¡®Hist¨°ria d¡¯un piano¡¯, de Ramon Gener: La meravella de tocar i l¡¯avorriment de llegir

Es pot sospitar que ¨¦s una mania de la narrativa catalana: no ¨¦s el primer cop que es vincula un instrument als avatars de la hist¨°ria d¡¯Europa. El lector pot recordar que a La casa del silenci (2013) Blanca Busquets es val d¡¯un viol¨ª Stainer ¡ªun luthier del segle XVII¡ª que passa de m¨¤ en m¨¤, per explicar com la m¨²sica marca la vida de cinc personatges abans i despr¨¦s de la caiguda del Mur de Berl¨ªn; o que un altre viol¨ª ¡ªara un de fet al segle XVIII, al taller que Lorenzo Storioni tenia a Cremona¡ª travessa les p¨¤gines de Jo confesso (2011), de ...

Es pot sospitar que ¨¦s una mania de la narrativa catalana: no ¨¦s el primer cop que es vincula un instrument als avatars de la hist¨°ria d¡¯Europa. El lector pot recordar que a La casa del silenci (2013) Blanca Busquets es val d¡¯un viol¨ª Stainer ¡ªun luthier del segle XVII¡ª que passa de m¨¤ en m¨¤, per explicar com la m¨²sica marca la vida de cinc personatges abans i despr¨¦s de la caiguda del Mur de Berl¨ªn; o que un altre viol¨ª ¡ªara un de fet al segle XVIII, al taller que Lorenzo Storioni tenia a Cremona¡ª travessa les p¨¤gines de Jo confesso (2011), de Jaume Cabr¨¦, i al seu voltant s¡¯hi concentren els fulgors de la felicitat i tota la terbolesa del mal que han recorregut els tres ¨²ltims segles de la vida europea; o que a El viol¨ª d¡¯Auschwitz (1994) Maria ?ngels Anglada narra la crueltat de l¡¯enc¨¤rrec que rep un presoner del camp de concentraci¨®: sembla impossible que ning¨² sigui capa? de fabricar un viol¨ª que soni amb tanta perfecci¨® com un Stradivarius, i aix¨ª salvar-se de la mort, per¨° la maquin¨¤ria rutilant de l¡¯horror pot desconcertar-se davant la fr¨¤gil perseveran?a d¡¯una pe?a humana.

El protagonista i narrador d¡¯Hist¨°ria d¡¯un piano, de nom id¨¨ntic a l¡¯autor de la novel¡¤la, guanyadora del premi Ramon Llull 2024, Ramon Gener compra un piano de mitja cua en una botiga de Gr¨¤cia, un Gro?tian-Steinweg. El n¨²mero de s¨¨rie ocult sota diferents capes de pintura li permet saber que va ser constru?t l¡¯any 1915 a Brunsvic, Alemanya, i les dues columnes de noms escrits al llit de fusta de sota el teclat l¡¯informen dels propietaris anteriors. Quan hi anota el seu, amb la millor cal¡¤ligrafia de qu¨¨ ¨¦s capa?, mentre jura ¡°que no els decebria mai i que seria digne d¡¯aquella llista que, m¨¦s que explicar la hist¨°ria del piano, explicava la hist¨°ria d¡¯Europa i del segle XX¡±, experimenta un dels moments m¨¦s bonics de la seva vida i sent una barreja de mil sensacions, ¡°agitaci¨®, alegria, exaltaci¨®, joia, torbaci¨®, comprom¨ªs, entusiasme, deure, satisfacci¨®¡±, unes paraules que s¨®n justament contr¨¤ries a les que usaria el lector per referir-se a les impressions que suscita enfrontar-se a Hist¨°ria d¡¯un piano.

Gener fabula sobre les vides de la gent que, abans que ell, ha tingut l¡¯oportunitat d¡¯asseure¡¯s a la banqueta, estirar els peus fins als pedals i al?ar les mans al Grotian-Steinweg per obtenir ¡°una m¨¤gia rovellada, un embruix vellutat, un dol? encanteri vingut de terres llunyanes, un somni ut¨°pic i anyenc¡±. El lector no dubta en cap moment de l¡¯estupor i la meravella que deu procurar tocar el teclat d¡¯ivori, ni tampoc que davant del piano es vulguin ¡°escoltar totes les hist¨°ries que semblava albergar al seu interior¡±, com si fossin una cadena d¡¯entusiasmes. Es fa m¨¦s dif¨ªcil, per¨°, creure que Gener ha sigut capa? de narrar-les: no hi ajuda gens la tosquedat en la composici¨® de cada episodi, l¡¯estrid¨¨ncia d¡¯una prosa que sembla renyida amb una m¨ªnima musicalitat harm¨°nica, que arreu hi imperin els dictats d¡¯aquella cosa que, suaument, es pot anomenar cursileria ¡ªal piano se l¡¯ha de cuidar, ¡°donar-li menjar i beure, custodiar la seva llum ancestral¡±¡ª, i tant d¡¯episodi sublim al voltant de la meravella de la m¨²sica avorreix. Tamb¨¦ la voluntat de divulgar les cat¨¤strofes del segle XX, i llegir massa sovint frases com ¡°va arribar l¡¯any 1939 i el m¨®n va ser ali¨¨ a la m¨²sica¡±, que es pot replicar per dir que va arribar el premi Ramon Llull i, una vegada m¨¦s immune al rid¨ªcul, va ser ali¨¨ a la literatura.