ciutat, ...

Vaig con¨¨ixer en Joan Senent-Josa l¡¯any 1973. Com jo, tamb¨¦ era bi¨°leg, per¨° ell havia estudiat a Par¨ªs, a la Sorbona, amb una beca del Govern franc¨¨s. A m¨¦s, actuava des d¡¯all¨¤ com a delegat de relacions internacionals del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants (els anys 1967 i 1968). Entusiasmat amb el maig franc¨¨s i els situacionistes, repetia: ¡°Siguem realistes, demanem l¡¯impossible¡±.

Ja instal¡¤lat altre cop a la nostra ciutat, escrivia al diari El Pa¨ªs i a les revistes Triunfo i El Viejo Topo. Tamb¨¦ dirigia una incre?ble col¡¤lecci¨® d¡¯Anagrama, uns llibrets verds avui introbables, els Cuadernos Anagrama, secci¨® Ci¨¨ncies, en qu¨¨ es va publicar ¨ªntegre l¡¯Informe a la Academia de Ciencias de la URSS sobre la situaci¨®n en las ciencias biol¨®gicas, de Trofim Lissenko, i una entrevista d¡¯ell mateix a Fran?ois Jacob, entre altres perles.

Senent-Josa va donar suport al Manifest sobre El catal¨¤, llengua d¡¯expressi¨® cient¨ªfica, presentat el 1973 a la Universitat Catalana d¡¯Estiu de Prada de Conflent. Entre aquesta data i el 1982 va escriure m¨¦s d¡¯una desena de llibres. El darrer va ser l¡¯edici¨® de L¡¯origen de les esp¨¨cies, de Darwin, tradu?t al catal¨¤ per primera vegada.

Catalanista i d¡¯esquerres i suposadament maoista, va viatjar tres vegades a l¡¯URSS, una com a convidat durant la Revoluci¨® Cultural xinesa. A l¡¯¨¨poca alguns li deien Joan Se-Toung! Era maoista, per¨° m¨¦s d¡¯una manera rom¨¤ntica que no pas pol¨ªtica. S¨ª que va formar part del Partit del Treball de Catalunya, va assistir a les sessions de l¡¯Assemblea de Catalunya i va anar a veure en Josep Tarradellas, president a l¡¯exili, a Saint-Martin-le-Beau (Tours).

El 1980 va fundar i dirigir la revista en catal¨¤ Ci¨¨ncia, en la qual es van publicar entrevistes i articles de Joan Or¨® i altres primeres figures, a m¨¦s de la primera entrevista a l¡¯Estat espanyol a la reconeguda bi¨°loga nord-americana Lynn Margulis.

En aquell moment ja havia mort Franco i, mentre una part dels nostres intel¡¤lectuals se situaven per prosperar durant la Transici¨® i la democr¨¤cia i altres intentaven, sempre molt honestament, criticar el sistema, una part d¡¯aquests es van iniciar en el joc sempre perill¨®s de les drogues. Havien arribat a Barcelona l¡¯haixix, l¡¯LSD, la coca?na i l¡¯hero?na.

I les nits m¨¤giques i lis¨¨rgiques a Cadaqu¨¦s van donar pas a altres situacions m¨¦s tenebroses i s¨°rdides: la cerca de l¡¯hero?na per poder llevar-se al mat¨ª i per passar el dia a dia.

Alguns es van limitar a tastar les drogues, d¡¯altres s¡¯hi van enganxar i van morir, com Pau (Maragall) Malvido i el poeta Pep Sales. En Joan va sobreviure, per¨° va desapar¨¨ixer del mapa. Van passar els anys i, m¨¦s endavant, despr¨¦s de la llarga cura amb metadona, es va poder relacionar una altra vegada amb alguns (pocs) amics.

Jordi Herralde li va proposar que escriv¨ªs les seves mem¨°ries i aix¨° li va agradar. Pensava explicar tota la seva vida d¡¯una manera molt personal: des de les seves parelles i n¨°vies fins a la ci¨¨ncia i la pol¨ªtica, passant pels seus innumerables viatges. La seva vida i la seva ¨¨poca. Per¨° alguna cosa s¡¯havia trencat al seu cervell. No va passar mai de proposar t¨ªtols, perqu¨¨, segons ell, ¡°un cop tens el t¨ªtol, ja tens l¡¯article¡±. En aquest cas no va funcionar. O no va trobar el t¨ªtol adequat.

Senent-Josa va cofundar L¡¯Ala, Associaci¨® Lliure Antiprohibicionista, l¡¯any 1997, i tamb¨¦ va participar en el documental Morir de d¨ªa, de Laia Manresa i Sergi D¨ªez.

En algun moment va tocar fons. Per¨° va trobar un amic que es deia com ell, en Juan, amb qui va compartir pis; va viure a Sants, a Sant Feliu de Gu¨ªxols i un altre cop a Barcelona, al barri de la Sagrada Fam¨ªlia. Oblidat per tots, de tant en tant alg¨² el recordava: una entrevista a El Pa¨ªs el 2016, de Cristian Segura, o un article d¡¯Eduard Reboll a Nagari Magazine el 2022.

Darrerament el seu dia a dia era tranquil. Al mat¨ª li agradava anar a fer un caf¨¨ al bar i comprar el diari El Pa¨ªs. Tamb¨¦ li agradava el menjar oriental, fumar, beure una copa de vi.

Pocs amics el vam acompanyar fins al final, comprovant els inconvenients, les esperes i el desordre de la sanitat p¨²blica. Potser encara no li tocava morir. Des de l¡¯ingr¨¦s a un gran hospital, l¡¯envien directament a un altre centre, molt r¨°nec, per a gent que est¨¤ nom¨¦s mig malalta. La nit despr¨¦s de l¡¯ingr¨¦s truca la metgessa dient que s¡¯est¨¤ morint. Era el 13 de desembre. Ara en Joan est¨¤ enterrat en una fosa comuna, com Mozart. Segurament aix¨° li agradaria.

Per acabar amb biologia, ens queden dues esp¨¨cies d¡¯escarabats cavern¨ªcoles (li agradava l¡¯espeleologia) a qui va donar nom. S¨®n el Subilsia senenti, descobert a la serralada de l¡¯Atles, i el Troglocharinus senenti, descobert a la serralada del Montsec.