La matriu heterosexual que denunciava Montserrat Roig

¡°En la creaci¨® dels mites, en la propagaci¨® dels tab¨²s, en la institucionalitzaci¨® de les lleis, en el refugi solitari de la literatura i de l¡¯art¡±, escriv¨ª Montserrat Roig, ¡°l¡¯home, mort de por, no ha fet m¨¦s que intentar definir la dona i apropiar-se simb¨°licament del ¡®poder¡¯ de la biologia femenina¡±. Aquestes paraules, extretes de ¡®La ferida que raja¡¯, article recopilat dins del volum M¨®n Hetero, s¨®n clau per comprendre la teoria feminista de l¡¯autora d¡¯El temps de les cireres. L¡¯obligaci¨® d¡¯obedi¨¨ncia, la submissi¨® i, fins i tot, l¡¯anul¡¤laci¨® total de la dona, a la qual es nega la paraula i, per tant, la possibilitat de constituir-se com a subjecte, s¨®n formes de viol¨¨ncia imprescindibles per a la ¡°perviv¨¨ncia de la matriu heterosexual¡±, com assenyala Betsab¨¦ Garcia, bi¨°grafa de Roig i responsable de la introducci¨® d¡¯aquest volum. La idea d¡¯una matriu heterosexual ¨¦s central en el pensament feminista de Roig, i ¨¦s l¡¯eix que vertebra els articles de M¨®n Hetero, llibre que es public¨¤ per primer cop en castell¨¤ amb el t¨ªtol ?Tiempo de mujer? el 1980, i que ¨¦s una raresa dins de la producci¨® liter¨¤ria de Roig. Reuneix els pocs textos te¨°rics que la novel¡¤lista i periodista escriv¨ª al llarg de la seva traject¨°ria.

La idea d¡¯una matriu heterosexual ¨¦s fonamental perqu¨¨ permet a Roig no circumscriure les seves reflexions sobre la dominaci¨® masculina al context dictatorial espanyol, sin¨® analitzar-la des d¡¯una perspectiva m¨¦s ampla, i sobretot com un element quasi ancestral de les cultures cat¨°liques. Roig es fixava de quina manera el dogma cristi¨¤ imposava un model de feminitat i, conseq¨¹entment, de masculinitat a partir del qual s¡¯estableixen les din¨¤miques de dominaci¨® i de control sobre la dona i el seu cos que, encara avui, es perpetuen. ¡°El model que hav¨ªem de seguir era la Mare de D¨¦u: una imatge que no manifesta cap indici d¡¯error ni brut¨ªcia moral. Era una imatge extraordin¨¤riament neta, fidel a les caracter¨ªstiques recomanades pel Dogma de la Immaculada¡±, escriv¨ª Roig, tot afegint algunes p¨¤gines m¨¦s endavant: ¡°Al m¨®n occidental, el culte a la Mare de D¨¦u ha contribu?t en gran manera a la m¨ªstica de la maternitat. La mare per antonom¨¤sia, que ha aconseguit mantenir-se al cim de la santedat, sent verge i mare alhora¡±. La figura de la Mare de D¨¦u consagra el mite de la virginitat, del matrimoni i de la maternitat ¡ªla dona havia de casar-se amb D¨¦u o amb el seu marit, amb el qual mantindria relacions sexuals nom¨¦s un cop casada i amb l¡¯¨²nic objectiu de la procreaci¨®¡ª, alhora que proposa un model de dona inexistent: ¡°La Mare de D¨¦u no existeix, no ¨¦s¡±, puntualitza Betsab¨¦ Garcia, per tant, l¡¯obligaci¨® de la dona ¨¦s no ser. Si la Mare de D¨¦u ¡°¨¦s el mitj¨¤ necessari perqu¨¨ D¨¦u es faci home¡±, la dona ¨¦s el mitj¨¤ necessari per a la procreaci¨®. D¡¯aqu¨ª ve, assenyala Roig, la por de l¡¯home per la pot¨¨ncia i pel poder biol¨°gic de la dona i, per tant, el control del seu cos.

¡°No es tractaria d¡¯atacar la pornografia perqu¨¨ allibera el sexe, com fa la moral conservadora, sin¨® perqu¨¨ no l¡¯allibera realment. Perqu¨¨ no hi ha canvis socials paral¡¤lels, perqu¨¨ ¨¦s violenta i ultratja la consci¨¨ncia del fet femen¨ª i, en ¨²ltim terme, perqu¨¨ estimula les parts m¨¦s tenebroses del subconscient sense alliberar-lo de deb¨°¡±, escriu Roig, posant en relleu de quina manera el control i la viol¨¨ncia exercida sobre la dona ¡ªsobre all¨° seu, el seu desig, les seves pulsions¡ª continuen amb altres formes. ¡°El meu marit abans em deixava tranquil¡¤la (...) per¨° ara ¨¦s una llauna, no me¡¯l puc treure de sobre. Moltes nits arriba amb un munt de revistes pornogr¨¤fiques, porqueries de tota mena¡±, li explica una senyora a Roig. El testimoni li permet observar com l¡¯arribada de la democr¨¤cia ha canviat potser les maneres, per¨° no unes l¨°giques de dominaci¨® arrelades i encara perpetuades per uns principis cat¨°lics assumits i que encara s¨®n els pilars sobre els quals s¡¯han assentat els rols de sexe i les relacions desiguals entre els sexes, desdibuixant la possibilitat d¡¯afirmar-se una identitat fora d¡¯aquests par¨¤metres. ¡°Jo, que ja no s¨¦ qui soc. A qui pertanyo. Quin ¨¦s el meu m¨®n¡±, confessa Roig.

La dona no t¨¦ referents on buscar-se, la imatge que se li torna ¨¦s aquella que el patriarcat ha constru?t per a ella, ¨¦s la imatge de Nostra Senyora, ¨¦s a dir, la imatge d¡¯un jo que no existeix. La identitat bin¨¤ria home-dona nega a la dona la possibilitat d¡¯afirmar-se i nega, alhora, qualsevol possibilitat de sortir d¡¯aquest binarisme, al qual estan associats rols de g¨¨nere molt definits. Com diu Betsab¨¦ Garcia, per ¡°construir-se en subjecte de discurs¡± cal ¡°fer escac a la matriu de l¡¯heterosexualitat¡± i, per aix¨°, cal q¨¹estionar la construcci¨® bin¨¤ria de la identitat i el dogma de la identitat com una cosa de natural. ¡°Tal vegada la?Samantha?t¨¦ ra¨® quan diu que potser pertanyen al tercer sexe¡±, escriu Roig tot parlant de les dones travestis: ¡°que pot ser apassionant descobrir el quart. I el cinqu¨¨. Tots els sexes del m¨®n. Fets d¡¯infinites part¨ªcules una vegada s¡¯hagi esborrat per sempre la male?da maledicci¨® b¨ªblica¡±. Poc es pot afegir. L¡¯actualitat del pensament feminista de Roig ¨¦s indiscutible com tamb¨¦ ho ¨¦s el valor dels assajos de M¨®n Hetero, que formen part de la hist¨°ria del nostre feminisme i, alhora, s¨®n encara interlocutors imprescindibles per un debat i una lluita que continua oberta.

M¨®n Hetero?

Montserrt Roig?
Edicions 62
288 p¨¤gines.?20,90?euros