Un Par¨ªs m¨¦s bonic que el que han trepitjat els nostres peus
L¡¯exposici¨® sobre artistes catalans a Par¨ªs (1889-1914) que es pot veure al Museu Picasso connecta amb la del MNAC, ¡®Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la Ma?oneria¡¯
¡°La boh¨¨me, la boh¨¨me, ?a voulait dire on est heureux¡±, canta Charles Aznavour en la seva famosa can?¨® que enyora el Par¨ªs bohemi de finals del segle XIX. Els violins responen al piano i la veu s¡¯entristeix a mesura que avan?a i recorda tot all¨° que la ciutat ja no ¨¦s. La can?¨® d¡¯Aznavour ens fa pensar que els barris passen de moda, per¨° el bon art que els representa, no. Quants hem vist quadres que evocaven un Montmatre ple d¡¯artistes a la recerca de la modernitat i hem desitjat visitar-lo, per¨° nom¨¦s havent-hi posat un peu hem sabut que nosaltres mateixos som la massa que destrueix all¨° que un dia va ser genu¨ª i que, de totes maneres, avui ja no existeix.
Contra les decepcions del turisme, o contra la mateixa din¨¤mica del pas del temps i les successives onades crea?tives, podem rec¨®rrer a l¡¯art, a trav¨¦s del qual les ciutats prenen vida al nostre cap. S¨¦ l¡¯espai que ocupaven els barrets de les senyores i les m¨¤nigues bombades que portaven als caf¨¨s francesos perqu¨¨ he vist la pintura Jardin de Paris Music Hall o Dones (1900), d¡¯Hermen Anglada Camarasa, o s¨¦ la sensaci¨® de confort que feia veure unes golfes amb la llum encesa mentre les xemeneies parisenques treien fum, perqu¨¨ he vist La finestra (1903), d¡¯Alexandre de Cabanyes. Tots coneixem indrets m¨¦s bonics que els que han trepitjat els nostres peus.
Les ciutats mai viuen en el passat; som els humans que hi vivim. Per aix¨° ¨¦s tan recomanable visitar dues exposicions d¡¯ara mateix a Barcelona, que dialoguen entre si: De Montmatre a Montparnasse. Artistes catalans a Par¨ªs. 1889-1914, al Museu Picasso (on he vist els quadres mencionats), i Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la ma?oneria, al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya. Podeu visitar les dues mostres en l¡¯ordre que us plagui: la primera fa la visi¨® general de l¡¯¨¨poca amb m¨¦s de 250 obres d¡¯artistes, d¡¯entre els quals brillen les de Santiago Rusi?ol; i la segona dona la visi¨® espec¨ªfica d¡¯un sol creador aventurat m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres.
No ¨¦s casualitat que tinguem un gran imaginari sobre el Par¨ªs bohemi. Molts catalans en van tornar amb els llen?os plens
En totes dues hi veiem molta figuraci¨®. Ens trobem al tombant de segle, en el caldo de cultiu d¡¯unes avantguardes que encara no han arribat i a l¡¯avantsala d¡¯una guerra que la societat no s¡¯espera. La Belle ?poque est¨¤ en el seu moment de m¨¤xima esplendor, Par¨ªs s¡¯urbanitza i es converteix en el s¨ªmbol de la modernitat que tots els artistes volen perseguir. A Catalunya, Santiago Rusi?ol i Ramon Casas ens expliquen la vida a la ciutat a trav¨¦s d¡¯unes pintures on veiem carrers i escenes quotidianes. Que f¨¤cil que ¨¦s teletransportar-se a Interior del Moulin de la Galette, de Casas!
Al Museu Picasso, els comissaris Vinyet Panyella i Eliseu Trenc ens amaren d¡¯aquest impacte dels artistes catalans a Par¨ªs. A part d¡¯una visi¨® hist¨°rica bastant generalista, la mostra tamb¨¦ ens explica que ¡°no tot ¨¦s grandeur. Els viatgers, una vegada han sortit dels grans edificis i van deixant enrere avingudes i bulevards, es dirigeixen cap a la seva realitat: la petita Rue de l¡¯Arm¨¦e d¡¯Orient, en el cas de Santiago Rusi?ol, o la Rue Gabrielle, en el de Picasso, totes dues a Montmatre, o la cambra de les pen¨²ries de la Rue Delambre de Montparnasse, en el cas de Joaquim Sunyer.¡± Quan l¡¯exposici¨® s¡¯acaba, tens la sensaci¨® que l¡¯explosi¨® de la hist¨°ria est¨¤ a punt de comen?ar.
A les sales del Picasso tamb¨¦ hi trobem un parell d¡¯obres d¡¯Eveli Torent: un dibuix i un carbonet. I aix¨° ens connecta directament amb la mostra del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, petita i cuidada, un caramel¡¤let comissariat per Llu?sa Sala. L¡¯exposici¨® ¨¦s curiosa perqu¨¨ Torent no ¨¦s un gran nom i, per tant, molts de nosaltres ens hi endinsem per primer cop amb aquesta proposta. Nascut l¡¯any 1876 a Badalona i membre dels Quatre Gats, Torent t¨¦ aquella visi¨® total de l¡¯art que tamb¨¦ caracteritza l¡¯¨¨poca, i que el porta des del cartellisme fins al retrat o la pintura costumista, passant pel disseny dels escuts que estampava a les seves cartes. A m¨¦s, l¡¯artista t¨¦ una particularitat: els valors progressistes i la voluntat de millorar l¡¯¨¦sser hum¨¤ el van acabar portant a la ma?oneria.
Per¨° per descobrir-ho tot, heu de visitar les exposicions, que ens recorden que no ¨¦s casualitat que els catalans tinguem un gran imaginari sobre el Par¨ªs bohemi, sin¨® que hi ha una ra¨® molt pr¨¤ctica: estem al costat de Fran?a i, per tant, vam ser ve?ns d¡¯una de les ciutats m¨¦s importants de la hist¨°ria de l¡¯art, en un dels moments m¨¦s importants de la hist¨°ria de l¡¯art. I de tan ve?ns, van ser molts els catalans que van anar a viure als seus carrers, i que van tornar a casa amb els llen?os plens. El di¨¤leg cultural entre Catalunya i Fran?a no nom¨¦s ¨¦s immens, sin¨® que ¨¦s natural. I els museus catalans fan b¨¦ d¡¯ensenyar-nos-el. Al cap i a la fi, ¨¦s gr¨¤cies als artistes que tots nosaltres coneixem un Par¨ªs m¨¦s bonic que el que han trepitjat els nostres peus.