Miquel Desclot, unes perles de rosada escrita

¡°Que quina her¨¨ncia / us llegar¨¦? Doncs p¨¨tals / per primavera, / cucuts per la can¨ªcula / i erables per l¡¯octubre...¡±: aquests versos semblen contenir l¡¯esperit de la l¨ªrica cl¨¤ssica japonesa. Es tracta d¡¯una waka o tanka escrita pel monjo Ryokan durant una de les etapes de la tradici¨® po¨¨tica nipona, el per¨ªode d¡¯Edo ¡ªmoment en qu¨¨ s¡¯institucionalitzava, tamb¨¦, la tradici¨® de l¡¯haikai o haiku. Des del per¨ªode arcaic o de Nara (que comen?a el nostre s. IV) fins al per¨ªode modern (que comptem a partir del 1868), ...

¡°Que quina her¨¨ncia / us llegar¨¦? Doncs p¨¨tals / per primavera, / cucuts per la can¨ªcula / i erables per l¡¯octubre...¡±: aquests versos semblen contenir l¡¯esperit de la l¨ªrica cl¨¤ssica japonesa. Es tracta d¡¯una waka o tanka escrita pel monjo Ryokan durant una de les etapes de la tradici¨® po¨¨tica nipona, el per¨ªode d¡¯Edo ¡ªmoment en qu¨¨ s¡¯institucionalitzava, tamb¨¦, la tradici¨® de l¡¯haikai o haiku. Des del per¨ªode arcaic o de Nara (que comen?a el nostre s. IV) fins al per¨ªode modern (que comptem a partir del 1868), Miquel Desclot ens ofereix un recorregut per totes les etapes de la poesia japonesa a En coix¨ª d¡¯herba: un florilegi delicat, que repr¨¨n, revisat i reeditat ¡ªn¡¯ha ampliat not¨°riament el nombre d¡¯autors i poesies¡ª, el recull publicat a la mateixa col¡¤lecci¨® l¡¯any 1995 (aleshores titulat Per tot coix¨ª les herbes).

Antologia de poesia tradu?da? A les notes finals, Desclot matisa aquests dos conceptes. ¡°No he pret¨¨s res m¨¦s ¡ªni menys¡ªque assajar d¡¯oferir un llibre de poesia¡±; una collita de poemes guiada pel gust personal, i ¡°la naturalitat amb qu¨¨ se¡¯m lliuraven formalment¡±. ?s per aquest motiu que no hi trobem notes a peu de plana que enfarfeguin el paper. I aix¨° fa que la lectura es condensi i es depuri, a la vegada, en aquestes ¡°petites perles de rosada¡±, tan prenyades de silenci com de sentit, que s¨®n les tankes i els haikus, les dues formes cl¨¤ssiques recollides. Per altra banda, Desclot no tradueix directament del japon¨¨s. Per aix¨°, en lloc de traduccions, prefereix el concepte d¡¯interpretacions, que Mari¨¤ Manent havia emprat per descriure la seva mateixa experi¨¨ncia amb la poesia xinesa. ¡°Diria que no he tradu?t poesia japonesa en catal¨¤, sin¨® que he escrit poesia japonesa en catal¨¤¡±. Literarietat abans que literalitat: l¡¯int¨¨rpret ha decidit respectar, primer de tot, el to i l¡¯esperit de les poesies originals.

Substancialment concisa, la forma de la tanka i del haiku rebla la qualitat t¨¤cita, ¨ªntima i suggeridora de l¡¯art de la poesia. La fond¨¤ria del sentit, en cadascun d¡¯aquests poemes, s¡¯amaga sempre en la penombra del pleniluni, en l¡¯eco lluny¨¤ de l¡¯udol d¡¯un c¨¦rvol, en un cap de rosella mai del tot badat ¡ªimatges recurrents en molts dels versos.

A poc a poc, el lector es familiaritza amb imatges i s¨ªmbols que abonen, en les composicions de totes les ¨¨poques, l¡¯esperit de cadascuna de les estacions de l¡¯any: els p¨¨tals de cirerer, la parten?a de les oques o el rossinyol a la primavera; l¡¯udol del c¨¦rvol, els erables o el vent fred a la tardor. Es tracta d¡¯una poesia s¨°bria, essencial, arrelada sempre a un context temporal i espacial concrets, que canta les qualitats del m¨®n sensible: formes, moviment, frag¨¤ncies, llum, reflexos, sensacions. Malgrat aix¨°, i per b¨¦ que alguns poemes ens puguin semblar fonamentalment decoratius, lleugers o fins i tot c¨¤ndids, gaireb¨¦ totes les imatges que animen els versos enclouen p¨ªndoles de transcend¨¨ncia i una aparentment gravetat ingr¨¤vida. ¡°Les flors de pruna / no han caigut encara. Per¨° a la bassa / ja se¡¯n percep la imatge / a l¡¯aigua reflectida¡±, ens adverteix una tanka de primavera. El pes del temps sempre ¨¦s present: quan la tardor arriba, ni tan sols el vent ¨¦s alliberador: ¡°Cau una fulla / Vaja!, una sola fulla, / presa del vent¡±.

Amb una veu tradicionalment objectiva, depurada de la figura del jo (nom¨¦s els autors del per¨ªode modern comen?aran a introduir els sentiments personals en el poe?ma), la tradici¨® nipona fa honor a la m¨¤xima virtut del yugen, ¡°la capacitat de representar l¡¯inefable i l¡¯invisible, el que hi ha darrere de la naturalesa que percebem amb els sentits corporals partint del testimoni que aquests proporcionen¡±, segons explica ?ngel Crespo al pr¨°leg. ¡°Aquest m¨®n nostre, / un enfilall de perles / de lleu rosada/ en un fil fragil¨ªssim/ obrat per una aranya¡±. Els poemes d¡¯aquest recull s¨®n com l¡¯enfilall de perles de rosada que enlluenten i revesteixen la teranyina de sentit que embolica el m¨®n.