La missi¨® gaireb¨¦ impossible d¡¯aprendre catal¨¤

Aprendre catal¨¤ no ¨¦s f¨¤cil, per¨° tampoc impossible. I aix¨° ho sap prou b¨¦ la Gabriela, de 30 anys i origin¨¤ria de Puerto Rico. Despr¨¦s d¡¯estar-se un temps a la cua, esperant poder entrar en un dels cursos, finalment va trobar pla?a a la Zona Franca. La Gabriela va arribar fa tres anys a Barcelona per estudiar un m¨¤ster, es va enamorar d¡¯un catal¨¤ i s¡¯hi va casar. Ara est¨¤ tramitant un procediment d¡¯arrelament que li permet tenir un perm¨ªs de resid¨¨ncia durant cinc anys pel fet de tenir un marit de nacionalitat espanyola. Per¨° per aconseguir-lo li demanen haver cursat 45 hores de catal¨¤. Vol quedar-se a Catalunya i buscar feina, per¨° admet que el catal¨¤ l¡¯estudia per necessitat: ¡°No el necessito al carrer ni amb altres persones, i amb el meu marit parlo castell¨¤¡±.

El cas de la Gabriela sintetitza les mancances del model de cursos de catal¨¤, part de les quals van ser denuncia?des fa un mes pel Sindicat de Manters, especialment quant a un proc¨¦s d¡¯inscripci¨® carreg¨®s i una clamorosa falta de places. D¡¯una banda, ella ¨¦s una de les 18.885 persones que, en un moment o l¡¯altre, han format part aquest any de la llista d¡¯espera dels cursos per aprendre o perfeccionar el catal¨¤ que imparteix el Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica, segons dades a les quals ha accedit Quadern. I de l¡¯altra, la seva motivaci¨® ¨¦s merament administrativa: necessita un certificat per aconseguir la resid¨¨ncia, per¨° sap que despr¨¦s no far¨¤ servir la llengua en el dia a dia. I tornar¨¤ a ser part d¡¯una altra estad¨ªstica: la que diu que el 70% dels nascuts a l¡¯estranger no parla catal¨¤ o ho fa amb dificultat (dades de l¡¯INE).

El Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica (CPNL) ¨¦s la mare dels ous quant a cursos de catal¨¤ per a adults. Compta amb 22 centres repartits per tot el territori i 143 punts d¡¯atenci¨®, ja que els ajuntaments que decideixen organitzar cursos de catal¨¤ ho fan de la m¨¤ del Consorci. La plantilla actual de l¡¯entitat ¡ªintegrada b¨¤sicament per la Generalitat, ajuntaments i consell comarcals¡ª ¨¦s de 850 professionals, principalment ling¨¹istes i fil¨°legs.

El CPNL imparteix cursos oficials des del nivell m¨¦s b¨¤sic (A1) fins al superior (C2), segons la classificaci¨® del marc europeu com¨² de refer¨¨ncia per a les lleng¨¹es (MECR). Els dos primers nivells s¨®n gratu?ts i estan destinats a facilitar l¡¯aprenentatge del catal¨¤ als nouvinguts. A partir d¡¯aqu¨ª, les classes comencen a ser de pagament i el preu oscil¡¤la dels 25 euros del nivell elemental B1 fins als 245 euros del C2. Enguany s¡¯hi han matriculat un total de 96.987 alumnes (un 4% m¨¦s que l¡¯any passat); m¨¦s de la meitat (61.322) ho han fet al nivell b¨¤sic A2, que ¨¦s el destinat a persones castellanoparlants o que tenen com a materna una llengua rom¨¤nica (l¡¯inicial A1 est¨¤ pensat per a persones que no saben aquestes lleng¨¹es o no estan alfabetitzades). Cal dir que el Consorci ha augmentat la seva oferta en un 20% en els darrers sis anys ¡ªi els alumnes matriculats, un 34%¡ª, per¨° aix¨° no ha estat suficient, pel fet que les llistes d¡¯espera s¡¯han engreixat a un ritme superior.

El Consorci ha augmentat l¡¯oferta en un 20% en els darrers sis anys, per¨° les llistes d¡¯espera s¡¯han engreixat m¨¦s de pressa

El que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® de les estad¨ªstiques del CPNL (que per primera vegada es fan p¨²bliques, ja que no hi ha cap mem¨°ria publicada) s¨®n les voluminoses llistes d¡¯espera. Nom¨¦s aquest ¨²ltim trimestre de l¡¯any ¡ªen la convocat¨°ria dels cursos que han comen?at aquest setembre¡ª, 7.924 persones s¡¯han quedat sense poder-hi accedir i ara integren les llistes d¡¯espera de qualsevol dels nivells, des de l¡¯inicial al superior. Aquesta xifra suposa un augment del 40% respecte de l¡¯any anterior. El gros correspon al nivell b¨¤sic A2, amb 3.638 inscrits sense pla?a, seguit del nivell m¨¦s alt, el C2, amb 2.233.

Per¨° la magnitud de la trag¨¨dia queda reflectida en la comparaci¨® de les xifres anuals. Aix¨ª, les dades de tot l¡¯any 2024, amb les quatre convocat¨°ries de cursos que es fan, mostren que les llistes d¡¯espera han acumulat un total de 18.885 persones, un 20% m¨¦s que l¡¯any passat, per¨° un imponent 700% superior al 2018. ¡°Hem de recon¨¨ixer que no som capa?os de cobrir la demanda, ni tampoc s¡¯est¨¤ fent en les condicions necess¨¤ries¡±, va admetre el nou conseller de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Francesc Xavier Vila, al Parlament ara fa un mes.

Les estad¨ªstiques revelen que falta molt de cam¨ª per rec¨®rrer per estendre el catal¨¤ entre la poblaci¨® estrangera. Segons dades de l¡¯Institut Nacio?nal d¡¯Estad¨ªstica de l¡¯any 2021, el 70% dels nascuts a l¡¯estranger no parla el catal¨¤ o ho fa amb dificultat, un percentatge que es redueix al 50% per als nascuts a altres comunitats aut¨°nomes. A nivell global, el 13% de poblaci¨® catalana diu que no ent¨¦n el catal¨¤ o ho fa amb dificultat, mentre que el 25% no el sap parlar, el 21% no el sap llegir i el 35% no el sap escriure.

S¨®n unes dades que el nou conseller de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica va destacar a finals de setembre en una compareixen?a al Parlament i que li van servir per concloure que el catal¨¤ est¨¤ en ¡°una situaci¨® complicada i complexa¡±. I ho va atribuir a diferents factors, principalment al fet que ¡°el catal¨¤ no ¨¦s encara oficial de facto a totes les institucions¡±, com en l¡¯¨¤mbit sanitari, on es donen casos en qu¨¨ el pacient no pot ser at¨¨s en aquesta llengua; tamb¨¦ a la baixa natalitat aut¨°ctona i a l¡¯alt nivell migratori, ¡°que crea molta pressi¨® en el proc¨¦s d¡¯aprenentatge de la llengua¡±; i al fet que l¡¯arrelament hagi perdut pes. ¡°La gent canvia de domicili de manera molt habitual i no arriba a arrelar-se, i aix¨° fa que no vegin tan necessari aprendre catal¨¤¡±, va reblar el conseller.

Segons els experts, ¨¦s un problema que molts dels que accedeixen als cursos ho facin per interessos no ling¨¹¨ªstics

Experts i entitats vinculats a la llengua tamb¨¦ es mostren preocupats per la situaci¨®. El president d¡¯?mnium Cultural, Xa?vier Antich, cita la dada de 2,3 milions de persones que volen aprendre o millorar el seu catal¨¤, segons l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨® de Catalunya. ¡°Aqu¨ª hi ha un problema extraordin¨¤riament greu, i si no s¡¯amplia l¡¯oferta de cursos trigarem uns 20 anys a assumir la demanda¡±, apunta, alhora que critica la Generalitat per ¡°deserci¨® de responsabilitat per no garantir el dret de les persones a aprendre catal¨¤, tal com recull l¡¯Estatut¡±.

En una l¨ªnia semblant s¡¯expressa la socioling¨¹ista Marina Massaguer, que considera que aquest ¡°tap¡± als cursos de catal¨¤ s¡¯arrossega des de fa temps: ¡°Les estructures que ten¨ªem per a l¡¯acollida ling¨¹¨ªstica no estaven prou dimensionades¡±. ¡°?s preocupant que no puguem oferir eines a gent que vol aprendre el catal¨¤, aix¨° ha de ser una prioritat de pa¨ªs. La llengua ¨¦s una eina de cohesi¨® social, ¨²ltimament per temes pol¨ªtics i interessos s¡¯ha perdut aquesta sensaci¨®, per¨° la llengua ¨¦s una eina d¡¯ascensor social i est¨¤ demostrat que qui sap catal¨¤ t¨¦ una feina millor¡±, afegeix ?scar Escuder, president de Plataforma per la Llengua.

L¡¯altre gran problema, segons les veus consultades, ¨¦s que molts dels que accedeixen a un dels cursos ho fan per un inter¨¨s no ling¨¹¨ªstic, precisament. ¡°Sabem que els primers cursos els fa la gent per certificar que ha fet curset per aconseguir permisos de resid¨¨ncia. Per¨° despr¨¦s no l¡¯usa perqu¨¨ no el necessita o perqu¨¨ t¨¦ la sensaci¨® que no el necessita¡±, lamenta Escuder. El cas anterior, el de la Gabriela, n¡¯¨¦s un bon exemple.

Per¨° tamb¨¦ hi ha casos radicalment diferents i que deixen entreveure un bri d¡¯esperan?a. John Guara va arribar a Barcelona des del Per¨² fa tres anys. Just ara ha comen?at a estudiar catal¨¤, pel seu fill de set anys. ¡°A vegades ell em parla en catal¨¤ i vull poder parlar amb ell, i tamb¨¦ ajudar-lo a fer els deures. Jo vull que el meu fill vagi a la universitat i vull poder-lo ajudar amb el que sigui¡±, explica l¡¯home despr¨¦s d¡¯acabar una de les sessions del curs que fa al CPNL. Assegura que al final li va ser dif¨ªcil accedir-hi perqu¨¨ no ho podia combinar amb la feina i no hi havia horaris de cap de setmana, que ¨¦s l¡¯opci¨® que m¨¦s li hauria encaixat. Finalment ho ha aconseguit compaginant-ho amb el seu horari laboral i ha obtingut pla?a, tot i que va estar uns dies en llista d¡¯espera.

Rellan?ament del Consorci

Aix¨° no obstant, la nova conselleria es mostra optimista i considera que la situaci¨® ¨¦s ¡°reversible i es pot corregir¡±. El conseller va anunciar un ¡°rellan?ament¡± del Consorci, amb m¨¦s recursos econ¨°mics i materials (el fet que per primer cop la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica tingui conselleria pr¨°pia ho facilitar¨¤) i un replantejament dels cursos, augmentant-ne l¡¯oferta i variant-ne el format. Tamb¨¦ va parlar de projectes especials per portar l¡¯aprenentatge del catal¨¤ a comer?os i empreses i de cursos especials en l¡¯¨¤mbit sanitari, alhora que va demanar ajuda a entitats, patronals i altres administracions. ¡°El Consorci ¨¦s el sistema nervi¨®s de l¡¯aprenentatge de la llengua, per¨° no pot ser tota la musculatura¡±, va reblar.

Les entitats ja han agafat el guant i aposten per complementar l¡¯oferta del Consorci amb formacions m¨¦s informals, no reglades, basades en la pr¨¤ctica oral. De fet, ja fa dos anys que ?mnium va llan?ar el projecte Vincles, on grups d¡¯entre cinc i deu persones es troben setmanalment per practicar el catal¨¤. Actualment ja hi ha 150 grups per tot el territori. ¡°Hi ha gent que no pot seguir els cursos reglats i persones que han fet el curs per¨° no tenen on practicar. Aquestes experi¨¨ncies, a part d¡¯aix¨°, permeten construir vincles socials amb catalanoparlants¡±, destaca Antich.

El Consorci ha augmentat l¡¯oferta en un 20% en els darrers sis anys, per¨° les llistes d¡¯espera s¡¯han engreixat m¨¦s de pressa

La clau de volta de tot plegat, coincideixen totes les veus, ¨¦s trobar espais informals i socials on la gent pugui practicar el catal¨¤. ¡°Cal crear espais de socialitzaci¨® de catal¨¤, com ara cursos de cuina, teatre, activitats o hobbies on s¨¤pigues que puguis practicar-lo. Abans es podia fer, per¨° ara costa m¨¦s per la gran pres¨¨ncia del castell¨¤. A m¨¦s, aix¨° permet crear xarxes de socialitzaci¨® amb entorns catalans. Sense aquests espais ja podem anar demanant certificats o ampliant places, que no ens en sortirem¡±, sentencia Massaguer.

Les solucions al problema passen per molts sectors i ¨¤mbits, i en la conscienciaci¨® social. Escuder assegura que potser a la gent no se la pot obligar a no canviar al castell¨¤, per¨°, en canvi, amb l¡¯administraci¨® s¨ª que es pot ser m¨¦s exigent. ¡°Per exemple, si els alumnes de quart d¡¯ESO no saben parlar catal¨¤, no se¡¯ls pot donar el t¨ªtol o obligar metges i infermeres que s¨¤piguen catal¨¤¡±, exemplifica.

Natxo Sorolla, socioling¨¹ista i professor de sociologia a la Universitat de Saragossa, considera que ¡°cal identificar el catal¨¤ amb la modernitat¡±, com va passar als anys vuitanta i noranta amb les s¨¨ries de TV3, que van servir perqu¨¨ molts nens i joves de l¡¯¨¨poca tinguessin un altre vincle amb la llengua. ¡°S¡¯ha de fomentar la llengua en el consum cultural, per¨° ara potser no tant amb la televisi¨®, sin¨® amb els influ¨¨ncers i les noves vies de comunicacio que usen els joves¡±, afegeix.

Gerard Furest, ling¨¹ista i membre del col¡¤lectiu Koin¨¦, va m¨¦s enll¨¤ i demana solucions a la gentrificaci¨®. ¡°El tema ling¨¹¨ªstic va lligat amb el model econ¨°mic. Si cada any va arribant gent que no parla la llengua, ¨¦s dif¨ªcil solucionar el problema. Primer de tot, cal canviar el model. No podem permetre que gent de fora vingui a Barcelona i expulsi la gent aut¨°ctona¡±.

M¨¦s enll¨¤ del Consorci

El cursos del Consorci no s¨®n l¡¯¨²nica manera d¡¯aprendre catal¨¤. A nivell p¨²blic, una bona opci¨® per a la poblaci¨® en general s¨®n les escoles oficials d¡¯idiomes. En el seu conjunt, el curs passat van comptar amb 2.500 alumnes matriculats als cursos de catal¨¤, per¨° en aquest cas els nivells inicials tenen menys pes (uns 200 alumnes a l¡¯A1), mentre que el gros es troba al C2 (1-758 matriculats). El preu anual d¡¯aquestes formacions oscil¡¤la entre 76 i 152 euros.

Les universitats s¨®n un altre dels actors importants en aquest sector. Els campus organitzen cursos de tots els nivells ¡ªtamb¨¦ d¡¯especialitzaci¨®¡ª dirigits a la comunitat universit¨¤ria ¡ªa treballadors i alumnes¡ª, per¨° tamb¨¦ s¡¯hi poden inscriure persones externes a la universitat. Segons les dades recopilades per Quadern, les set universitats p¨²bliques van comptar amb prop de 6.500 persones que van estudiar algun dels cursos entre els nivells A1 i C2 durant el curs passat. Aqu¨ª la casu¨ªstica i el perfil d¡¯alumnes ¨¦s molt concret: en els m¨¦s b¨¤sics acostuma a haver-hi alumnes de mobilitat (provinents d¡¯universitats de fora de Catalunya).

Segons els experts, ¨¦s un problema que molts dels que accedeixen als cursos ho facin per interessos no ling¨¹¨ªstics

La Daniela, de 21 anys i de Madrid, ¨¦s una de les alumnes inscrites al servei d¡¯idiomes, en aquest cas, de la Pompeu Fabra. Fa tres anys, quan va aterrar a Barcelona per estudiar Filosofia Pol¨ªtica, va comen?ar a tenir contacte amb el catal¨¤. El seu cercle d¡¯amics al campus sempre parlaven la llengua, aix¨ª que la va comen?ar a entendre i va assimilar vocabulari i estructures. ¡°Demanava sempre als meus amics que no em canviessin d¡¯idioma, i que si no entenia alguna cosa ja preguntaria¡±, explica la jove. Despr¨¦s va arribar la descoberta de la m¨²sica catalana. ¡°Volia aprendre les lletres per poder cantar les can?ons, i aix¨ª vaig aprenent noves estructures¡±, apunta. Per¨° volia fer un pas m¨¦s enll¨¤ i perfeccionar el coneixement de l¡¯idioma, i va ser quan va descobrir els cursos que es fan a les universitats. Actualment ¨¦s al nivell C1 i espera aconseguir-ne el t¨ªtol. ¡°He apr¨¨s catal¨¤ perqu¨¨ m¡¯agrada i aix¨° m¡¯apropa a la cultura, els amics i la meva parella. I quan alg¨² sap que no soc d¡¯aqu¨ª sempre es mostren agra?ts i em diuen coses maques¡±, conclou.

Als nivells m¨¦s intermedis el perfil canvia i al C1 abunden m¨¦s els professors universitaris que volen tenir acreditat el nivell de catal¨¤. Al superior, C2, el que predominen s¨®n les persones externes al campus. La gran demanda en aquest nivell s¡¯explica per l¡¯anunci que va fer el 2022 el Departament d¡¯Educaci¨® assegurant que els nous mestres haurien d¡¯acreditar aquest nivell superior de catal¨¤ per accedir a la professi¨®, alhora que donaria punts addicionals a les oposicions o als concursos de trasllats. ¡°Tothom est¨¤ buscant on poder acreditar el nivell perqu¨¨ se n¡¯ofereixen poques places¡±, admet Montserrat Casanovas, directora de l¡¯Institut de Lleng¨¹es de la Universitat de Lleida.

La gran demanda va fer engreixar la llista d¡¯espera al cursos del Consorci, fins llavors inexistent al nivell C2, fins a les 2.233 persones actuals. Curio?sament, el CPNL fa dos anys que ha redu?t places en aquesta etapa perqu¨¨ es va arribar a un acord amb les universitats perqu¨¨ oferissin aquesta formaci¨®, segons expliquen des de la Conselleria de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica.

Tota aquesta oferta acostuma a ser presencial, per¨° tamb¨¦ estan guanyant for?a els cursos en l¨ªnia, ja sigui a portals com ?Par?la.cat,? la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l¡¯Institut Obert de Catalunya (IOC) o a trav¨¦s de formacions no reglades com els MOOC que ofereix la Pompeu Fabra i que nom¨¦s el curs passat van seguir 913 estudiants, el doble que l¡¯anterior. Es tracta de cursos gratu?ts i de poca durada (15 hores), una combinaci¨® que els fan atractius per a qualsevol persona que vulgui tenir les primeres nocions de catal¨¤. ¡°La idea ¨¦s que, abans que arribin, els alumnes de mobilitat puguin tenir una idea i el primer contacte amb el catal¨¤, i ha estat un ¨¨xit¡±, valora Marcel Mauri, comissionat de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la UPF.

Amb informaci¨® de Pedro Pinos.