Porrera: un missatge en una ampolla

Vam marxar de Porrera un diumenge d¡¯agost que espurnejava. Tot el poble estava pendent del cam¨ª que prenien els n¨²vols. El Priorat ha passat un estiu escanyat per la sequera. No nom¨¦s la verema, que s¡¯ha avan?at extraordin¨¤riament, ser¨¤ prima. ?s que hi ha ceps que han mort per la falta d¡¯aigua. Amb tot el que significa la mort dels ceps: treball de generacions, llocs de feina, negocis que trontollen i paisatge que es trenca. Hi ha hagut pobles amb restriccions. La successi¨® d¡¯anys sense pluja ha fet dram¨¤tica la situaci¨®. Alguns grans cellers, els que s¡¯ho poden permetre, s¡¯han fet portar aigua per salvar l¡¯abisme. Com a alternativa, els petits miren el cel aquesta setmana.

Al Priorat ja fa temps que batallen per l¡¯aigua. A banda de reclamar accions urgents per assegurar el subministrament, aquest agost han hagut de fer al¡¤legacions contra una l¨ªnia d¡¯alta tensi¨® que els travessar¨¤. Com tothom sap, a l¡¯agost ¨¦s quan ¨¦s m¨¦s f¨¤cil qualsevol tr¨¤mit i mobilitzar a qui conv¨¦. Si res no hi canvien, aquesta MAT arranar¨¤ terres d¡¯inter¨¨s agrari, algunes a Porrera.

El del Priorat ¨¦s un dels paisatges m¨¦s singulars i tel¡¤l¨²rics del pa¨ªs. ?s un indret que dona fruits i que ens parla, ens diu coses. Una tarda, al celler de Cal Porrer¨¤, ens vam reunir al voltant de dos vins antics. Un Mas del Compte de 1998 i un Scala Dei del 1974. El primer era un blanc que s¡¯havia enfosquit i ens va agafar menys per sorpresa: els vins de Cal Pla s¨®n bon¨ªssims i sempre milloren. L¡¯Scala Dei pertanyia a la primera remesa d¡¯ampolles que s¡¯hi van embotellar amb la represa moderna de la producci¨®. N¡¯havien fet 105.000, una gran quantitat. Tenien un preu assequible i un viatjant de cortines l¡¯havia comprat, encuriosit per l¡¯anomenada d¡¯Escaladei. Aquesta ampolla havia reposat en una casa tancada durant anys. Fins que alg¨² es va decidir a compartir-la. Alg¨² altre, amb per¨ªcia de joier, la va obrir de manera que el tap no es trenqu¨¦s en mil bocins. La resta ens ho mir¨¤vem expectants, com qui espera que surti el geni de la ll¨¤ntia. Entre aquests, dos pagesos i viticultors que fan tamb¨¦ vins formidables, els Giol Porrera, l¡¯Olim, el Trosset... Aquest Scala Dei havia conservat el color fosc. Primer indicador que no s¡¯havia oxidat. L¡¯admiraci¨®. I tant que no s¡¯havia espatllat. I la traducci¨®, per part dels experts del tast, del que aquell vi ens revelava. La terra mineral, la llicorella, la solidesa, la rapa... El devien haver fet a imatge dels Bordeus, perqu¨¨ millor¨¦s com a reserva. Molt paradoxalment, si l¡¯hagu¨¦ssim tastat el 1974, l¡¯haur¨ªem trobat fortot, no ens hauria agradat. Per¨° aquell vi en un primer moment humil, modest, havia travessat el temps convertit, cinquanta anys despr¨¦s, en tota una altra cosa, amb el convenciment i la resist¨¨ncia tan prioratins que alg¨² sabria desxifrar-ne el missatge. Com si alg¨² hi hagu¨¦s guardat un missatge encriptat, dins l¡¯ampolla. Aquest Priorat del 2024 reclama a crits que en llegeixin tots els missatges que ens envia.