Les millors exposicions per sortir de casa en ple hivern

Us recomanem exposicions -sobre la regi¨® amaz¨°nica, la poesia concreta i la fotografia d¡¯autor- que ja estan en cartell; d¡¯altreque s¡¯inauguren aviat sobre materialitat, Zurbar¨¢n i Carles Gabarr¨®; i en rescatem alguna que acaba al febrer. Preneu nota!

1. Amaz¨°nies. El futur ancestral / Amaz?nia. Sebasti?o Salgado

En una entrevista, el 1994, el periodista Pierre Assouline li van preguntar a Henri Cartier-Bresson qu¨¨ li quedava per demostrar en la pr¨¤ctica fotogr¨¤fica. Ell va respondre que no buscava demostrar res. I ho va argumentar citant el seu col¡¤lega brasiler Sebasti?o Salgado. ¡°Aconsegueix fotografies extraordin¨¤ries, que exigeixen un treball enorme. No les ha concebut amb l¡¯ull d¡¯un pintor, sin¨® amb el d¡¯un soci¨°leg, un economista, un militant. Sento el major dels respectes per all¨° que fa. Per¨° en ell hi ha un costat messi¨¤nic que a mi em manca¡±. No ¨¦s mala idea visitar Amaz?nia amb l¡¯eco d¡¯aquesta reflexi¨® del fot¨°graf franc¨¨s, a qui se li ha dedicat una magn¨ªfica retrospectiva a la Kbr Fundaci¨®n Mapfre. L¡¯exposici¨® del Museu Mar¨ªtim de Barcelona combina una banda sonora creada per Jean-Michel Jarre amb dues-centes fotografies en gran format de Salgado, que es converteixen en un viatge al cor de la selva amaz¨°nica. Un exaltaci¨® grandiloq¨¹ent de la bellesa de la selva i els seus habitants, que tamb¨¦ vol ser un crit d¡¯alerta a la seva fragilitat. Els interessats en aprofundir en aquesta trista realitat, no es poden perdre l¡¯altra exposici¨® amaz¨°nica de la ciutat: Amaz¨°nies. El futur ancestral, amb un clarivident t¨ªtol en plural. Mentre l¡¯Amaz¨°nia de Salgado es contempla, les Amaz¨°nies del CCCB es mostren i es reivindiquen a trav¨¦s de les veus aut¨°ctones. I val la pena escoltar-les perqu¨¨ a trav¨¦s de diferents disciplines -el pensament, la ci¨¨ncia, l¡¯art, l¡¯activisme...- proposen altres maneres de relacionar-se amb la natura. Tamb¨¦ hi ha reflexi¨® sobre esclavitud i colonialisme, especialment a trav¨¦s de la instal¡¤laci¨® audiovisual de l¡¯antrop¨°loga i documentalista A¨ªda Bueno Sarduy, que narra el periple de Joaquina d¡¯Angola, una noia que va fugir d¡¯una plantaci¨® de Brasil de finals del segle XIX i que ha convertit en el s¨ªmbol d¡¯una mem¨°ria silenciada.

CCCB. Fins al 4 de maig / Museu Mar¨ªtim. Fins al 20 d¡¯abril

2. Poesia, tipografia i comunicaci¨® de masses

Si la poesia l¨ªrica juga amb la rima i ritme, la poesia concreta ho fa amb all¨° visual i espacial. Aquest g¨¨nere po¨¨tic va arribar a Catalunya de la m¨¤ del lleidat¨¤ Josep Igl¨¦sias del Marquet (1932-1989), un artista tan polifac¨¨tic -pintor, cr¨ªtic d¡¯art, poeta visual i periodista- com desconegut pel gran p¨²blic. Apassionat per la tipografia i la comunicaci¨® de masses, Igl¨¦sias del Marquet va submergir-se en la poesia experimental i el collage, especialment durant la d¨¨cada dels setanta. Gran part de les seves obres -algunes d¡¯elles in¨¨dites perqu¨¨ provenen dels arxius familiars- es poden veure a l¡¯exposici¨® que li dedica La Virreina, una porta oberta a l¡¯imaginari d¡¯un artista poc convencional que sempre va preferir transitar pels marges de l¡¯art oficial i que va establir ponts entre el text i la imatge.

La Virreina. Fins al 30 de mar?

3. Ramon Masats. El fot¨°graf silenci¨®s / Lee Miller. Cr¨°niques de guerra

Al mar? de l¡¯any passat va morir el fot¨°graf catal¨¤ Ramon Masats, de 92 anys, just quan Foto Colectania li estava preparant una retrospectiva que es va inaugurar fa unes setmanes. A trav¨¦s d¡¯una selecci¨® de 140 imatges, es pot rec¨®rrer el llegat d¡¯un fot¨°graf intu?tiu, radical i ir¨°nic al que li agradava jugar amb els t¨°pics de la cultura de postguerra i que va revolucionar la fotografia espanyola dels seixanta i setanta. Fins al punt que una de les seves imatges -la d¡¯un capell¨¤ intentant parar un xut en un partit de futbol entre seminaristes- forma part del fons del MoMA de Nova York. A l¡¯exposici¨® tampoc hi falten fotografies de Masats tan emblem¨¤tiques com la s¨¨rie sobre Les Rambles o els fotollibres Neutral Corner, sobre el m¨®n de la boxa, i Sanfermines, que retrata la festa taurina pels carrers de Pamplona. Qui tamb¨¦ t¨¦ imatges al fons del MoMA ¨¦s Lee Miller, una model de Nova York que als anys trenta es va mudar a Europa i va acabar convertint-se en fotoperiodista. De fet, les seves cr¨°niques sobre la Segona Guerra Mundial -que es van publicar a la revista Vogue- s¨®n el fil conductor de l¡¯exposici¨® que li dedica la galeria Fotonostrum, un homenatge a una dona que va trencar amb tots els estereotips.

FotoColectania. Fins al 25 de maig / FotoNostrum. Fins al 20 de mar?

4. Matter Matters. Dissenyar amb el m¨®n

La mat¨¨ria importa? S¨ª, molt i en molts aspectes diferents. Aquesta ¨¦s la idea central que vol transmetre Matter Matters, una exposici¨® que parla a trav¨¦s de la materialitat de les peces del fons del Museu del Disseny. Unes peces seleccionades per la comiss¨¤ria Olga Subir¨®s que es posaran en di¨¤leg amb peces contempor¨¤nies. L¡¯objectiu es reflexionar sobre els reptes del disseny actual, l¡¯escassetat de mat¨¨ries primeres i la necessitat de canviar la pr¨¤ctica extractivista per la regenerativa, per aix¨° l¡¯ecologia i la geopol¨ªtica hi seran molt presents. Des del 10 de febrer i fins al 20 de mar?, tamb¨¦ es podr¨¤ visitar Fosf¨¨ncia, una instal¡¤laci¨® t¨¨xtil i sensorial de l¡¯artista Rosa Tharrats, a qui li agrada explorar les sincronicitats de la mat¨¨ria.

Museu del Disseny. Des del 21 de febrer

5. Zurbar¨¢n (sobre) natural

Francisco de Zurbar¨¢n (1598-1664) va ser un pintor del Siglo de Oro espanyol, un geni de la t¨¨cnica del clarobscur que va excel¡¤lir en la pintura religiosa. Aquesta presentaci¨® ¨¦s un argument m¨¦s que suficient per a no perdre¡¯s la nova exposici¨® del MNAC i que permetr¨¤ veure juntes -per primer cop- les tres versions de San Francisco de As¨ªs seg¨²n la visi¨®n del papa Nicol¨¢s V. La llum m¨ªstica de Zurbaran anir¨¤ m¨¦s enll¨¤ del Barroc i saltar¨¤ tres segles endavant perqu¨¨ alguns dels seus quadres es relacionaran amb l¡¯obra d¡¯artistes contemporanis amb els que comparteix s¨ªntesi formal i aspiraci¨® espiritual. Entre ells, Aur¨¨lia Mu?oz, Antoni T¨¤pies, Toni Catany, Alfons Borrell i Josep Guinovart, a m¨¦s d¡¯Antoni Llena i Eul¨¤lia Valldosera, que han creat obra in¨¨dita per a completar aquesta exposici¨® (sobre)natural.

MNAC. Del 20 de mar? al 29 de juny

6. Fernando Botero. Un mestre universal

Quan un pensa en la Rambla del Raval, una imatge ic¨°nica ¨¦s la del gat de Botero. Aix¨ª es coneix popularment l¡¯imponent escultura de bronze de Fernando Botero (1932-2023). L¡¯obra de l¡¯artista colombi¨¤ ocupar¨¤ els propers mesos les depend¨¨ncies del Palau Martorell i ho far¨¤ sota l¡¯etiqueta de Mestre Universal. A banda d¡¯escultures, s¡¯exhibiran m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯obres, moltes d¡¯elles in¨¨dites, que abracen diferents disciplines: olis, aquarel¡¤les, carbonets, dibuixos a llapis... L¡¯objectiu ¨¦s explorar el llegat de Botero, tan vers¨¤til i tan personal que va donar nom al boterisme, un corrent caracteritzat per una paleta de colors vibrants i uns volums monumentals, especialment a l¡¯hora de representar els cossos femenins.

Palau Martorell. Des del 14 de febrer

7. Carles Gabarr¨®. La fragilitat de la pintura a l¡¯¨¨poca del ¡®fast food¡¯

Entre els diferents espais expositius de la Fundaci¨® Vila Casas - Can Framis i Espais Volart a Barcelona, Can Mario a Palafrugell i Palau Solterra a Torroella de Montgr¨ª- posem el focus en el primer perqu¨¨ d¡¯aqu¨ª a pocs dies s¡¯hi inaugurar¨¤ una exposici¨® de Carles Gabarr¨®, artista prol¨ªfic que porta quatre d¨¨cades dedicat en cos i ¨¤nima a la pintura. La seva obra ¨¦s mat¨¨rica, cont¨¦ simbologia, despr¨¨n melancolia i flirteja tant amb l¡¯abstracci¨® com amb la figuraci¨®. A Can Framis, la traject¨°ria de Gabarr¨® es presentar¨¤ en quatre etapes -Magma, Biblioteques, F¨¤briques i Llits- on conviuran quadres pintats a partir dels anys vuitanta fins a obra recent. Una oportunitat ¨²nica per descobrir i apreciar el peculiar univers de Gabarr¨®, capa? de mostrar en un mateix llen? all¨° permanent i all¨° mutable.

Can Framis. Del 4 de febrer a l¡¯1 de juny

8. Carlos Motta. Preg¨¤ries de resist¨¨ncia

L¡¯artista colombi¨¤ Carlos Motta (1978) va emigrar de jove a Nova York, ciutat on encara resideix i on ha desenvolupat una carrera art¨ªstica lligada a la den¨²ncia de les injust¨ªcies socials i culturals. A trav¨¦s de la fotografia, els v¨ªdeos i les instal¡¤lacions, Motta porta m¨¦s de dues d¨¨cades explorant l¡¯opressi¨® sobre la comunitat queer i quins lligams pot tenir aix¨° amb el colonialisme europeu sobre Am¨¨rica del Sud. A Preg¨¤ries de resist¨¨ncia hi conviuran des dels seus primers autoretrats fins a les videoinstal¡¤lacions m¨¦s recents amb la voluntat de mostrar narratives alternatives a les hegem¨°niques, posant el focus sobre la noci¨® de cos col¡¤lectiu i explicitant el seu comprom¨ªs amb els moviments socials. Recordeu tamb¨¦ que fins al 21 d¡¯abril es pot visitar Col¡¤lecci¨® Macba. Preludi. Intenci¨® po¨¨tica, el darrer cap¨ªtol d¡¯una proposta que vol reflexionar sobre el llenguatge expositiu de l¡¯art contemporani i on el visitant ¨¦s convidat a escollir el seu propi recorregut per a redescobrir una selecci¨® d¡¯obres del fons del museu barcelon¨ª.

Macba. Del 21 de febrer al 26 d¡¯octubre

9. Antoni T¨¤pies. La imaginaci¨® del m¨®n

La propera exposici¨® monogr¨¤fica sobre Antoni T¨¤pies es diu La imaginaci¨® del m¨®n i li pren el t¨ªtol a un assaig publicat pel mateix artista el 1999. La columna vertebral d¡¯aquest assaig gira en torn de la interdisciplinarietat i la interculturalitat, dues idees que seran el fil conductor de la nova proposta del Museu T¨¤pies. Al voltant de la figura de T¨¤pies es teixir¨¤ una xarxa de relacions en la que tindran cabuda diferents agents, discursos i pr¨¤ctiques, des de l¡¯assimilaci¨® de diferents corrents art¨ªstics i de pensament fins a al paper de la tradici¨® vernacla i la cultura popular. L¡¯objectiu d¡¯aquesta exposici¨® ¨¦s ampliar al m¨¤xim les genealogies de l¡¯univers tapi¨¤, relacionar-lo amb problem¨¤tiques actuals i recuperar noves formes de ser al m¨®n des del moment present.

Museu T¨¤pies. Del 13 de febrer al 25 de gener de 2026

10. MariaElena Roqu¨¦. Silenci despullat. Unadonauna

La traject¨°ria de Mariaelena Roqu¨¦ sempre ha estat lligada a la carrera del compositor vinarossenc Carles Santos, per¨° el seu llegat art¨ªstic ¨¦s immens. Mostrar-lo en di¨¤leg amb les obres del Museu d¡¯Art Modern de la Diputaci¨® de Tarragona ¨¦s la ra¨® de ser de Silenci Despulla. Unadonauna, una retrospectiva que arranca al 1985, quan Roqu¨¦ va comen?ar les seves primeres col¡¤laboracions escenogr¨¤fiques i de vestuari amb Santos. Instal¡¤lada a les Terres de l¡¯Ebre des de mitjans dels anys vuitanta, l¡¯artista catalano-vene?olana ha celebrat apassionadament el cos de la dona i el seu poder de transformaci¨® i resili¨¨ncia des de diferents disciplines (dansa, teatre, cinema, m¨²sica...) i un ventall d¡¯inspiraci¨® que abra?ada des de l¡¯avantguarda europea fins a la tradici¨® cristiana i el paganisme llatinoameric¨¤.

MAM, Museu d¡¯Art Modern de la Diputaci¨® de Tarragona. Fins al 22 de juny