Miquel Obiols, un repte a la fantasia

¡°Molt seri¨®s, dol?, amable, discret, sense malparlar mai de ning¨²¡±. Aix¨ª em definia aquest dilluns l¡¯escriptor Jordi Coca com era Miquel Obiols (79 anys), mort aquest diumenge a Taradell. Amics i ve?ns, tots dos vivien al carrer Bruc de Barcelona. ¡°Darrerament, des que arrossegava problemes de salut, passava temporades a Taradell, on havia estat mestra la seva esposa, la Mariona¡±. Obiols havia treballat amb Coca en un documental sobre Miquel Bau?¨¤, per¨° el reconeixement p¨²blic el t¨¦ pel seu treball com a escriptor i creador televisiu per al p¨²blic infantil i juvenil. Un p¨²blic a qui tractava amb respecte, reptant-lo en la seva intel¡¤lig¨¨ncia.

Obiols va n¨¦ixer a Roda de Ter, aix¨° explica el seu tracte i amistat amb Miquel Mart¨ª i Pol, m¨¦s gran, per¨° del mateix poble. El contacte amb la cultura el tindr¨¤ de ben petit, amb cinc anys, gr¨¤cies a un singular mestre de l¡¯escola, Emili Teixidor. Ell i la seva mare Filomena deixaven llibres al nen de Can Sempre. En va treure gran profit. Obiols els va estar sempre agra?t i no ¨¦s casualitat que el t¨ªtol dels seus primers contes fos Ai Filomena, Filomena! (1977). Filomena era una nena que s¡¯inventava un l¨¨xic que nom¨¦s entenien els seus amics i que deixava exclosos els adults del seu m¨®n. Com va escriure Mar¨ªa Jes¨²s Fern¨¢ndez el 2013, ¡°Obiols aporta un nou concepte de fantasia, inspirada en t¨¨cniques liter¨¤ries avantguardistes, com les propostes de Raymond Queneau i el grup franc¨¨s OULIPO, de Gianni Rodari i d¡¯altres creadors com l¡¯alemany Peter Bichsel¡±. A 16 anys, Obiols entra a estudiar a la Facultat de Farm¨¤cia de Barcelona, per¨° ho deixar¨¤ al quart curs per Filologia Rom¨¤nica.

El personatge de Filomena tamb¨¦ participar¨¤ en el primer projecte de programa infantil i juvenil en catal¨¤ que va llan?ar TVE l¡¯any 1977, Terra d¡¯escudella. Aqu¨ª va comen?ar Obiols una carrera televisiva en la franja dels programes infantils i juvenils. Enorme notorietat va tenir Juego de ni?os (TVE, 1988-92), on famosos i concursants desconeguts havien d¡¯encertar la paraula sobre la qual un grup de nens donava pistes, emprant conceptes m¨¦s o menys ajustats, divertidament xocants moltes vegades. Obiols va dirigir-ne les cinc primeres temporades. Al cap d¡¯uns anys, TVE va voler repescar-lo i Xavier Sard¨¤, que ja l¡¯havia presentat, va portar aquesta sisena temporada (2019). El premi eren els populars ¡°gallifantes¡±, paraula que surt de la barreja de ¡°gallina¡± i ¡°elefant¡±.

Cal recordar t¨ªtols com P¨ªnnic (TVE, 1992-96), un programa contenidor de s¨¨ries, condu?t per Tirant, un t¨¨cnic obsessionat amb la imatge i personatges virtuals instal¡¤lats en entorns imaginaris. La q¨¹esti¨® era no tractar els nens com pallussos. Va tenir un club de socis que va rondar els 50.000 membres i arran d¡¯aquest ¨¨xit, Canal + va encarregar-li la programaci¨® infantil de la seva emissora, on va treballar-hi cinc anys. Despr¨¦s ho faria a la productora Diagonal TV amb projectes per diferents emissores. Des d¡¯aquesta productora va emp¨¨nyer el projecte d¡¯un documental sobre l¡¯escriptor Miquel Bau?¨¤, autor radical en la seva po¨¨tica i convertit en un escriptor rar, de culte. Per fer-lo va demanar la col¡¤laboraci¨® de Jordi Coca en el gui¨® i d¡¯Agust¨ª Villaronga en la realitzaci¨®. El director tamb¨¦ va dirigir un film per a televisi¨® amb gui¨® d¡¯Obiols i Sergi Belbel (Despr¨¦s de la pluja). Obiols sempre va saber rodejar-se dels professionals de m¨¦s prestigi i que m¨¦s li convenien. A TVE va tenir en la realitzaci¨® noms com Merc¨¨ Vilaret o Llu¨ªs Maria G¨¹ell. I treball¨¤ amb Els Comediants, Els Joglars, La Fura dels Baus, Santi Arisa, Amparo Soler Leal, Tina S¨¢inz¡­

Col¡¤laborador en moltes cap?aleres (Avui, Oriflama, Cavall Fort, Tretzevents, Cuadernos de Pedagog¨ªa, El Peque?o Pa¨ªs, El 9 Nou¡­), la llista de premis tant per l¡¯obra liter¨¤ria com audiovisual ¨¦s notable. Des del Premi Cr¨ªtica Serra d¡¯Or de literatura infantil i juvenil (1978) o el Critici in Erba (Bolonya) a un parell d¡¯Ondas, el Ciutat de Barcelona o la medalla de bronze del festival de Nova York (1994) per P¨ªnnic.

Entusiasta del cinema des de petit, quan els diumenges veia tres pel¡¤l¨ªcules, no ¨¦s estrany que un dels seus libres primerencs es tituli El misteri de Buster Keaton: les paraules volen fer la migdiada i aquesta entranyable criatura del cinema¡­ riu. Un dels contes del llibre (A l¡¯inrev¨¦s) el far¨¤ servir Dagoll-Dagom en el muntatge de Nit de Sant Joan. Altres t¨ªtols s¨®n El tigre de Mary Plexigl¨¤s (1987), Iris (1991), Llibre de les M¡¯Al¨ªcies (1990) o He tornat a jugar amb la mare i se m¡¯ha espatllat (2010). En el terreny de la literatura per a adults: 55 taques & gargots (2002) -escrit quan era a punt de fer 55 anys i on va tenir la complicitat del pintor Joan Cruspinera, que tamb¨¦ feia 55 anys, en la creaci¨® d¡¯una obra dominada per la imaginaci¨® en llibertat- i No hi cabem dues vegades, en aquest m¨®n (2016), que parla de l¡¯envelliment i la mort. ¡°?s com si hagu¨¦s deixat entrar la vellesa a la seva vida. Valent i dur¨ªssim¡±, en paraules de Coca.