Pilar¨ªn Bay¨¦s i Carme Sol¨¦ Vendrell: Deixeu que els infants s¡¯acostin als llibres

Una pancarta oneja en un balc¨® de l¡¯Eixample. Nom¨¦s hi apareix el rostre d¡¯una nena dibuixat en un en¨¨rgic tra? negre i un enigm¨¤tic Why? I nom¨¦s per aix¨° s¨¦ que ja he arribat a casa de la Carme Sol¨¦ Vendrell (Barcelona, 1944), il¡¤lustradora infantil i pregonera de les Festes de la Merc¨¨ d¡¯enguany, en qu¨¨ la mirada dels nens ser¨¤ la protagonista. El fot¨°graf i jo enfilem l¡¯escala. ?s finals d¡¯agost i fa molta calor. En arribar al tercer pis penso en la Pilar¨ªn Bay¨¦s (Vic, 1941), tamb¨¦ il¡¤lustradora infantil i premi Traject¨°ria de la imminent Setmana del Llibre en Catal¨¤. Hi penso perqu¨¨ no hi ha ascensor. Per¨° la meva preocupaci¨® ¨¦s infundada. La Carme ens obre la porta i, darrere seu, apareix la Pilar¨ªn, tan somrient com qualsevol dels seus personatges de galtes roges. Ja fa una estona que la fan petar. En un tres i no res, l¡¯estudi de pintura es converteix en un plat¨® improvisat. Mentrestant, les espero a la sala d¡¯estar, on una altra nena ¡ªara pintada a l¡¯oli¡ª em mira als ulls. Tan profundament que estic segura que em llegeix el pensament.

¡°Aquest ¨¦s un dels primers retrats que vaig fer de la campanya Why? Sempre pinto cares reals, i ja m¡¯ho diuen que aquesta ¨¦s impactant¡±, explica la Carme quan ja estem assegudes. L¡¯objectiu de Why? ¨¦s donar veu als nens de la guerra, als que pateixen fam, maltractament, esclavatge i altres monstres. Als qui se¡¯ls roba la inf¨¤ncia siguin d¡¯on siguin. Aquesta, per¨°, no ¨¦s una campanya recent. Va comen?ar-la fa una d¨¨cada i s¡¯ha materialitzat en forma de pancartes, exposicions (la propera, una retrospectiva a Tarragona el 2025), un llibre hom¨°nim i performances reivindicatives. Sense anar m¨¦s lluny, la inf¨¤ncia de les dues dones octogen¨¤ries que tinc al davant ¡ªbelles, s¨¤vies, desbordants¡ª tamb¨¦ va ser molt diferent. Una es va criar al barri d¡¯Horta i es va quedar sense mare ¡ªmalalta de tuberculosi¡ª als nou anys, un buit que va omplir gr¨¤cies al dibuix i, m¨¦s tard, la pintura i l¡¯escultura. L¡¯altra va tindre una inf¨¤ncia feli? a comarques, envoltada d¡¯una fam¨ªlia extensa i pintoresca. Per¨° totes dues somiaven a fer punta al llapis i omplir de vida els fulls en blanc. I segueixen fent-ho aix¨ª.

¡°El primer cop que em van parlar de la Carme em van dir que era actriu i que dibuixava fenomenal¡±, recorda la Pilar¨ªn, que va formar-se a l¡¯Escola de Belles Arts de Sant Jordi i que va publicar el primer llibre el 1964. Sis d¨¨cades m¨¦s tard, en compta un miler i encara est¨¤ en actiu engrescada en un mastod¨°ntic projecte de murals. ¡°Jo en aquella ¨¨poca ja veia els teus llibres, Pilar¨ªn¡±, rebla l¡¯al¡¤ludida, que va estudiar a La Massana i va fer el seu debut editorial poc despr¨¦s, el 1968. D¡¯en?¨¤, acumula premis prestigiosos ¡ªha il¡¤lustrat de Garc¨ªa M¨¢rquez a Rodoreda¡ª i tamb¨¦ un grapat de contes propis, tan bells i po¨¨tics com el recent Mitana i la can?¨® del mar. Diuen que es van con¨¨ixer en un programa de r¨¤dio als anys setanta, que comparteixen referents (Lola Anglada, Merc¨¨ Llimona, Maria Claret...) i que intueixen per qu¨¨ la il¡¤lustraci¨® infantil era un camp on les dones tenien marge de maniobra. ¡°Perqu¨¨ a Catalunya sempre hi ha hagut tradici¨® pedag¨°gica¡±, assegura la Pilar¨ªn. ¡°I tamb¨¦ perqu¨¨ els homes no volien dibuixar, ells volien pintar¡±, exclama la Carme. ¡°Recordo que T¨¤pies i Subirachs tenien una rivalitat tremenda. Jo li deia a Subirachs que aix¨° al m¨®n de la il¡¤lustraci¨® no passava. I ell em replicava: ?s clar, Pilar¨ªn! Per qu¨¨ no s¡¯hi mouen diners! I ves que tenia ra¨®! Ara, tamb¨¦ haig de dir que tot aix¨° va canviar gr¨¤cies a la Carme, ella va fer que els il¡¤lustradors valor¨¦ssim la nostra feina i ens reivindiqu¨¦ssim. El m¨¨rit ¨¦s seu¡±.

Les dues han trepitjat moltes aules i biblioteques, experi¨¨ncies enriquidores que han compartit amb infants d¡¯arreu

Remoure pels calaixos de la mem¨°ria les aboca a la seva pr¨°pia inf¨¤ncia. ¡°Jug¨¤vem molt, ens enfil¨¤vem pels arbres, fins i tot els bonys d¡¯una figuera tenien nom. Tamb¨¦ ens invent¨¤vem paraules. La imaginaci¨® la ten¨ªem creant¡±, recorda la Carme, conven?uda de les conseq¨¹¨¨n?cies nocives de tanta addicci¨® a la pantalla. ¡°Els priva de ser nens, de jugar, del tu a tu amb els altres¡±, afegeix. ¡°No els beneficia tenir tants impactes¡±, continua la Pilar¨ªn, rememorant una inf¨¤ncia plena per¨° austera. ¡°Ara b¨¦, si els nens tenen acc¨¦s als llibres, els gaudeixen. Per aix¨° el paper dels mestres i les escoles ¨¦s tan important¡±. Aquesta ¨¦s una opini¨® compartida. Totes dues han trepitjat moltes aules i biblioteques. Experi¨¨ncies enriquidores en les quals han pogut compartir la seva obra amb infants d¡¯arreu. I tamb¨¦ copsar que els llibres els fan m¨¦s lliures. En una d¡¯aquestes trobades, un nen va dir a la Carme que Els nens del mar era el primer conte que veia que parlava d¡¯ell. I com aquesta an¨¨cdota, milers. Fins i tot, durant el muntatge de l¡¯exposici¨® Per qu¨¨? del Palau Robert el 2018, un dels t¨¨cnics de llum li va confessar que de petit els seus contes havien estat la seva p¨¤tria. ¡°La part d¡¯infant no la perds mai, per molt dolor que hi hagi. A mi m¡¯ha passat, per aix¨° tinc aquesta mirada amb els nens¡±, assegura la Carme. La Pilarin la mira amb orgull, i cita Rilke: ¡°Ja ho diuen, que la vertadera p¨¤tria que tenim ¨¦s la inf¨¤ncia¡±. I tamb¨¦ els llibres que la marquen, com els seus.