Mayoral i el pes de la mat¨¨ria

Quan la Galeria Mayoral va fer tres d¨¨cades, es va regalar una seu a l¡¯Avenue Matignon de Par¨ªs. Era una aposta arriscada en una pla?a especialment dura, i aix¨° que ning¨² podia imaginar-se que pocs mesos despr¨¦s esclataria la pand¨¨mia. Superada aquella tempesta, la galeria catalana s¡¯ha consolidat com un referent de l¡¯art modern i de postguerra. Enguany compleix cinc anys m¨¦s, i ho celebra amb la inauguraci¨® a Barcelona d¡¯un nou espai dedicat exclusivament a l¡¯art contemporani que t¨¦ els tres germans Mayoral al capdavant. Cal tenir els peus ben arrelats a la terra per poder saltar ben enlaire, cap al cel. Aquestes paraules de Mir¨® les manlleva Jordi Mayoral per explicar aquesta necessitat de ser forts a la teva pr¨°pia ciutat. Tamb¨¦ cita Chillida ¡ªun altre artista fetitxe de la galeria¡ª quan parla d¡¯aquesta voluntat de cr¨¦ixer i d¡¯obrir-se al m¨®n, d¡¯oferir una plataforma als artistes que treballen aqu¨ª i, a la vegada, portar talent de fora. Aquesta seria la g¨¨nesi d¡¯una Galeria Mayoral que s¡¯expandeix com un arbre majestu¨®s, arrelat a la terra i amb les branques vigoroses. Com els garrofers i les oliveres del Mas Mir¨® a Mont-roig, com els roures i els faigs del Chillida Leku a Hernani.

La invitaci¨® no donava peu a confusions: Consell de Cent, 286. El nou espai de Mayoral comparteix adre?a amb l¡¯original perqu¨¨ ocupa un local sim¨¨tric en els baixos d¡¯un edifici de l¡¯Eixample. Com que em vaig perdre la inauguraci¨® oficial, m¡¯hi vaig presentar uns dies m¨¦s tard. Un operari arreglava la porta de vidre de la nova Mayoral, aix¨ª que vaig entrar per la de sempre i em vaig trobar Explosion, una exposici¨® ben articulada que feia dialogar la pel¡¤l¨ªcula Zabriskie Point (1970), de Michelangelo Antonioni, amb quadres d¡¯Equipo Cr¨®nica, Antonio Saura, Juana Franc¨¦s, Eul¨¤lia Grau, Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies i Manolo Miralles, alguns dels pesos pesants de la cartera d¡¯artistes de Mayoral. En acabar-se el recorregut d¡¯Explosion ¡ªi amb tota la l¨°gica del m¨®n¡ª, la galeria de sempre comunicava directament amb la nova. De la caixa blanca i polida passaves a una altra caixa immensa i di¨¤fana que no amaga res: ni la volta catalana del sostre, ni els pilars de ferro pintats de blanc, ni les parets marcades pel pas del temps i pels usos previs. Una aposta crua i despullada d¡¯artificis que signa el taller d¡¯arquitectura de Jorge Vidal i que ¨¦s l¡¯embolcall per acollir nova vida, noves mirades. A mi se¡¯m va revelar en nou obres al¡¤leg¨°riques de gran format: una instal¡¤laci¨® de samarretes de segona m¨¤, xarxes de pesca tenyides, matalassos antics amb un cap?al de fusta pintat en pa d¡¯or, teles amb aplicacions pict¨°riques de l¨¤tex i brodats... I, entre totes elles, la deliciosa interf¨ªcie de l¡¯espai buit que relliga Mater, l¡¯exposici¨® inaugural que explora la interrelaci¨® entre artista i material.

El plantejament de la comiss¨¤ria Chus Mart¨ªnez posa en dubte una de les m¨¤ximes de l¡¯art, aquella que defensa que hist¨°ricament s¡¯ha pensat des de l¡¯eternitat i per a l¡¯eternitat, per mantenir-se incorrupte, igual a si mateix, ali¨¨ al pas del temps. A Mater totes les obres exposades tenen en com¨² el material t¨¨xtil i la seva capacitat de retindre la mem¨°ria individual i col¡¤lectiva. Hi ha res m¨¦s quotidi¨¤? Hi ha res m¨¦s agosarat? Segons la comiss¨¤ria, s¨®n les dones artistes les que tenen menys prejudicis en usar materials mudables a l¡¯hora de crear per la seva proximitat a tradicions i maneres de fer que no tenen l¡¯origen en les Belles Arts. I assegura que, a pesar d¡¯aquesta elecci¨®, les seves obres poden romandre en els nostres sentits perqu¨¨ tot forma part d¡¯un cicle natural. I que tamb¨¦ poden sacsejar consci¨¨ncies perqu¨¨ s¨®n capaces de mostrar, q¨¹estionar i denunciar all¨° que passa al nostre voltant. I qu¨¨ hi passa? Que hi ha desastres ecol¨°gics, que hi ha una altra manera de veure el m¨®n, que hi ha caos, viol¨¨ncia i consumisme, necessitat de cures... A Mater ens ho expliquen cinc artistes: la colombiana Carolina Caycedo, la brasilera Cinthia Marcelle, l¡¯argentina Catalina Le¨®n, la mexicana Pia Camil i la catalana Marga Xim¨¦nez, que mereixeria un cap¨ªtol a banda per la seva mirada saga?, tan ¨ªntima i po¨¨tica que fa cr¨¦ixer tot el relat.