L¡¯hora blava d¡¯Alba Mu?oz

La vida nom¨¦s comen?a quan no saps qu¨¨ passar¨¤. Ho pensava tornant a casa despr¨¦s de presentar Polilla (Alfaguara), d¡¯Alba Mu?oz, a la llibreria Finestres. Feia quatre anys que havia sentit a parlar per primer cop del llibre, en una trobada furtiva del primer confinament; aleshores l¡¯Alba era una desconeguda interessant i la novel¡¤la, un esb¨®s improbable, i nosaltres tot just engeg¨¤vem un...

La vida nom¨¦s comen?a quan no saps qu¨¨ passar¨¤. Ho pensava tornant a casa despr¨¦s de presentar Polilla (Alfaguara), d¡¯Alba Mu?oz, a la llibreria Finestres. Feia quatre anys que havia sentit a parlar per primer cop del llibre, en una trobada furtiva del primer confinament; aleshores l¡¯Alba era una desconeguda interessant i la novel¡¤la, un esb¨®s improbable, i nosaltres tot just engeg¨¤vem un di¨¤leg fren¨¨tic i permanent que s¡¯allargaria al llarg dels anys. Ara, despr¨¦s d¡¯una lluita ag¨°nica, el llibre era un objecte f¨ªsic que circulava entre mans estranyes. Tornava cap a casa tra?ant xamfrans, pensant meravellada en aquest fet, i en el fet que ja portem dues setmanes de primavera i no me n¡¯havia adonat, i en totes les coses importants del llibre que havia oblidat mencionar durant la presentaci¨®.

Una d¡¯aquestes coses era la breu i precisa descripci¨® del desig ¡ªdel moment de l¡¯aparici¨® del desig¡ª que hi ha en un dels primers cap¨ªtols. Ella t¨¦ vint-i-un anys i est¨¤ a punt de con¨¨ixer l¡¯amant bosni¨¤ que la tancar¨¤ amb pany i clau a l¡¯habitaci¨®. La transici¨® ¨¦s tan r¨¤pida i esmunyedissa com l¡¯hora blava dels fot¨°grafs. Sense que pugui registrar exactament quan, com o per qu¨¨, es produeix la transformaci¨® irreversible. La narradora passa de l¡¯espera a la vida, de la inexist¨¨ncia a l¡¯exist¨¨ncia. Contra tot sentit com¨², abandona la xarxa de seguretat del seu grup d¡¯estudiants de periodisme i se¡¯n va en un taxi amb el bosni¨¤ perill¨®s. El noi s¡¯acomoda al seient del copilot i ¡°acaricia la porta com el llom d¡¯un gran animal¡±; enrere queden els confins segurs del viatge organitzat que l¡¯ha dut a rec¨®rrer els Balcans amb una llibreta a la m¨¤. La vida comen?a quan no sap qu¨¨ passar¨¤.

Aquesta ¨²ltima frase l¡¯he trobat repetida fins la sacietat a La obra de una vida (Ediciones del Subsuelo), un recull d¡¯assajos de l¡¯hongar¨¨s B¨¦la Hamvas, que l¡¯atribueix a Tolstoi. Romeu quan coneix Julieta, Hamlet quan troba el fantasma del seu pare, abandonen l¡¯estat de contenci¨® per entrar en el que anomena ¡°l¡¯ebrietat del remol¨ª¡±. De l¡¯ordre i la disciplina passen a la suggesti¨® i l¡¯entusiasme. La resta de la gent sembla que ha deixat d¡¯existir, espectres p¨¤l¡¤lids atrapats en rutines i absurditats penoses. No fa ni una hora que et trobaves entre ells, una m¨¦s en la multitud desdibuixada, sense saber que existia un bosni¨¤ de pell lletosa i punys per mans, i ara et trobes flotant en un taxi en direcci¨® desconeguda. El m¨®n s¡¯ha obert com una nou, t¡¯endinses en el perill i et sents m¨¦s lliure que mai.

A Polilla, com a la vida, com als despatxos dels publicistes desfasats de Mad Men, l¡¯ambici¨® i el desig es retroalimenten. No s¨®n l¨ªnies que avancen en paral¡¤lel, facilitant una narrativa neta, sin¨® m¨¦s aviat un garbuix esquitxat d¡¯explosions i revelacions. ¡°Un zig-zag deforme¡±, com la ratlla que separa les dues meitats dels seus cabells la nit que decideix pujar al taxi; un fogot capa? de contagiar-se i viat?jar en el temps. Potser per aix¨°, tornant ahir a casa, sentia que era dins el mateix taxi de l¡¯Alba, avan?ant en direcci¨® desconeguda mentre l¡¯hora blava es desfeia al retrovisor.