L¡¯art de no complicar-se la vida
Les obres de Mari Eastman a la galeria Bombon Projects i de Pablo del Pozo a LAB36 creen una atracci¨®, un joc o una incertesa que fa que te les quedis mirant
Ha de ser dif¨ªcil, ser artista entremig de la saturaci¨® visual. Fa falta, un quadre m¨¦s al m¨®n? Queda espai, per a l¡¯art visual, en els nostres temps? La resposta ¨¦s que s¨ª, perqu¨¨ l¡¯art no ¨¦s pura retransmissi¨®, no ¨¦s una imatge reflectint el m¨®n p¨ªxel a p¨ªxel, sin¨® m¨¦s aviat una altra cosa. Per saber quina, podeu mirar les obres de Mari Eastman (Berkeley, 1970) o Pablo del Pozo (Badajoz, 1994), que trobareu exposades a la galeria Bombon Projects i LAB36, respectivament. Dos espais que estan molt a prop, al carrer Trafalgar, i que ens presenten dues exposicions aparentment senzilles, de dibuixos i pintures directes, en teoria figuratives. Per¨° qu¨¨ hi ha, en aquella dona que mira enll¨¤ en un quadre d¡¯Eastman, que genera un efecte plaent en nosaltres? Qu¨¨ hi ha, en el dibuix d¡¯unes potes d¡¯armari que fa del Pozo, que sigui digne de mirar?
¡°Les imatges amaguen molts reptes i encara tenen molt de poder sobre mi¡±, diu Eastman, que viu i treballa a Los Angeles i pinta uns quadres que parteixen de la realitat, d¡¯objectes o situacions quotidianes, o fins i tot de fotografies que veu en revistes de moda, per¨° que en pintar-les sobre el llen? passen a formar part d¡¯un estat de somni, gaireb¨¦ de ficci¨®. Hi ha un sentiment dol? per¨° alhora violent, en la pintura d¡¯Eastman. ¡°Pinto perqu¨¨ all¨° que estic representant em sedueix, i, alhora, intento resistir aquesta seducci¨®¡±, i aix¨° es nota en els quadres: la seducci¨® hi ha quedat atrapada, i ara som nos?altres els qui els mirem i no sabem per qu¨¨ ens estan agradant ni on ens estan transportant. ¡°Crec que quan les imatges ja no em reptin, quan vinguin f¨¤cilment a mi i jo les pugui capturar tamb¨¦ amb facilitat, aleshores parar¨¦; per¨° de moment, per a mi continua sent molt dif¨ªcil pintar imatges¡±, conclou.
Pregunto a Pablo del Pozo si ell tamb¨¦ viu aquesta batalla amb la seducci¨®, quan crea imatges. El seu cas ¨¦s especial: representat per la galeria Prats Nogueras Blanchard, a Del Pozo el coneixem perqu¨¨ fa anys que desenvolupa i exposa la seva obra a Barcelona, i normalment ¨¦s una obra mat¨¨rica. Tapissos, escultures, instal¡¤lacions. Es pregunta sobre els materials i els cossos. Per¨° a LAB36 l¡¯exposici¨® que hi veiem ¨¦s de dibuixos. ¡°Jo soc el primer que a nivell d¡¯imatge estic molt saturat¡±, explica, ¡°penso que ja est¨¤ tot dibuixat i pintat.¡± La q¨¹esti¨®, diu, est¨¤ m¨¦s en el fer. I, sobretot, en el parar: ¡°Mentre parlo amb tu, veig un gerro amb flors que tinc sobre la taula. Si el vull dibuixar, m¡¯haig d¡¯obligar a aturar-me i a donar import¨¤ncia, per un instant, a quatre p¨¨tals d¡¯una margarida que existeix en el m¨®n i que a ning¨² li importa i que es marcir¨¤ aviat. I aix¨° ¨¦s important¡±.
A la mostra de Del Pozo hi veiem 86 dibuixos disposats de manera lineal, un al costat de l¡¯altre, com un fris. ¡°Molta gent s¡¯ha sorpr¨¨s del canvi de registre que mostro en aquesta exposici¨®, per¨° ¨¦s que el dibuix sempre m¡¯ha acompanyat, m¡¯ajuda a ubicar-me, saber on soc, com em trobo¡±, diu, ¡°amb ell gaudeixo i m¡¯apropo a la idea rom¨¤ntica de l¡¯art¡±. Creu que un artista, quan t¨¦ la necessitat de crear, nom¨¦s necessita un llapis i un paper. O aix¨° ¨¦s el que ell fa servir quan l¡¯economia no acompanya: ¡°Quan vull generar una pe?a per¨° no tinc els recursos econ¨°mics per continuar, aleshores agafo el llapis i dibuixo¡±. Per a ell, aquesta exposici¨® ¨¦s molt ¨ªntima, perqu¨¨ quan dibuixa parteix de la realitat que t¨¦ al seu abast: les coses quotidianes i la gent de l¡¯entorn. ¡°Per a mi el dibuix ¨¦s la relaci¨® directa amb el m¨®n¡±. Tot i aix¨ª, a l¡¯hora de fer la mostra, el comissari Aur¨¦lien Le Genissel l¡¯ha animat a reptar-se, a trencar la image, a anar m¨¦s enll¨¤, i per aix¨° als dibuixos hi veiem escenes quotidia?nes per¨° amb perspectives o s¨ªmbols que ens despisten, que generen ambig¨¹itat i ens desubiquen, fet que, ¨¦s clar, ens obliga a no mirar-les r¨¤pid; ens obliguen a parar, tamb¨¦ com a espectadors.
L¡¯exposici¨® de Mari Eastman ¨¦s m¨¦s juganera en la forma. Quan entrem a la sala de Bombon, hi veiem les pintures repartides per tres parets de manera desigual: ara unes amunt, ara unes avall, ara unes sobre les altres, formant un mosaic. I entremig de les pintures, tamb¨¦ hi veiem uns quants banyadors vintaix. ¡°S¨®n una exploraci¨® del meu propi passat¡±, explica, ¡°em faig gran i penso en els banyadors que la gent portava quan era adolescent; penso qu¨¨ significaven aleshores el glamur o la sexualitat, i qu¨¨ signifiquen ara¡±. Els banyadors li generen nost¨¤lgia, per¨° tamb¨¦ un cert temor, i aquesta barreja ¨¦s la que es percep en la seva obra: les situacions que dibuixa s¨®n plaents i agradables de mirar, per¨° s¡¯hi percep una inseguretat, un no-saber-qu¨¨-passar¨¤, si ser¨¤ bo o dolent, somni o realitat, que es plasma a trav¨¦s d¡¯una pintura amb tons sovint apastelats i bonics, per¨° que no ¨¦s gens preciosista, sin¨® que sovint compta amb un tra? que vol semblar r¨¤pid o despreocupat.
Qu¨¨ hi ha, doncs, en les representacions d¡¯Eastman i Del Pozo, que valgui la pena veure? Jo diria que cap dels dos artistes es complica la vida: volen representar, i representen. Amb pintures, o amb un paper i un llapis. I la m¨¤gia ¨¦s aquesta: que sense mostrar unes obres dif¨ªcils o cr¨ªptiques, creen en elles una atracci¨®, un joc o una incertesa que fa que te les quedis mirant. Segurament, el que podem dir ¨¦s que en aquesta no complicaci¨® hi ha misteri, i que cadasc¨² pot entendre¡¯l i resoldre¡¯l com vulgui. I, en aix¨°, l¡¯art sempre supera la saturaci¨®.