De la Copa Am¨¨rica a la Biennal Manifesta: El nostre ic¨°nic litoral

La Copa Am¨¨rica ha tingut un impacte urban¨ªstic i arquitect¨°nic al front mar¨ªtim que s¡¯ha focalitzat al port: noves edificacions o intervencions sobre les que ja existien, que aprofitaven per atorgar-los m¨¦s sentit urb¨¤, segons els promotors. Aix¨ª, ha perm¨¨s reformar edificis per a noves activitats o rehabilitar-ne d¡¯altres, com el del Portal de la Pau, enderrocar-ne algun, com el de Cinesa, instal¡¤lant els pavellons i hangars dels participants, i tamb¨¦ alguna nova construcci¨® que assenyali arquitect¨°nicament la regata global. Aquest ¨¦s el cas del mirador aixecat a l¡¯extrem de la rambla de la nova bocana, un edifici que es podria batejar com a porta, donada la seva forma. ?s potser l¡¯edifici amb m¨¦s vocaci¨® de representar la intervenci¨® portu¨¤ria, ja que mostra amb el seu aspecte s¨°lid que est¨¤ constru?t i no enganxat ni collat amb visos. Per¨° sembla, en canvi, afectat per certa simplificaci¨® formal que fa pensar que controla l¡¯entrada m¨¦s que no pas convida a entrar. All¨¤, al final d¡¯aquest passeig, s¡¯han reunit les explicacions confiades a diferents peces auxiliars, maquetes, senyals al paviment, restes de l¡¯antic espig¨®, pl¨¤nols i v¨ªdeos. En veure-les, no es pot evitar pensar que el port ja no pertany a la ciutat.

Ja no es pot anar a passejar al ¡°rompeolas¡± com fa uns quants anys, com mostren les imatges d¡¯aquells diumenges massius. Ens han pres aquell passeig de diumenge que era el balc¨® al mar de Barcelona.

Aquest conjunt d¡¯intervencions singulars ens fa adonar que la gen¨¨tica del port s¡¯ha est¨¨s i s¡¯ha empeltat ara amb la gen¨¨tica d¡¯una exposici¨®, convertint una franja del litoral en una col¡¤lecci¨® lineal d¡¯objectes singulars constru?ts a primera l¨ªnia. La regata global sembla haver excitat aquesta singularitat, que ens fa venir al cap l¡¯Hotel Vela, les dues torres de la Vila Ol¨ªmpica, el peix daurat o l¡¯edifici de Gas Natural, i ens hauria de prevenir de la seva antiurbanitat.

No ¨¦s estrany que sigui aix¨ª, ja que els ports han estat sempre un lloc on vaixells de tota classe, forma i grand¨¤ria, i els ginys i la maquin¨¤ria usual que solen acompanyar-los a terra, com les grans grues o els dip¨°sits de tota mena, s¨®n el m¨¦s corrent. En el cas de Barcelona hem d¡¯afegir les torres del telef¨¨ric i altres artefactes m¨¦s allunyats, com la incineradora o la t¨¨rmica del Bes¨°s, que probablement tenen una responsabilitat en el predomini de la construcci¨® singular i ¡°singularitzada¡±, ¨¦s a dir, sola i a?llada, tan corrent al nostre litoral urb¨¤.

La Copa de l¡¯Am¨¨rica ha coincidit amb la Biennal Manifesta 15, que tamb¨¦ escampa per diferents llocs de l¡¯¨¤rea metropolitana les seves accions, i un d¡¯aquests ¨¦s la t¨¨rmica de Sant Adri¨¤, sens dubte la m¨¦s colossal de les edificacions singulars del litoral, que allotja instal¡¤lacions de diversos artistes. La seva ¡°activaci¨®¡± en aquests moments sembla reblar la vocaci¨® singular del litoral, on el m¨¦s corrent ¨¦s l¡¯excepcionalitat.

N¡¯hi ha prou amb pensar amb les moltes versions de l¡¯skyline de Barcelona, presents en tanques publicit¨¤ries i autobusos tur¨ªstics, per adonar-se que la singularitat s¡¯ha convertit en alguna cosa purament comercial. No semblem, o no sabem, superar aquest iconisme que urban¨ªsticament representa el contrari de la ciutat.

Millor seria que la franja litoral estigu¨¦s punxada per un seguit de carrers que, convenientment tractats, fossin altres Rambles, com ha reclamat ja fa temps la urbanista Maria Rubert, drenant la ciutat i fent un litoral m¨¦s urb¨¤, proper i accessible, i de passada una ciutat millor. Quan fa alguns anys d¨¨iem que Barcelona vivia d¡¯esquena al mar, potser no imagin¨¤vem que la soluci¨® seria la que tenim ara. Sembla una mica el que fa uns anys em va dir un pag¨¨s pollenc¨ª: ¡°Saps qu¨¨ ¨¦s l¡¯infern? ¡ªem va dir¡ª, doncs ¨¦s anar al cel i que no t¡¯agradi¡±. Tal qual est¨¤ la cosa.