El fantasma de Senent-Josa

En Joan Senent-Josa? Crec que va morir¡±. Aix¨° han dit tres dels entrevistats per a aquest reportatge sobre el maoisme catal¨¤ de les d¨¨cades dels seixanta i setanta. La resta dels q¨¹estionats no sabien res de la situaci¨® actual de Senent-Josa, ¡°Senent-Tsetung¡±, com li deien aleshores. ¡°Li d¨¨iem aix¨ª perqu¨¨ sempre parlava dels xinesos¡±, recorda Eul¨¤lia Vintr¨®. Senent-Josa, per¨°, t¨¦ ara 68 anys ¡ªa l¡¯agost en compleix 69¡ª i ¨¦s ben viu. ?s cert que ¨¦s dif¨ªcil de localitzar, viu apartat, per¨° continua en aquest m¨®n, compartint pis amb un amic al carrer Finl¨¤ndia del barri de Sants de Barcelona. Aquests antics camarades el creuen mort perqu¨¨ la darrera vegada que el van veure va ser en el documental Morir de dia, un relat esfere?dor de les morts que va deixar l¡¯hero?na durant les d¨¨cades dels vuitanta i noranta.

Senent-Josa va ser hero?n¨°man. ¡°Jo era un tio sa, amb parella i una vida estable. Per¨° vaig tenir una etapa en qu¨¨ vaig decidir con¨¨ixer el m¨®n de les drogues, com qui vol estudiar un idioma¡±, admet avui. Assegura que all¨° ha quedat en el passat, tot i que els senyals del costat fosc en el seu rostre s¨®n evidents. Senent-Josa explicava a Morir de dia que es va enganxar a l¡¯hero?na perqu¨¨ el seu amic Xavi Biosca, difunt, en va portar de Tail¨¤ndia i li¡¯n va donar per provar-la. Senent-Josa relatava que va editar els 70 n¨²meros de la revista Ci¨¨ncia esnifant hero?na amb un bol¨ªgraf Bic. Senent-Josa ¨¦s bi¨°leg, va estudiar la carrera a Par¨ªs, on va viure cinc anys amb una beca del govern franc¨¨s. Era a Par¨ªs, com Borja, el Maig del 68.

Va fer les entrevistes per a Morir de dia entre el 2007 i el 2008. Laia Manresa, codirectora del documental, explica que on se¡¯l pot trobar ¨¦s a l¡¯Associaci¨® Lliure Antiprohibicionista (ALA), una mena de centre de debat pol¨ªtic i club de c¨¤nnabis a Sants. L¡¯ALA va ser fundada el 1993 per Senent-Josa i per altres persones com els germans Gul¨ªas, per donar suport als drogoaddictes i els infectats per la sida. Carlos Gul¨ªas ¨¦s amic de Senent-Josa des del 1991, el coneixia perqu¨¨ no es perdia cap article dels que publicava a la revista El Viejo Topo. Senent-Josa tamb¨¦ va col¡¤laborar durant gaireb¨¦ dues d¨¨cades amb EL PA?S.

Mentre que molts dels seus companys d¡¯activisme han arribat ben amunt en el m¨®n pol¨ªtic o acad¨¨mic, Senent-Josa nom¨¦s compta per tirar endavant amb una pensi¨® que amb prou feines arriba als 1.000 euros. La seva traject¨°ria com a intel¡¤lectual ¨¦s notable. No nom¨¦s va refundar la revista Ci¨¨ncia, tamb¨¦ va publicar treballs divulgatius de refer¨¨ncia encara avui citats ¡ªel t¨ªtol m¨¦s suggeridor ¨¦s Les ci¨¨ncies naturals a la Renaixen?a¡ª i assajos cient¨ªfics i pol¨ªtics per a editorials com Anagrama. Ha estat un espele¨°leg notable per investigar insectes de les profunditats. Hi ha dues esp¨¨cies d¡¯escarabats que porten el seu nom: el Subilsia Senenti ¡ªel va descobrir a l¡¯Atlas, al Marroc¡ª i el Troglochadinus Senenti ¡ªuna troballa al Pirineu catal¨¤.

Senent-Josa assegura que el m¨¦s destacable del seu activisme pol¨ªtic van ser els dos anys (1967-1968) que va actuar a Par¨ªs com a delegat de relacions internacionals del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants. Ell militava al Partit Comunista d¡¯Espanya Internacional (PCEI), per¨° Bandera Roja, amb Jordi Borja al capdavant, el va anar a cercar perqu¨¨ assum¨ªs el c¨¤rrec. Senent-Josa va deixar de creure en el comunisme ortodox sovi¨¨tic en els seus viatges trimestrals a Praga, per a les reunions dels sindicats d¡¯estudiants comunistes d¡¯arreu d¡¯Europa: ¡°All¨° no tenia sentit; sense llibertat, la por¡±.

Costa connectar amb Senent-Josa: el seu m¨°bil est¨¤ permanentment apagat i per l¡¯ALA passa nom¨¦s de tant en tant. Finalment, vam poder concertar una trobada per a Quadern al Caf¨¨ de l¡¯?pera de la Rambla. Li agrada passejar i parlar amb els turistes. Ha visitat m¨¦s de cent pa?sos, diu orgull¨®s. Els pitjors moments ja han passat. El 2010 es va quedar sense el pis familiar de Gr¨¤cia i va haver de passar uns mesos dormint en un centre municipal per a persones sense sostre. Explica que vol escriure un llibre sobre la seva experi¨¨ncia pol¨ªtica del final del franquisme i de la Transici¨®; tamb¨¦ vol que l¡¯obra tingui un vessant de mem¨°ries personals.

Senent-Josa no renega de la d¨¨ria maoista que ell va brandar fins la mort de Mao i el descobriment dels crims de la Revoluci¨® Cultural. La considera ¡°una revoluci¨® dins la revoluci¨®¡± que va acabar malament. Continua admirant la Xina. Cita Blas de Otero: ¡°Me voy a China a orientarme un poco¡±. Tampoc ha deixat de creure en el socialisme, i sobre aquest afegeix exactament el mateix que oficialment postula el Partit Comunista Xin¨¨s (PCX): ¡°El socialisme nom¨¦s pot existir en una societat capitalista avan?ada¡±. Per aix¨° el PCX justifica el seu govern amb m¨¤ de ferro: perqu¨¨ fins que la classe mitjana no imperi, l¡¯ideal socialista no ser¨¤ possible.