Mallorca no es ven, i el nostre solar, menys

¡°Mallorca no es ven¡±, corejaven els manifestants (corej¨¤vem, hauria de dir jo, que si vaig faltar a la cita va ser nom¨¦s per pura impossibilitat d¡¯agenda) que ompliren els carrers de Palma el passat dia 25 de maig en protesta contra el cercle pervers que connecta la sobreexplotaci¨® tur¨ªstica amb el preu impossible de l¡¯habitatge. Tenir mem¨°ria serveix per recon¨¨ixer l¡¯antecedent d¡¯aquesta fita hist¨°rica en un altre esl¨°gan, ¡°Qui estima Mallorca no la destrueix¡±, que ja protagonitz¨¤ una marxa l¡¯any 2004 reclamant una altra manera de fer les coses a l¡¯illa.

Llavors com ara, per¨°, les consignes permeten lectures distintes si les entenem com a oracions imperatives o b¨¦ d¡¯una altra manera. Perqu¨¨ el cert ¨¦s que Mallorca sempre l¡¯han destru?t persones que afirmaven estimar-la, adorar-la i fins i tot representar-la. D¡¯altra banda, d¡¯aquells dies de fa dues d¨¨cades en recordo un article en qu¨¨ Eduardo Jord¨¤ al¡¤ludia al poemari La destrucci¨®n o el amor de Vicente Aleixandre per cercar un gir inc¨°mode al lema: en realitat, venia a dir Jord¨¤, estimar una persona o un territori vol dir, quasi sempre i en alguna mesura, envair-lo, alterar-lo, destruir all¨° que era l¡¯¨¦sser estimat abans d¡¯entrar en contacte amb qui diu estimar-lo. I ¨¦s que el llenguatge (com els fets que pret¨¦n ordenar o ressituar) mai es conforma amb oferir una ¨²nica i consoladora cara.

De tornada a 2024, la saturaci¨® del territori i del mercat immobiliari ¨¦s tan ¨°bvia que, per primera vegada, la necessitat de repensar el model productiu ha esdevingut una mena de sentit com¨² compartit per gaireb¨¦ tothom (llevat, ¨¦s clar, d¡¯un contingent inevitable de verros), tot i els molts matisos que presenten els discursos entorn de la idea. En aquest sentit, la pancarta ¡°Mallorca no es ven¡± ¨¦s una excel¡¤lent s¨ªntesi d¡¯un sentir moral que tots (repeteixo) compartim; tamb¨¦ a la meva fam¨ªlia, per cert.

Ara que, en el nostre cas, la frase tamb¨¦ t¨¦ un significat literal: i ¨¦s que ja fa dos anys i mig que els tres germans Nadal Suau vam heretar un solaret dels nostres padrins, prop de s¡¯Estanyol, i no hi ha manera de posar-nos d¡¯acord: na Teresa, funcion¨¤ria d¡¯Emaya (no li demanin com aprov¨¤ les oposicions l¡¯any 93, si us plau) est¨¤ entestada a transformar-lo en agroturisme; en Tolo ens pressiona per comprar-nos les nostres parts a preu de patat¨® i fer-hi un xalet amb piscina per a la filla; i jo ja he trobat uns suecs que ens el comprarien a molt bon preu (alerta!, simplement al preu de mercat: sis o set milions d¡¯euros)... Per¨°, ai!, la fam¨ªlia no es deixa conv¨¨ncer.

Al final resultar¨¤ que (a banda dels qui no en s¨®n propietaris ni d¡¯un cent¨ªmetre quadrat) nosaltres serem els ¨²nics idiotes que no hauran venut Mallorca abans que de veres ning¨² es vengui Mallorca.