Hollywood, l¡¯absurd i el masclisme

De vegades miro pel¡¤l¨ªcules espantoses. Les m¨¦s espantoses amb difer¨¨ncia s¨®n americanes. La canalla, pr¨°pia o aliena, m¡¯hi obliguen. Podria negar-m¡¯hi per¨° entenc que Hollywood fa productes entretinguts i que a la canalla no conv¨¦ prohibir-los la cultura global, per m¨¦s fastigosa que sigui, ja que altrament podrien acabar sentint la fascinaci¨® pel que ¨¦s prohibit. Jo miro de prendre-m¡¯ho com una activitat que m¡¯esculpeix el car¨¤cter amb un esto??cisme que em manca. ?s a dir, m¡¯ho prenc com una aracnof¨°bica que per ordre terap¨¨utica s¡¯exposa a la pres¨¨ncia d¡¯aranyes per v¨¨ncer el terror que li produeixen.

Aquesta setmana va tocar una pel¡¤l¨ªcula apocal¡¤l¨ªptica del 2020 protagonitzada per una familieta (pare, mare, fill). Confesso que aquest g¨¨nere m¡¯agrada una mica, per¨° a mesura que anaven passant els minuts, la meva indignaci¨® creixia. Per exemple, perqu¨¨ abusen de les convencions narratives, com si els espectadors f¨®ssim idiotes: tot passa sempre a l¡¯¨²ltim segon fins al punt que ratlla la par¨°dia; el fill t¨¦, esclar, una malaltia perqu¨¨ els guionistes s¨®n incapa?os de bastir una trama sense tirar de clix¨¦s m¨¦s suats que el cul d¡¯un ciclista. El m¨¦s repugnant, per¨°, s¨®n els rols de g¨¨nere: la dona que es maquilla com una pepa per estar per casa, l¡¯home s¨°lid i segur, impassible, que tot ho soluciona i que naturalment no plora mai, com s¨ª que fan les dones, esclar, tant la protagonista com les secund¨¤ries i extres, que es passen la meitat del metratge plorant o fent el petarrell. No cal dir que no passaria el test de Bechdel ni remotament. El s¨²mmum arriba amb una escena en qu¨¨ el pare es crema una m¨¤ arran d¡¯una hero?citat ficada amb cal?ador nom¨¦s per mostrar que el personatge ¨¦s la bondat personificada. Veiem un pla de la m¨¤ que li tremola de dolor. I llavors la familieta puja al cotxe i el paio, amb la m¨¤ embenada de qualsevol manera, s¡¯asseu al volant, mentre la dona il¡¤lesa seu al seient del copilot. El pare no nom¨¦s ¨¦s l¡¯¨²nic que condueix el cotxe en totes les escenes en qu¨¨ es desplacen (que s¨®n moltes), sin¨® que fins i tot amb la m¨¤ cremada ha de ser ell qui condueixi. I no em digueu que potser la dona no t¨¦ carnet, que estem parlant d¡¯una familieta dels Estats Units que viu als suburbs, on sense cotxe moriries d¡¯inanici¨®.

Em sembla terror¨ªfic, sobretot perqu¨¨ aix¨° continua sent el pa de cada dia (ja s¨¦ que no ¨¦s l¡¯excepci¨® sin¨® la norma: controla la por a les aranyes, nena!), per¨° hi ha una altra cosa que encara em sembla m¨¦s terror¨ªfica. Miro de fer entendre a la criatura aliena amb qui estic mirant la pel¡¤l¨ªcula l¡¯absurd i el masclisme de tot plegat per despertar-li una espurna de conscienciaci¨® i esperit cr¨ªtic. I llavors, quan pregunto a son pare, que des del sof¨¤ assisteix mut al meu sermonet feminista: ¡°No trobes que ¨¦s masclista, rid¨ªcul i degradant?¡±, ell em respon amb un ?ps¨ª? tebi i desmenjat de n¡¯est¨¤s fent un gra massa. La resposta em crema. M¡¯embeno i tiro endavant, adolorida, aferrant el volant de la meva vida per no estimbar-me. Com tantes tantes tantes dones.