Mor el mestre pastisser mallorqu¨ª Francesc Pomar
Era el cappare d¡¯una saga artesana de forners que va ja per la quinta generaci¨® i que t¨¦ obrador a Campos i cinc botigues obertes a Mallorca
Se¡¯n ha anat amb el cor ferit i el cos malmenat per les malalties dels temps i els sotracs inevitables, emper¨° respectat i exit¨®s per ¨¦sser un artes¨¤ i petit empresari per¨° potent. El mestre pastisser i forner Francesc Pomar Mir, en Pomaret de Campos, fin¨ª aquest dimarts als 82 anys.
Que una nina als 10 anys digu¨¦s sempre dins el cotxe dels seus concos ¡°mos aturarem al Pomar (a can Pomar)?¡± i als 40 encara hi vagi amb els seus amics internacionals i la seva nova fam¨ªlia de Barcelona, com un ritual de retrobada dels sabors i sentits de la terra nadiua i la seva inf¨¤ncia, diu com es crea i es mantenen els sabors certs, una tradici¨® i un p¨²blic fidel.
En Xesc Pomar era el cappare d¡¯una saga artesana de forners que va ja per la quinta generaci¨® i que t¨¦ obrador a Campos i cinc botigues obertes a Mallorca. Pomar, als anys 60, estudi¨¤ acad¨¨micament al continent l¡¯ofici dels seus pares i padrins, per avan?ar i copsar el pols de la modernitat i els gustos de la nova societat. El seu germ¨¤ Joan Pomar Mir ¨¦s poeta i activista i la n¨¦ta Vict¨°ria Mayans Pomar la cara novella del negoci de dol?os i salats.
En Pomaret que ha fuit va anar a les acad¨¨mies professionals d¡¯Antoni Escrib¨¤ a Barcelona o a Le¨®n amb Santiago P¨¦rez. Era q¨¹esti¨® de superar o sublimar els pastissos i, al temps, fer panades m¨¦s que bones, ensa?mades sense farciments absurds, pans de xeixa d¡¯un temps, coques de patata de Nadal, bescuit, cocarrois de verdura o coques de tremp¨® o de prebes. Un dels triomfs den Pomaret va ser una coca pizza a tallades de pernil i tonyina que perdura des de fa d¨¨cades.
Arribaren a Mallorca els pastissos europeus, com el cardenal vien¨¦s, made in Pomar via Escrib¨¤. Ell amb d¡¯altres experts i amics, els Moranta o els Segura de Muro, adesaren i repetiren b¨¦ en sessions setmanals d¡¯amics forners i fam¨ªlies. Ell mateix, en Pomaret de Campos, cre¨¤ una escola professional de pastisseria al seu poble i al seu forn. Els torrons, les xocalates, el rosaris, tortell i mones de novembre o Pasqua tenien l¡¯exercici de la fidel honestedat.
Ell sabia trempar farines, sucres, llevat, ous, verdures, sa?m (llard) i posava a la taula la dona (Francisca Oliver), fills, netes i gendres a fer cents i cents de capses de farina (pasta de panades) com una cerim¨°nia gens mec¨¤nica, era el corus dels Pomarets que cada cap de setmana solien dinar plegats, en comuni¨® cl¨¤nica. Enyoraven la filla i el n¨¦t absents abans d¡¯hora i el patriarca avui traspassat raonava amb el seu exemple de rectitud i rectificaci¨®, sobre el negoci i el seu exemple -p¨²blic- de v¨¨ncer i resistir, amb dignitat el vert¨ªgen.