Tom¨¤s Molina i el partit dels meteor¨°legs

Tard o d¡¯hora havia de passar. En un pa¨ªs en qu¨¨ la consci¨¨ncia pol¨ªtica est¨¤ destru?da pels enganys corrosius del Proc¨¦s ¡ªque no nom¨¦s no s¡¯acaben d¡¯acabar mai sin¨® que, com els bolets, han creat una xarxa micel¡¤lar al subsol i cada temporada, amb nom¨¦s quatre gotes, ens ofereixen una florada esponerosa¡ª havien d¡¯amena?ar de prendre el poder els meteor¨°legs, la ra?a d¡¯homuncles catalanescos per excel¡¤l¨¨ncia, els oracles del melindro i la xiruca. ?s tan gran la commoci¨® que ha causat al nucli tribal l¡¯anunci de la candidatura de Tom¨¤s Molina al Parlament Europeu que fins i tot Junts s¡¯ha vist amb la necessitat de contraatacar amb un altre fitxatge de pes, l¡¯empres¨¤ria d¡¯¨¨xit internacional Anna Navarro. Que no ¨¦s de bon tros tan coneguda com Molina, per¨° a Twitter/X es fa dir ¡°annapapallona¡± perqu¨¨ calculeu la dimensi¨® grotesca del sainet i la nova orientaci¨® excursionista de la pol¨ªtica nacional que, per despistar, ens preparen els dos principals partits de la Reserva.

Tom¨¤s Molina ja fa pol¨ªtica, per¨°, i a m¨¦s governa. Ho fa des de 1987 quan va ascendir al tron dels meteor¨°legs de TV3, un dels cinc c¨¤rrecs de m¨¦s poder simb¨°lic del pa¨ªs. A l¡¯altura del president del Bar?a, el conseller delegat de La Caixa i una mica per davant dels presidents de la Generalitat i del Parlament. No li vindr¨¤ de nou manar. A m¨¦s hi va arribar molt jove i fotent-se cops de colze al m¨¦s pur estil badalon¨ª. I d¡¯all¨¤ no l¡¯ha mogut ning¨². Poc despr¨¦s, va con¨¨ixer a missa ¡ªper reblar la connexi¨® kumbay¨¤-esplai-montserratina¡ª la que seria la seva dona, la metgessa Maria Ant¨°nia Gr¨ªfols. Han tingut tres fills: N¨²ria, Pol i Joan. Per¨° ¨¦s el mitj¨¤, el Pol, el que garanteix la nissaga de poder, veient amb quin ¨ªmpetu i determinaci¨® ha defensat son pare a les xarxes socials durant aquests tres dies de bogeria medi¨¤tica que hem viscut.

S¡¯ha de dir que la maniobra d¡¯ERC ¨¦s brillant. La incorporaci¨® de Molina representa la monetitzaci¨® en r¨¨dit pol¨ªtic de quaranta anys d¡¯exposici¨® p¨²blica i continuada al mitj¨¤ de comunicaci¨® m¨¦s penetrant de la comunitat ¨¨tnica catalana. Aix¨° no es pot fabricar en dos dies i, per tant, no t¨¦ preu. ?s un veritable as a la m¨¤niga que garanteix, encara que nom¨¦s hi posi la cara i la promesa de la seva activitat parlament¨¤ria ofereixi dubtes m¨¦s que raonables, un grapat de milers de vots captius de la doctrina de TV3, que des de la seva fundaci¨® ha convertit la informaci¨® del temps en focus irredempt de nacionalisme. L¡¯excusa ha estat ¡ªperqu¨¨ ser nacionalista obertament est¨¤ mal vist¡ª la lluita contra el canvi clim¨¤tic, la mula de c¨¤rrega on munta la propaganda de la nostra ¨¨poca. Naturalment, un meteor¨°leg no ¨¦s un agent contra la carbonitzaci¨®, de la mateixa manera que un cr¨ªtic teatral no fa teatre. Per¨° instal¡¤lats en aquesta confusi¨® simplista ens trobem.

Si no que li preguntin a Jordi Sol¨¦, un diputat pencaire que s¡¯ha estat trencant les banyes a Estrasburg perqu¨¨ ara el substitueixin per una b¨¨stia medi¨¤tica com el nostre Home del Temps en cap. No li ha fet gens de gr¨¤cia, esclar. Per¨° s¡¯ha d¡¯entendre que el valor de la feina ¨¦s intranscendent davant del poder d¡¯una icona pop forjada al teatre dels guinyols de Pol¨°nia. Una imatge que Molina no rebutja sin¨® que potencia, amb els seus tics i amaneraments caracter¨ªstics, i frases que semblen dissenyades per a un xou de com¨¨dia. Com ara ?no ¨¦s normal que hi hagi tants ultra-mega-rics?. De fet, el v¨ªdeo sencer de l¡¯anunci de la candidatura ¨¦s hist¨°ria de la comunicaci¨® i la pol¨ªtica catalanes. El meu moment preferit ¨¦s el ¡°Comprom¨ªs Molina¡±, segons el qual, amb un gest caracter¨ªstic assenyalant amb el dit a terra, ens assegura que portar¨¤ Europa a Catalunya.

Tamb¨¦ n¡¯hi ha un altre de significatiu, quan es plega autom¨¤ticament de bra?os i ens diu que ?¨¦s un pas que se¡¯m fa una miqueta estrany?. No cal ni rec¨®rrer als fonaments del llenguatge corporal per analitzar-ho. El missatge institucional s¡¯acaba amb una frase de venedor de cotxes de segona m¨¤: ?Quan em comprometo amb una cosa m¡¯hi comprometo de veritat?, suposo que per recordar-nos que ell tamb¨¦ pot col¡¤locar esl¨°gans com el seu arxienemic hipermusculat Rodr¨ªguez-Pic¨® ¡ª?¨¦s en Pic¨® qui us ho diu?¡ª, a qui va defenestrar en l¡¯¨¨pica Guerra dels Homes del Temps de la Corpo. Avui dia, per cert, encara rahen l¡¯un de l¡¯altre.

Personalment, tinc clar que aix¨° nom¨¦s ¨¦s el comen?ament d¡¯una carrera pol¨ªtica mete¨°rica, mai m¨¦s ben dit, que el dur¨¤ a les m¨¤ximes cotes del poder m¨ªnim auton¨°mic. Tom¨¤s Molina ¨¦s l¡¯escollit, el representant democr¨¤tic que Catalunya esperava i necessitava. El l¨ªder del partit dels meteor¨°legs, en un pa¨ªs que viu eternament en el pron¨°stic.