Quin canvi necessita Mallorca i com el contarem

Aquest diumenge Mallorca acollir¨¤ una manifestaci¨® hist¨°rica sota el lema ¡°Canviem el rumb. Posem l¨ªmits al turisme¡±. Si res no falla, la convocat¨°ria tindr¨¤ un car¨¤cter massiu que certificar¨¤ el gir que s¡¯ha produ?t en la percepci¨® majorit¨¤ria d¡¯un model econ¨°mic que ha arribat al seu punt de m¨¤xima tensi¨®. Jo hi ser¨¦, i me n¡¯alegrar¨¦ molt en cas que l¡¯¨¨xit es confirmi. Tot i aix¨°, permeti¡¯m llen?ar un parell (mallorqu¨ª) de gerros d¡¯aigua freda.

En menys d¡¯una d¨¨cada, el discurs cr¨ªtic amb el turisme realment existent ha esdevingut m¨¦s transversal i com¨² que mai. Gent que fa poc t¡¯etzibava el fam¨®s axio?ma ¡°aqu¨ª vivim d¡¯aix¨°¡± tot d¡¯una que al?aves una mica la veu contra la massificaci¨®, la contaminaci¨® o el segrest dels espais p¨²blics, ara s¡¯indigna pel preu de l¡¯habitatge (ni tan sols els fills de funcionaris amb apartaments heretats poden esquivar-ne els perjudicis) o els embussos apocal¨ªptics a la via de cintura. Per¨°, qu¨¨ significa aix¨°?

Molt em temo que aqu¨ª es repeteixi un cl¨¤ssic dels cicles econ¨°mics, ¨¦s a dir, que la queixa s¡¯est¨¦n quan ¨¦s massa tard per invertir el sentit de les coses, o millor dit, que s¡¯est¨¦n precisament perqu¨¨ ja ¨¦s massa tard i, en conseq¨¹¨¨ncia, la cobd¨ªcia s¡¯est¨¤ quedant sense coartades per autoenganyar-se.

Ara b¨¦, imaginem que s¨ª que som a temps d¡¯evitar el lent declivi (maquillat amb xifres de pop franquista: el turista un mill¨®n, i tal) previ a la definitiva obsolesc¨¨ncia de l¡¯illa com a dest¨ª l¨²dic. Que ni l¡¯escalfament global, ni la desaparici¨® de les classes mitjanes occidentals, ni el trist futur que acara Europa ens trauran del mapa del benestar a potades. En aquest cas, qui i com gestionar¨¤ el canvi?

En vista de les dues legislatures ¡°progressistes¡± anteriors o dels arguments que alguns representants nostrats de les arts, de perfils notablement homogenis en termes d¡¯extracci¨® social, esgrimeixen en un v¨ªdeo viralitzat que aquests dies ens convocava a la manifestaci¨® (¡°estic fart de no poder aparcar al meu carrer¡±), i sospitant que en privat el PP de Marga Prohens ¨¦s conscient de la saturaci¨® al marge de les contradiccions hip¨°crites del seu discurs p¨²blic, jo m¡¯atreviria a vaticinar que el canvi ser¨¤ dirigit des del realisme capitalista: la massificaci¨® s¡¯intentar¨¤ substituir per un turisme de superluxe m¨¦s antip¨¤tic i tir¨¤; la m¨¤ d¡¯obra sobrera no ser¨¤ recol¡¤locada, sin¨® foragitada; i el teixit col¡¤lectiu no deixar¨¤ d¡¯empobrir-se. Tot aix¨°, insisteixo, si no petem abans.

O si no espavilem, ¨¦s clar.

En aquest context, tant de bo la creaci¨® a Mallorca assumeixi la seva ¨²nica responsabilitat: espolsar-se la vella tend¨¨ncia nost¨¤lgica per conrear mirades (a la narrativa, les arts pl¨¤stiques, la m¨²sica, l¡¯assagisme o, si no, almenys a les entrevistes) m¨¦s urgents, travessades per hip¨°tesis m¨¦s ¨¤mplies, capaces de ressonar als barris que Emaya mai fa nets i d¡¯enregistrar i il¡¤luminar les vertaderes dimensions del repte.