Balada infinita d¡¯Estell¨¦s

1 No hi havia a Val¨¨ncia una veu com la seua. Primer, perqu¨¨ l¡¯afusellaven. Despr¨¦s, perqu¨¨ la censuraven. M¨¦s avant, perqu¨¨ no la publicaven. Tanmateix, el poeta sense veu escrivia en aquell pa¨ªs mut. Escrivia de nit, enterc, quan tornava del diari on es guanyava la vida. Escrivia un vers, un altre, cinc mil p¨¤gines de versos. Ell escrivia, despert per tots. No t¡¯han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble, escrivia.

Hi havia un silenci.

I el poeta forad¨¤ el silenci.

2 Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, fill del forner de Burjassot, net major de Nadalet, va n¨¤ixer l¡¯any 24. Ara fa cent anys.

Pepe, fill de Paco l¡¯electricista, net del trinqueter de Burjassot, va n¨¤ixer uns carrers m¨¦s enll¨¤ l¡¯any 25. ?s el meu iaio.

Ell em va regalar els llibres d¡¯Estell¨¦s, forrats de paper grana i verd. Forrats, perqu¨¨ ning¨² vei¨¦s al tramvia qu¨¨ llegia. Forrats, perqu¨¨ ning¨² sabera que el fill menut de l¡¯electricista ¡ªel fill d¡¯aquell regidor republic¨¤ executat al mur d¡¯afusellaments de Paterna quatre anys despr¨¦s d¡¯acabada la guerra; el fill que cada maig anava al cementeri per recordar la mem¨°ria del seu pare i que tinguera llorer viu junt a la creu de marbre¡ª, llegia al poeta del poble.

Han passat anys, molts anys. Han passat moltes coses.

El iaio, que ja arrapa els 99, continua llegint i forrant-se els llibres.

Estell¨¦s, que fa trenta anys que se n¡¯an¨¤, ha esdevingut un s¨ªmbol cultural. No ja un poeta ni un escriptor, sin¨® un s¨ªmbol.

Ja el pa¨ªs no ¨¦s mut. No hi ha la por d¡¯amagar cobertes. I tanmateix.

T¨¦ inter¨¨s per all¨° infraordinari, sempre atret per la min¨²scula, la quotidianitat, all¨° trivial

3 Telefone a Carmina, filla del poeta. Li demane que recorde els moments posteriors a l¡¯adeu del pare. Eixa an¨¨cdota que fa uns mesos em va contar.

¡ªHavien passat quatre mesos de la seua mort. Amb el perm¨ªs de la mare i del meu germ¨¤, em vaig posar a mirar entre els seus papers. Nom¨¦s volia posar un poc d¡¯ordre. Llegia el primer vers, o la primera anotaci¨®, i anava separant el material. De sobte, escrit en una d¡¯aquelles p¨¤gines, vaig llegir: Qu¨¨ fas furgant en els meus papers? Que ja soc mort? Tu qui ets? Em vaig posar hist¨¨rica. Vaig eixir corrents d¡¯all¨¤. Plorant. Sense paraules. Perqu¨¨ sentia que mon pare estava viu. Com ara.

Estell¨¦s t¨¦ un poe?ma emblem¨¤tic on imagina el seu final. Est¨¤ escrit en vers, per¨° diu aix¨ª: Em posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, d¡¯aquelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Despr¨¦s tancareu el ta¨¹t. No vull que em vegen. A l¡¯hora justa vull que a Burjassot, a la parr¨°quia on em batejaren, toquen a mort. M¡¯agradaria, encara, que alguna dona del meu poble isqu¨¦s al carrer, inquirint: ¡°?Que qui s¡¯ha mort?¡±. I que li donen una breu not¨ªcia: ¡°?s el fill del forner, que feia versos¡±. M¨¦s cultament encara: ¡°El net major de Nadalet¡±. Poseu-me les ulleres.

Li pregunte a Carmina si al seu pare, realment, li van posar les ulleres. Si abans de tancar el ta¨¹t, Vicent se¡¯n va anar amb les ulleres.

¡ªS¨ª. Du les ulleres posades. Per¨° no hem dit mai qui li les va posar.

4 Neruda va escriure el Canto general: quinze mil versos de poesia ¨¨pica, pol¨ªtica, compromesa. De venes obertes i gola escatada. Un monument patri¨°tic a l¡¯Am¨¨rica dels oprimits i els silen?ciats per la Hist¨°ria.

Estell¨¦s va escriure el Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤: vora dos mil p¨¤gines i un miler llarg de poemes per bastir l¡¯imaginari col¡¤lectiu d¡¯un pa¨ªs desfermat. Per construir la identitat valenciana. Fuster posava la ra¨®, Estell¨¦s posava l¡¯emoci¨®. Cap pa¨ªs s¡¯ha fet des de la ra¨®. I Estell¨¦s, despr¨¦s de tres segles de derrotes i 40 anys de dictadura, es va arromangar.

Es pos¨¤ a pintar, a m¨¤quina, la Capella Sixtina valenciana. Tot un fresc del pa¨ªs. Amb poemes dedicats als rius, les pedres, les muntanyes, les flors. Amb poemes dedicats a icones com l¡¯escut, el rei Jaume I, Miquel Grau o sant Vicent Ferrer. Als pintors, de Sorolla a Renau. Als poetes, de Ramon Llull a Miguel Hern¨¢ndez. Als compositors, a les festes. Tamb¨¦ als tra?dors, als delators, als botxins, als Fills de la Gran Puta. Amb cantates ofertes a episodis hist¨°rics com la revolta de les Germanies, la desfeta d¡¯Almansa, la crema de X¨¤tiva, l¡¯afusellament del rector Peset. Llibres sencers dedicats a les polis cl¨¤ssiques: X¨¤tiva, D¨¦nia, Elx, Pen¨ªscola, Borriana, Gandia, Morella, Alzira, Alcoi. I una llarga i colossal i desmesurada i apassionada cantata als pobles, recorrent quinze comarques, amb huit versos escrits per a cada poble.

Aquell treball herculi, inconcl¨²s, ha renascut. L¡¯acaba de publicar, en una nova edici¨® revisada i reordenada, l¡¯editorial d¡¯Estell¨¦s des de sempre: Tres i Quatre, el primer somni de molts d¡¯Eliseu Climent. Diu Jan Brugueras, editor del segell, que des de 1976 porten trenta reimpressions del Llibre de Meravelles, el gran hit d¡¯Estell¨¦s. Trenta. Inaudit en la hist¨°ria de la poesia valenciana. Ara publiquen la que est¨¤ destinada a ser l¡¯antologia de refer¨¨ncia: Una tendresa oculta (poemes escollits). Quasi 500 p¨¤gines. M¨¦s de 250 poemes seleccionats per Jaume P¨¦rez-Montaner. Una joia on estan els de sempre, per¨° tamb¨¦ molts poemes desconeguts.

Per¨° tornem al projecte del Mural.

Omplin els volums IX, X, XI i XII (aquest ¨²ltim encara no editat) de l¡¯Obra Completa d¡¯Estell¨¦s. Va escriure el poeta: Aquest poble mereix un mural de tenebres. Un mural de silenci. De portes que no s¡¯obren. De coits que no es cometen. I ¨¦s aix¨ª com Estell¨¦s es va posar a escriure en plena Transici¨® (1974-1978) esta cr¨°nica exaltada, estellesianament irada: la seua venjan?a immortal a una llarga polseguera de quaranta anys de teranyina vil. ?s un mapa sentimental que no pogu¨¦ vore acabat; l¡¯edici¨® fou p¨°stuma, en 2002, nou anys despr¨¦s de la mort del poeta de Burjassot. Ara torna nova. I com subratllen a les introduccions els nous ant¨°legs ¡ªels professors Jordi Oviedo Seguer i Irene Mira-Navarro¡ª en el Mural vibra l¡¯esperan?a m¨ªstica. De la reescriptura dels fets hist¨°rics en la mem¨°ria col¡¤lectiva a la fe en un futur pr¨°sper. Ahir, dem¨¤: s¨®n els temps d¡¯un descomunal projecte po¨¨tic, i c¨ªvic, que glossa l¡¯¨¨pica subalterna d¡¯un poble en marxa. I al capdavant, ell. El poeta que se sent poble. Que ¨¦s poble. Per¨° que decideix abanderar aquell mateix poble.

Enguany el centenari d¡¯Estell¨¦s ha esdevingut, tamb¨¦, trinxera ideol¨°gica: hi ha qui el celebra i qui no

5 Un dia, Vicent li va dir a Ovidi: Malparit, m¡¯has furtat el poema. Aix¨ª ha estat. ¡®Els amants¡¯ ¨¦s tant d¡¯Estell¨¦s com d¡¯Ovidi Montllor, amics eterns. S¨®n dos minuts m¨¤gics convertits en cultura popular. Possiblement ¨¦s el vers en valenci¨¤ m¨¦s conegut: No hi havia a Val¨¨ncia dos amants com nosaltres.

M¨¦s desconeguts ¡ªper¨° insuperables per escoltar a mitjanit, sol, en la foscor de la casa¡ª s¨®n els vuitanta-quatre minuts del Coral romput que diu Ovidi entre les cordes de Toti. Una amable, una trista, una petita p¨¤tria, entre dues clarors, de comer?os antics, de parelles lent¨ªssimes, d¡¯infants a la placeta. Aix¨ª comen?a este llarg poe?ma ple de fam i de fred, de pors i repressi¨®; d¡¯alegria de viure malgrat tot.

Hi ha m¨¦s.

La investigadora Isabel Paulo Selvi ha identificat 164 poemes d¡¯Estell¨¦s musicats entre 1973 i 2013. Pop, rock, ska, reggae, blues, soul, can?¨® d¡¯autor, bolero, albaes. De tot. I quasi tots: Obrint Pas, la Gossa Sorda, la F¨²miga, Meritxell Gen¨¦, Maria del Mar Bonet, Maria Arnal, Al Tall, Paco Mu?oz, Miquel Gil, ?scar Briz, Bertomeu.

Ha transcorregut una d¨¨cada des d¡¯eixe estudi i han arribat moltes m¨¦s versions. L¡¯¨²ltima ¡ªtremenda¡ª la interpreta Pau Alabajos. ?s l¡¯'Assumir¨¤s¡¯, i per fi sona com all¨° que ¨¦s: un himne. El videoclip ¨¦s un cant ¨¨pic i enamorat al pa¨ªs d¡¯Estell¨¦s: les roques bombardejades d¡¯Ares del Maestrat, el cim celest del Penyagolosa, la platja escumosa de la Reneg¨¤, la m¨¤gia de la penya Forad¨¤, els boscos cremats de la Vall d¡¯Ebo, l¡¯exuberant i alhora esquifida horta de Val¨¨ncia, els carrers en cos mortal de Val¨¨ncia, cap i casal, segon amor d¡¯Estell¨¦s despr¨¦s d¡¯Isabel, la dona mitificada, l¡¯ama d¡¯eixes cames que sempre venien i mai no arribaven, l¡¯amant dels arraps i els besos en els terrats de llen?ols blancs al vent de Val¨¨ncia. Misser Masc¨® 17, primer pis venint del cel. El seu m¨®n. Sa casa.

6 Estell¨¦s s¡¯ha convertit en una icona pol¨ªtica. Per aix¨° ha quallat la Festa Estell¨¦s: una reivindicaci¨® anual de la cultura, de la llengua i del pa¨ªs que cada setembre recorda el seu poeta m¨¦s popular. El del piment¨® torrat.

Enguany, el centenari d¡¯Estell¨¦s ha esdevingut, tamb¨¦, trinxera ideol¨°gica: qui el celebra i qui no. Una Generalitat s¨ª, l¡¯altra no. El Ministeri de Cultura s¨ª, les Corts Valencianes no. Un ajuntament s¨ª, l¡¯altre no. Propietats de la pena d¡¯este temps.

Eixe fil condueix a l¡¯Estell¨¦s m¨¦s pol¨ªtic. El rebel. El resistent. Ac¨ª van deu versos pol¨ªtics d¡¯Estell¨¦s per estampar en samarretes. Deu manaments d¡¯un descregut.

Allo? que val e?s la conscie?ncia de no ser res si no s¡¯e?s poble.

Hi haur¨¤ un dia que no podrem m¨¦s i llavors ho podrem tot.

Un entre tants com no aguarden i lluiten.

Ser¨¤s la clau que obri tots els panys.

Ac¨ª em pariren i ac¨ª estic.

Com una consigna, circula secretament de ma? en ma? per tot el poble, una rosa de paper.

Oh clar pa¨ªs que ara volen obscur homes obscurs de tenebrosa lletra.

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

Enyore un temps que no ¨¦s vingut encara.

Despr¨¦s del teu silenci estricte, camines decididament.

Venia de fam¨ªlia de forners, per¨° fou obrer de la paraula. Viva, amarga, joiosa. Es pass¨¤ la vida escrivint

7 ?s el poeta vitalista, el poeta de l¡¯alegria. Per¨° se li va morir una filleta. Nom¨¦s tenia tres mesos. Li deien Isabel. I son pare es va posar a teclejar en la vella Underwood. Com sempre, per¨° com mai. Perqu¨¨ li va eixir un poemari en castell¨¤.

No es va adonar del canvi de llengua fins que portava la meitat del volum escrit. All¨° que anava a contar era massa ¨ªntim. I amb la seua dona, d¡¯origen asturi¨¤, Vicent parlava en castell¨¤. Tardaria trenta-dos anys en publicar-lo, amb el t¨ªtol Primera soledad. Una finestra desconsolada al buit. I sona aix¨ª, l¡¯Estell¨¦s trist i en castell¨¤ original: Te cogio? el hombre aquel, te tomo? como un fardo, como un bulto pequen?o, y te puso en la cama y te abrio? la toquilla y empezo? a desnudarte y la ti?a no quiso y te tapo? otra vez, y el hombre aquel te ato? un pan?uelo a la cara y la ti?a le dijo que no te hiciera dan?o cuando iba a hacer el nudo sobre tu cabecita, y tu? estabas ya muerta, y tu? estabas ya muerta, completamente muerta, y nadie te podi?a hacer ya ningu?n dan?o, y nadie comprendi?amos que nadie te podi?a hacer ya dan?o entonces, y nos quedamos mudos de terror, hija mi?a, cuando nos dimos cuenta de lo que habi?a dicho la ti?a, porque ya nada te hari?a dan?o.

8 Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Aix¨° escriu un poeta fet de mem¨°ria i d¡¯anhels, un periodista amb una superdotada capacitat d¡¯observaci¨®.

Deia d¡¯ell Josep Pla que era un prosista prodigi¨®s que escrivia en vers. Deia d¡¯ell Joan Fuster que la seua poe?sia podria haver estat novel¡¤la: la novel¡¤la de Balzac. Tamb¨¦ se¡¯l podria qualificar de cronista l¨ªric. M¨¦s encara: mereix un lloc d¡¯honor ¡ªque no t¨¦, perqu¨¨ se¡¯l desconeix, orfe com est¨¤ de traduccions¡ª en la no-ficci¨® espanyola de postguerra. Aix¨° ¨¦s el Llibre de meravelles sencer: un excel¡¤lent reportatge d¡¯un temps amarg, de boca tancada per la fam i la censura.

Com ha escrit Enric Bou, Estell¨¦s ¨¦s un escriptor amb un inusitat inter¨¦s per all¨° infraordinari, en el sentit que li atorga a la paraula Georges Perec. Sempre atret per la min¨²scula. Per la quotidianitat. Per all¨° m¨ªnim i trivial. La seua obra ¨¦s un trencad¨ªs sensorial fet de cobertors i llits de canonge, cucs de seda en caixes de sabates, fem d¡¯estable als camps, veus dels bars i olor d¡¯oli fregit, la filla major brodant inicials conjugals al coix¨ª, una parella que s¡¯agafa les mans i es mira als ulls, l¡¯enrenou de tramvies grocs a la nit, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tot Val¨¨ncia en flames la nit de Sant Josep mentre f¨¦ieu l¡¯amor en aquella terrassa.

La vida de cada dia.

9 Teodor Llorente fou el rostre valenci¨¤ de la Renaixen?a. Un cantor exaltat del paisatge desproblematitzat. Del Levante feliz, en dir¨ªem hui. Per exemple aix¨ª: Vora el barranc dels Algadins mour¨¤ dem¨¤ les palmes l¡¯aire, li donaran los horts son flaire, i sa cant¨²ria els teuladins.

Estell¨¦s li pega la volta. Ell busca el problema. Habita el drama. S¡¯indigna amb la trag¨¨dia. Per aix¨° replica Llorente d¡¯una manera elegant. Per aix¨° escriu un monument al barranc que travessa Paterna, paradigma de l¡¯horror de postguerra, de la seua repressi¨® al mur dels afusellaments d¡¯Espanya amb m¨¦s de dos mil morts.

Escriu Estell¨¦s: Vora el barranc del Carraixet hi ha un taronger d¡¯amargues branques: penja una collita de m¨¤rtirs d¡¯una mort amarada i pobra. ?s un llarg poema on reviuen les pupil¡¤les rebentades dels afusellats, les flassades de pobra terra damunt dels cossos, els enterraments de caritat, les ungles negres de terra, els botxins de foli i estampeta. Els morts de fredes matinades. Els morts de les nits tenebroses. Els assassinats de la terra.

Els Algadins: La vida que disfressa la Renaixen?a.

El Carraixet: La mem¨°ria que afirma una esperan?a.

10 Hi havia un silenci i el poeta el forad¨¤. Amb paraules. Ell venia d¡¯una fam¨ªlia de forners, per¨° fou un obrer de la paraula. Viva, amarga, joiosa. Es pass¨¤ la vida escrivint. Sense fre. Sense poder parar d¡¯escriure. Un cant llargu¨ªssim i penosament lent. Una balada infinita. De morts petites i amors de contraban. D¡¯aquelles coses que venen i van. Orgull¨®s de ser un entre tants. Per¨° assumint, messi¨¤nic, la veu d¡¯un poble. La veu que encara hui desborda, secretament, uns llibres familiars forrats de grana i verd.

Una tendresa oculta (poemes escollits)

Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s
Edicions 3 i 4
480 p¨¤gines. 26 euros