¡®Fites¡¯, de Marina Tsvet¨¤ieva: Desmesura de paraules i sentiments

El 1916 passaven moltes coses a R¨²ssia; la principal, la Gran Guerra, en qu¨¨ combatia amb molt de malbaratament de vides i poc encert. Mentrestant, Marina Tsvet¨¤ieva (1892-1941), que va dir que ¡°la desmesura de les meves paraules no ¨¦s sin¨® el p¨¤l¡¤lid reflex de la desmesura dels meus sentiments¡±, escrivia quasi un centenar de poemes. Com que els datava i ordenava cronol¨°g...

El 1916 passaven moltes coses a R¨²ssia; la principal, la Gran Guerra, en qu¨¨ combatia amb molt de malbaratament de vides i poc encert. Mentrestant, Marina Tsvet¨¤ieva (1892-1941), que va dir que ¡°la desmesura de les meves paraules no ¨¦s sin¨® el p¨¤l¡¤lid reflex de la desmesura dels meus sentiments¡±, escrivia quasi un centenar de poemes. Com que els datava i ordenava cronol¨°gicament, podem veure la primera seq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest volum (Fites I: no publicat en forma de llibre fins el 1922) com un dietari que abasta l¡¯any 1916. El t¨ªtol original ¨¦s Verstes: una unitat de mesura equivalent a 1.067 metres que dona nom als termes que delimiten una propietat; aqu¨ª, en sentit figurat, s¨®n les fites de la relaci¨® de l¡¯autora amb el m¨®n. Crescuda en una fam¨ªlia benestant i amb una bona formaci¨® cultural, als 24 anys ja havia publicat uns quants llibres. Joseph Brodsky afirma que, dels grans poetes russos del segle XX, ¨¦s la m¨¦s propera al folklore i ¡°es va veure obligada per la for?a de les circumst¨¤ncies a rec¨®rrer a l¡¯element essencial del folklore: el discurs sense destinatari¡±. Sovint els seus poemes semblen venir de lluny, d¡¯un temps indeterminat, com una rondalla infantil o una preg¨¤ria an¨°nima. En la s¨¨rie ¡°Versos de Moscou¡± palesa una passi¨® exacerbada per ¡°la ciutat que Pere rebutj¨¤¡± ¡ªel tsar Pere havia fet construir Sant Petersburg com a capital alternativa i mirant a Europa. Moscou, diu, ¨¦s ¡°aquesta ciutat de pau on jo ¡ª estaria b¨¦ fins i tot morta¡±. Hi ha una s¨¨rie dedicada a Anna Akhm¨¤tova, a qui no va con¨¨ixer fins molts anys despr¨¦s ¡ª¡±Oh Musa del plor, la m¨¦s bella de les muses!¡±¡ª, i una altra a Aleksandr Blok, a qui no va con¨¨ixer ¡ª¡±Fantasma galant, cavaller sense defectes¡±¡ª, en qu¨¨ les expressions enceses traspuen una intensitat de sentiments i una necessitat d¡¯interlocuci¨® que l¡¯acompanyar¨¤ tota la vida.

El 1917, al febrer, cau el tsar, i a l¡¯octubre el cop d¡¯Estat bolxevic instaura un r¨¨gim catastr¨°fic. La segona seq¨¹¨¨ncia de Fites (publicada el 1921) ¨¦s m¨¦s dispersa, inclou poemes datats del 1917 al 1920, i assoleix una dimensi¨® religiosa m¨¦s intensa: ¡°La ira de D¨¦u ¡ª ¨¦s generosa i gran / I un home sol ¡ª l¡¯ha de suportar¡±. Venen temps de privaci¨® i persecuci¨® per a tots els escriptors i artistes. Molts van morir, executats o a la pres¨®; Tsvet¨¤ieva es va penjar. Despr¨¦s de quasi dues d¨¨cades a l¡¯exili, el retorn a l¡¯ambient irrespirable de Moscou la porta a acabar la seva vida al cap de dos anys. Tan importants com la seva poesia, o les obres de teatre, s¨®n els seus escrits en prosa, especialment els die?taris, prou ¨²tils per fer-se c¨¤rrec d¡¯aquells anys convulsos. B¨¦ que influ?da pel simbolisme de Blok i l¡¯acmeisme d¡¯Akhm¨¤tova, escoles dominants en el seu temps, Tsvet¨¤ieva va cultivar una manera de fer molt pr¨°pia, un llenguatge particular d¡¯alta intensitat. Tota traducci¨® de poesia ¨¦s una invitaci¨® a con¨¨ixer un autor i una ¨¨poca, donada la impossibilitat de traslladar la forma original, i m¨¦s si hi intervenen constriccions tan essencials com la rima o la peculiar manera que Tsvet¨¤ieva t¨¦ de puntuar, amb guions enmig de la frase, per carregar de significat determinats mots. En catal¨¤, a la selecci¨® Poema de la fi i altres poemes, que M. M. Mar?al i M. Zgustova van publicar el 1992, s¡¯afegeix ara aquest llibre tradu?t per Laia Malo, premi de traducci¨® Vidal Alcover.