Torres-Garc¨ªa, m¨¦s enll¨¤ del s¨ªmbol

Quan Joaqu¨ªn Torres-Garc¨ªa (Montevideo, 1874-1949) va arribar a Catalunya nom¨¦s tenia 17 anys. A la p¨¤tria paterna va decidir ser pintor i es va formar en diferents escoles de Matar¨® i Barcelona. La seva oportunitat va arribar el 1897 en participar en una col¡¤lectiva del Cercle Art¨ªstic de Sant Lluc que es va fer a la Sala Par¨¦s. I, despr¨¦s d¡¯aquesta, en van arribar d¡¯altres en el mateix empla?ament. Per celebrar el 150¨¨ aniversari del naixement del pintor catalanouruguai¨¤ i d¡¯aquesta primerenca relaci¨®, l¡¯emblem¨¤tica galeria del carrer Petritxol va inaugurar el novembre passat una retrospectiva que condensa quatre d¨¨cades de pr¨¤ctica art¨ªstica a trav¨¦s d¡¯un centenar d¡¯olis, obra sobre paper i joguines. El recorregut arrenca amb el festeig modernista, continua amb l¡¯¨¨xtasi noucentista i acaba amb la comuni¨® de Torres-Garc¨ªa amb les avantguardes fins a convertir-se en el precursor de l¡¯art constructiu universal.

El 1909, quan es va casar amb la seva alumna Manolita Pi?a, Torres-Garc¨ªa ja tenia certa reputaci¨® com a pintor simbolista. Tot i l¡¯admiraci¨® per l¡¯art primitiu i la influ¨¨ncia academicista, reivindicava en l¡¯art un sentiment profund que an¨¦s m¨¦s enll¨¤ d¡¯all¨° merament est¨¨tic. All¨° de l¡¯art per l¡¯art no li servia. El gran enc¨¤rrec li va arribar poc despr¨¦s, el 1911, quan el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, va posar en les seves mans la decoraci¨® del Sal¨® de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Per a Torres-Garc¨ªa era un comprom¨ªs personal amb el pa¨ªs i tamb¨¦ un repte professional que la inesperada mort de Prat de la Riba el 1917 va truncar. Alguns dels sis esbossos que va fer per a la cripta renaixentista es poden admirar a la magn¨ªfica exposici¨® de la Sala Par¨¦s, per¨° nom¨¦s va poder-ne pintar quatre in situ: La Catalunya eterna (1913), Terra o L¡¯edat d¡¯or de la humanitat (1915), Les arts o les muses al Parn¨¤s (1916) i Lo temporal no ¨¦s m¨¦s que s¨ªmbol (1916). Aquestes pintures murals es van tapar durant la dictadura de Primo de Rivera i no es van poder recuperar fins a finals dels anys seixanta. Des de llavors s¡¯exhibeixen ¡ªfragmentades i fora de context¡ª a la batejada com a Sala Torres-Garc¨ªa.

El desenc¨ªs amb el murals va fer virar Torres-Garc¨ªa cap a la modernitat, desvinculant-se de l¡¯est¨¨tica cl¨¤ssica noucentista i abra?ant les avantguardes. La fascinaci¨® per la ciutat moderna i la influ¨¨ncia del corrent futurista emergeix a la seva obra a partir del 1917 i coincideix amb la creaci¨® de les primeres joguines, una activitat que va continuar durant els dos anys de resid¨¨ncia a Nova York i que van convertir-lo en un dels pioners a posar l¡¯art al servei de la pedagogia. El 1922, l¡¯any del retorn a Europa, Torres-Garc¨ªa i fam¨ªlia van viure a It¨¤lia ¡ªon va n¨¦ixer el quart fill¡ª i al sud de Fran?a, fins que el 1926 van mudar-se a Par¨ªs, on va ser cofundador del grup Cercle et Carr¨¦. A la capital de l¡¯art modern va fer germinar un llenguatge pl¨¤stic propi que flu?a amb el seu pensament te¨°ric: l¡¯art constructiu universal, una comuni¨® entre l¡¯home i l¡¯ordre c¨°smic, entre l¡¯art primitiu i el d¡¯avantguarda, que buscava representar la realitat d¡¯una manera simplificada. Ni m¨¦s ni menys que una destil¡¤laci¨® de tot el saber acumulat per Torres-Garc¨ªa al llarg de les quatre d¨¨cades que va passar a Europa, abans de tornar el 1934 a Montevideo, la ciutat on el seu llegat encara batega gr¨¤cies a la fundaci¨® que porta el seu nom.